Vinya

De Viquip??dia

Vinya
Ra??m
Classificaci?? cient??fica
Regne: Plantae Divisi??: Magnoliophyta Classe: Magnoliopsida Ordre: Vitales Fam??lia: Vitaceae G??nere: Vitis L.
Esp??cies
Vitis acerifolia Vitis aestivalis Vitis amurensis Vitis arizonica Vitis x bourquina Vitis californica Vitis x champinii Vitis cinerea Vitis x doaniana Vitis girdiana Vitis labrusca Vitis x labruscana Vitis monticola Vitis mustangensis Vitis x novae-angliae Vitis palmata Vitis riparia Vitis rotundifolia Vitis rupestris Vitis shuttleworthii Vitis tiliifolia Vitis vinifera Vitis vulpina

La vinya ??s una planta del g??nere Vitis origin??ria d'??sia. A les terres de parla catalana es conrea l'esp??cie Vitis vinifera per obtenir-ne ra??m.

Segons l'edat dels ceps, una vinya rep noms diferents:

• Mallol: vinya d'1 any.
• Estufera: vinya de 2 anys o 3 anys.
• Planta: vinya de 4 anys.
• Forqueta: vinya de 5 anys.^[1]

Taula de continguts 1 Morfologia 2 Feines agr??ries de la vinya 3 Malures 4 Varietats (cultivars) 5 ??rees vitivin??coles importants als Pa??sos Catalans 6 El ra??m a la cultura 7 Refer??ncies

[edita] Morfologia

??s una planta arbustiva amb unes fulles simples lleugerament palmades, anomenades p??mpols. Normalment el tronc es poda perqu?? no creixi excessivament, deixant quatre branques principals, molt curtes, d'on surten les vergues.

El fruit, el ra??m, est?? madur des de la darreria d'agost fins el novembre. De ra??m n'hi ha de blanc o de negre, segons la pigmentaci?? de la pell, el que determinar?? el color del vi. Les agrupacions de pocs grans de ra??m, en molta menys quantitat que els ra??ms propiament dit, s'anomenen gotims.

[edita] Feines agr??ries de la vinya

• Plantar els maiols, normalment de portaempelt americ??, resistent a la fil??loxera
• Empeltar de la varietat desitjada
• Poda (hivern)
• Escabellar
• Verema (finals d'estiu i tardor, segons la zona geogr??fica i la varietat)
• a part de les feines gen??riques de llaurar, adobar, ensufatar...

[edita] Malures

• Acariosi
• Aranya groga (Eotetranychus carpini)
• Aranya roja (Panonychus ulmi)
• Blima
• Botritis
• Brevipalp (Brevipalpus lewisi)
• Erinosi
• Eutipa (o eutipiosi)
• Fil??loxera
• Flavesc??ncia daurada
• M??ldiu
• O??di (o o??dium o cendrada)
• Xifinema

[edita] Varietats (cultivars)

Vegeu tamb?? les varietats vin??feres.

Algunes de les varietats, o cultivars, que determinen el nom i les caracter??stiques del ra??m s??n:

• Callet
• Xarel??lo
• Macabeu
• Manto negre
• Parellada
• Garnatxa
• Ull de llebre
• Moscatell
• Picapoll
• Trebbiano
• Treixadura
• Vernaccia
• Bogdanusa
• Menc??a

[edita] ??rees vitivin??coles importants als Pa??sos Catalans

Vegeu tamb?? les denominacions d'origen.

• Pened??s
• Priorat
• Empord??
• Pla de Bages
• Plana d'Utiel
• Vilar de l'Arquebisbe
• Marina Alta i Marina Baixa
• Zona del Vinalop?? (Alt Vinalop??, Vinalop?? Mitj?? i Baix Vinalop??)
• Balears: Binissalem i Pla i Llevant, les dues amb denominaci?? d'origen.

[edita] El ra??m a la cultura

A banda de la seva import??ncia pel vi, el ra??m apareix a nombroses obres art??stiques. ??s l'atribut del d??u Bacus.

Per cap d'any a Espanya es pren un gra de ra??m per cada campanada o toc de rellotge de les dotze de la nit, per desitjar sort cara l'any vinent.

[edita] Refer??ncies

1. ??? Roman?? i Oliv??, Joan Maria: Diccionari del vi i del beure. Edicions de La Magrana, col??lecci?? P??l i Ploma, n??m. 21. Barcelona, desembre del 1998. ISBN 84-8264-131-X, plana 253.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Vinya