Vinya
De Viquipèdia
 |
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Raïm
|
||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||
|
||||||||||||
|
|
||||||||||||
|
Vitis acerifolia |
||||||||||||
La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia. A les terres de parla catalana es conrea l'espècie Vitis vinifera per obtenir-ne raïm.
Segons l'edat dels ceps, una vinya rep noms diferents:
- Mallol: vinya d'1 any.
- Estufera: vinya de 2 anys o 3 anys.
- Planta: vinya de 4 anys.
- Forqueta: vinya de 5 anys.[1]
Taula de continguts |
[edita] Morfologia
És una planta arbustiva amb unes fulles simples lleugerament palmades, anomenades pàmpols. Normalment el tronc es poda perquè no creixi excessivament, deixant quatre branques principals, molt curtes, d'on surten les vergues.
El fruit, el raïm, està madur des de la darreria d'agost fins el novembre. De raïm n'hi ha de blanc o de negre, segons la pigmentació de la pell, el que determinarà el color del vi. Les agrupacions de pocs grans de raïm, en molta menys quantitat que els raïms propiament dit, s'anomenen gotims.
[edita] Feines agràries de la vinya
- Plantar els maiols, normalment de portaempelt americà, resistent a la fil·loxera
- Empeltar de la varietat desitjada
- Poda (hivern)
- Escabellar
- Verema (finals d'estiu i tardor, segons la zona geogràfica i la varietat)
- a part de les feines genèriques de llaurar, adobar, ensufatar...
[edita] Malures
- Acariosi
- Aranya groga (Eotetranychus carpini)
- Aranya roja (Panonychus ulmi)
- Blima
- Botritis
- Brevipalp (Brevipalpus lewisi)
- Erinosi
- Eutipa (o eutipiosi)
- Fil·loxera
- Flavescència daurada
- Míldiu
- Oïdi (o oídium o cendrada)
- Xifinema
[edita] Varietats (cultivars)
- Vegeu també les varietats viníferes.
Algunes de les varietats, o cultivars, que determinen el nom i les característiques del raïm són:
- Callet
- Xarel·lo
- Macabeu
- Manto negre
- Parellada
- Garnatxa
- Ull de llebre
- Moscatell
- Picapoll
- Trebbiano
- Treixadura
- Vernaccia
- Bogdanusa
- Mencía
[edita] Àrees vitivinícoles importants als Països Catalans
- Vegeu també les denominacions d'origen.
- Penedès
- Priorat
- Empordà
- Pla de Bages
- Plana d'Utiel
- Vilar de l'Arquebisbe
- Marina Alta i Marina Baixa
- Zona del Vinalopó (Alt Vinalopó, Vinalopó Mitjà i Baix Vinalopó)
- Balears: Binissalem i Pla i Llevant, les dues amb denominació d'origen.
[edita] El raïm a la cultura
A banda de la seva importància pel vi, el raïm apareix a nombroses obres artístiques. És l'atribut del déu Bacus.
Per cap d'any a Espanya es pren un gra de raïm per cada campanada o toc de rellotge de les dotze de la nit, per desitjar sort cara l'any vinent.
[edita] Referències
- ↑ Romaní i Olivé, Joan Maria: Diccionari del vi i del beure. Edicions de La Magrana, col·lecció Pèl i Ploma, núm. 21. Barcelona, desembre del 1998. ISBN 84-8264-131-X, plana 253.
