Pi pinyoner
De Viquip??dia
 |
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Pineda de pi pinyer
al Parc Natural de La Bre??a (Andalusia) |
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
Segur
|
||||||||||||||||
| Classificaci?? cient??fica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Pinus pinea L. |
||||||||||||||||
El pi pinyoner, pi pinyer, pi para-sol, pi bo o pi ver[1] (Pinus pinea) ??s una esp??cie de pi dins la fam??lia Pinaceae caracteritzat per tenir la llavor comestible: el piny??, ja que si b?? els pinyons d'altres esp??cies europees de pi tamb?? es poden menjar, s??n molt m??s petits (hi ha esp??cies americanes amb pinyons grans que s'exploten comercialment).
??s originari de la regi?? mediterr??nia.
Taula de continguts |
[edita] Descripci??
Arbre de fins a 30 metre d'al??ada, tronc amb l'escor??a d'un marr?? rogenc molt gruixuda, cap??ada en forma de para-sol. Fulles de fins a 20 cm de llarg, agrupades de dues en dues com la resta de pins aut??ctons. Floreix de mar?? a maig produint Pinya ovoides de fins a 15x10cm amb pinyons d'15 a 20 mm. Les pinyes maduren a la tardor del tercer any, els altres pins ho fan en dos anys).
Creix en garrigues, erms i dunes fixades (com a Guardamar o Torroella de Montgr??). Es troba a tots els Pa??sos catalans fins als 1000 metres d'altitud. Prefereix terrenys sil??cics, sobretot sorrencs o de saul??, generalment prop del litoral.
[edita] Usos
Molt usat en jardineria. Els pinyons necessiten molt m?? d'obra, cal escalfar les pinyes per a que s'obrin. La fusta no t?? gaire inter??s.
Un altre pi, no aut??cton, amb els pinyons comestibles ??s el Pinus edulis, originari de les muntanyes del sud-oest dels Estats Units.
[edita] Pins pinyers singulars
 El Pi Rod?? a Cambrils |
