Roser silvestre
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Flor de rosa canina
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Rosa canina |
||||||||||||||
El roser silvestre (Rosa canina L.) és un arbust de la família de les rosàcies i és conegut vulgarment com gavarrera, rosa pendulina, roser gavarrer, i d'altres. La seva distribució és bàsicament europea, ja que la trobem a tot el continent excepte a Islàndia. També es localitza a l’Àsia occidental i en el nord-oest d’Àfrica. Pel que fa al Principat, el podem trobar localitzar a tota la seva superfície.
Taula de continguts |
[edita] Etimologia
El nom d'aquesta planta, Rosa canina, prové de la semblança entre els seus agullons i els ullals dels gossos. El fruit, anomenat cinoròdon, és etimològicamnet una transcripció d'una paraula composta d'origen grec (kion + rhodon), que significa “roser caní”. Popularment era coneguda amb aquest nom perquè sembla ser que s'utilitzava per a guarir la ràbia.
[edita] Ecologia
Aquesta planta creix a àrees amb clima temperat com a terra baixa i zones poc muntanyoses. Es presenten a boscos, senders, a les vores de camins i a les ribes d’alguns rius. La Rosa canina floreix al maig però al juny encara es pot veure la planta amb flors. I pel que fa als fruits, maduren a finals d'estiu i durant la tardor.
[edita] Descripció
Arbust caducifoli de 1 a 3 metres d’altura amb una tija llenyosa i un color que oscil·la entre el verd i el vermell. La seva rel és axonomorfa, ja que té una principal i la resta són secundaries, ramificades a prop de la superfície. La rosa silvestre és llarga, prima flexible i està recoberta per uns agullons molt durs. Les seves branques són ramificades i erectes. Pel que fa a les fulles, cal dir que son compostes, alternes, concretament pinnaticompostes (imparipinnada), peciolades i poden tenir de 5 a 7 folíols. Individualment cada folíol és ovat, té la base atenuada, és glabre, coriaci i verd fosc. El seu marge és sencer i serrat. La seva nervadura és pennada i la disposició de les fulles en la tija és esparsa. Les inflorescències són flors solitàries i terminals, encara que a vegades les trobem agrupades en raïm de 2 o 3 flors. Són flors hermafrodites, actinomorfes amb un calze format per 5 sèpals verds, gamosèpales i de 10 a 22 mm de longitud. Té bràctees ovals de 10-50 x 3-15mm amb un marge amb petites dents i glàndules. La corol·la també està formada per 5 pètals amples i escotats al final, són dialipètals. Son de color blanc o rosa i mesuren 15-23 x 16-20 mm. L’androceu, és a dir, l’aparell sexual masculí de la flor, està format per estams infinits i inclusos de diferent longitud i cauen just abans del fruit. El gineceu és pluricarpel·lar, té l’ovari súper i presenta una gran quantitat de pels blancs i sedosos. L’estil és glabre i l’estigma cònic. Els fruits son cinoròdons ovoides, de color vermell intens constituïts pel receptacle de la flor carnós. Estan coronats per restes de calze i a l’interior apareixen uns 10 – 20 aquenis durs (fruits simples indehiscents secs) rodejats de polpa. La part utilitzada son els fruits (cinoròdon), els pètals i les llavors. A vegades s’utilitzen les fulles i les flors.
[edita] Composició química
Als fruits trobem:
- Olis (8-10%).
- Olis essencials (0.3%).
- Proteïnes.
- Polisacàrids heterogenis. Pectines.
- Vitamines. Vitamina E.
- Àcids orgànics. Àcids màlic i cítric.
Els pètals contenen:
- Tanins.
- Carotens.
- Flavonoides.
- Vitamines. C (0.2-2.4%).
- Sucres senzills (12-15%). Sacarosa, sucre invertida.
- Polisacàrids heterogenis. Pectines.
- Àcids orgànics. Àcids màlic i cítric.
[edita] Usos medicinals
Usos aprovats per la Comissió E del Ministeri de Sanitat alemany: La Comissió E del Ministeri de Sanitat alemany no ha aprovat cap indicació pel roser silvestre. Tradicionalment s’ha utilitzat per:
- La prevenció i la disminució de refredats comuns, grip i dèficit de vitamina C, és a dir, símptomes gripals.
- Alteracions renals com oligúria, edemes i càlculs renals o urinaris, degut als seus possibles efectes diürètics.
[edita] Accions farmacològiques
El fruit del rosal silvestre té un efecte astringent, antidiarreic i diürètic. És vitamínic, especialment aporta vitamina C. A més activa la circulació sanguínia i es un bon protector capil·lar. Les flors li confereixen una acció suaument laxant i millora a la tònica general. I per últim, les fulles, actuen com a bons cicatritzants en ús extern.
[edita] Toxicitat
Hem de tenir la precaució de treure-li les llavors i els pèls que irriten la boca.
[edita] Observacions
La Rosa canina és molt polimòrfica, per tant no resulta molt clara la identificació de diferents varietats. A més és tradicional l’ús d’aquesta planta tant per la preparació de confitures i vins, com per a perfumeries.
