Pi (arbre)
De Viquipèdia
 |
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Pinastre (Pinus pinaster)
|
||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||
|
||||||||||||
Un pi és un arbre del gènere Pinus, de la mateixa família que els avets, els cedres i les picees entre altres.
Taula de continguts |
[edita] Morfologia
Els pins són arbres de fulla perenne, generalment de tronc dret i elevat.
Les fulles tenen una forma acicular característica i s'apleguen en flocs de dues a cinc unitats en petites branquetes anomenades braquiblasts. Les espècies europees tenen totes braquiblasts amb dues fulles.
Els pins són plantes monoiques, amb inflorescències masculines i femenines separades en cada peu. Les femenines, després de pol·linitzades i madurades, es lignifiquen i es transformen en pinyes, les esquames de les quals protegeixen les llavors, anomenades pinyons.
[edita] Distribució
Hi ha més d'un centenar d'espècies de pins, distribuides per totes les latituds i altituds de l'hemisferi nord, sis de les quals es fan espontàniament als Països Catalans (el pi blanc, la pinassa o pi gargalla, el pi negre, el pinastre, el pi pinyer i el pi roig) i algunes altres (pi de Canàries, pi insigne) hi han estat introduïdes per al seu aprofitament forestal.
[edita] Llista de pins per regions
[edita] Vell món
- Regió europea i mediterrània (alguna espècie extesa fins Àsia)
- P. brutia
- P. canariensis - Pi de les Canàries
- P. cembra
- P. halepensis - Pi blanc
- P. heldreichii
- P. mugo - Pi negre
- P. nigra - Pinassa
- P. peuce
- P. pinaster - Pinastre
- P. pinea - Pi pinyoner o Pi pinyer
- P. sylvestris - Pi roig
- Àsia
- P. amamiana
- P. armandii
- P. bhutanica
- P. bungeana
- P. dalatensis
- P. densata
- P. densiflora
- P. eremitana
- P. fenzeliana
- P. fragilissima
- P. gerardiana
- P. henryi
- P. hwangshanensis
- P. kesiya
- P. koraiensis
- P. krempfii
- P. latteri
- P. luchuensis
- P. massoniana
- P. merkusii
- P. morrisonicola
- P. orthophylla
- P. parviflora
- P. pumila
- P. roxburghii
- P. sibirica
- P. squamata
- P. tabuliformis
- P. taiwanensis
- P. thunbergii
- P. uyematsui
- P. wallichiana
- P. wangii (sin. P. kwangtungensis)
- P. yunnanensis
[edita] Nou món
- Canadà i EUA, excepte àreas properes a la frontera mexicana
- P. albicaulis
- P. aristata
- P. attenuata
- P. balfouriana
- P. banksiana
- P. clausa
- P. contorta
- P. coulteri
- P. echinata
- P. edulis
- P. elliottii
- P. flexilis
- P. glabra
- P. jeffreyi
- P. lambertiana
- P. longaeva
- P. monophylla
- P. monticola
- P. muricata
- P. palustris
- P. ponderosa (sin. P. washoensis)
- P. pungens
- P. radiata - Pi insigne
- P. reflexa
- P. remota
- P. resinosa
- P. rigida
- P. sabineana
- P. serotina
- P. strobus
- P. taeda
- P. torreyana
- P. virginiana
- Sud d'Arizona i Nou Mèxic, Mèxic, Amèrica central i Carib
- P. apulcensis
- P. arizonica
- P. ayacahuite
- P. caribaea
- P. cembroides
- P. chiapensis
- P. cooperi
- P. cubensis
- P. culminicola
- P. devoniana (sin. P. michoacana)
- P. durangensis
- P. engelmannii
- P. estevezii
- P. gordoniana (sin. P. douglasiana)
- P. greggii
- P. hartwegii
- P. herrerae
- P. hondurensis (sin. P. caribaea var. hondurensis)
- P. jaliscana
- P. johannis
- P. lawsonii
- P. leiophylla
- P. lumholtzii
- P. maximartinezii
- P. maximinoi (sin. P. tenuifolia)
- P. montezumae
- P. nelsonii
- P. occidentalis
- P. oocarpa
- P. patula
- P. orizabensis
- P. pinceana
- P. praetermissa
- P. pringlei
- P. pseudostrobus
- P. quadrifolia
- P. rzedowskii
- P. strobiformis
- P. tecunumanii
- P. teocote
- P. tropicalis
