Pomera
De Viquipèdia
 |
TINGUEU PACIÈNCIA
Aquesta pàgina està sent editada com a part d'un projecte universitari del Grup d'Innovació Consolidat GIBAF de la Universitat de Barcelona amb estudiants de l'assignatura Botànica Farmacèutica en el curs acadèmic 2007-08, i té com a tema central les Plantes Medicinals. El professor responsable i tutor garanteix que finalitzada l'experiència amb els estudiants, es revisarà tot el que calgui per tal que la qualitat final sigui l'exigible i les polítiques i els estàndards siguin complerts, moment en què s'enretirarà la plantilla. |
 |
||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||||||
| Pyrus malus L. |
||||||||||||||||||||||
La Pomera ( Pyrus malus L.) té un origen caucàsic (frontera Europa-Àsia) i fou introduïda durant el procés de romanització de la Península Ibèrica.
És una de les espècies de fruita dolça de major difusió a escala mundial, degut fonamentalment a la seva facilitat d’adaptració a diferents climes i sòls.
Pel fet de provindre de climes freds, resisteix temperatures força baixes, fet que ha permès el seu cultiu a gran escala en tots els països de clima relativament fred, i en particular tots els europeus.
Taula de continguts |
[edita] Nomenclatura
El popularment anomenat Pomer, Pomera o Maçanera, pertany a la família de les Rosàcies (en llatí Rosaceae). El seu nom científic complert és Pyrus malus L., tot i que també trobem sinònims taxonòmics com: Malus domestica (Baumg); Malus pumila (Mill.); Malus acerba (Merat.); Malus communis (D.C.); Malus domestica (Borkh).
En l'idioma grec antic, "Pomer" es deia "mêlon", paraula que passa al llatí popular com a "melum" designant tant al fruit del Pomer ("malus") com a altres fruites. En llatí clássic, ja existia "malum", provenint aquest cop del grec dòric "mâlon", que significaba "calamitat" o "desgràcia". Cal recordar que en la Bíblia el fruit de la temptació (el mal) és la poma (Malus).
En Català, "poma" prové del llatí “pomun”, que significa fruit comestible de l’arbre; específicament del neutre plural "poma", per comparació associat amb la forma esfèrica.
[edita] Ecologia
Les diferents espècies es troben en climes templats i subtropicals ja que els pomers no floreixen en les zones tropicals, doncs és una de les espècies fruitals que requereix acumular major cantitat d’hores de fred (temperatures inferiors a 7ºC.) durant el repòs hivernal.
El seu hàbitat és cultivat i a vegades subespontani.
[edita] Descrició botànica
El Pomer es descriu com a Faneròfit en quant a forma vital (de Raunkjaer).
[edita] Port i dimensions
Arbre caducifoli d’aproximadament 10 m d’alçada, de copa rodona i oberta, que presenta numeroses branques disposades quasi horitzontalment.
[edita] Òrgans vegetatius
- Arrel axonomorfa.
- Tija llenyosa (arbre) de ramificació simpòdica
- Fulles en forma ovada amb àpex acuminat, peciolades, divisió del marge serrada, disposició alterna. Amb pilositat pubescent a l’envers.
[edita] Òrgans reproductors
Flors hermafrodites en inflorescència racemosa, agrupades en corimbes o raïms simples. Corol·la dialipètala amb 5 pètals blancs/rosats, calze amb 5 sèpals. Androceu format per dos verticils amb estams centrípets (múltiples) i Gineceu d’ovari ínfer en flor epígina. El fruit és un pom.
[edita] Farmacologia
La part utilitzada de la planta per al seu ús medicinal (droga) és el fruit (pericarp, polpa). On trobem: Pectina; àcids orgànics (màlic, cítric, clorogènic); antocianòsids (galactòsid), tanins, quercitròsid.
Els usos medicinals de la poma són principalment afeccions gastrointestinals: gastritis, gastroenteritis infantil i restrenyiment.
Les pectines confereixen una acció reguladora del trànsit intestinal, augmentant el volum del bolus fecal, retenint agua, pel que se’ls atribueix una acció laxant, antidiarreica i demulcent, protectora de les mucoses.
No s’han descrit reaccions adverses ni interaccions farmacològiques, tampoc s’han documentat casos de sobredosificació. L’única possible contraindicació seria la relativa a hipersensibilitat respecte a algun component de la droga.
[edita] Cultiu
Els pomers es planten per llavor durant l’anomenat “període de repòs de la saba”. Aquest dura aproximadament des de la caiguda de la fulla a la tardor fins al nou brot a la primavera. També es poden multiplicar per injert.
El sistema de reg més empleat és el de inundació o a manta. Encara que en les noves zones de producció és cada cop més freqüent la utilització de reg localitzat, tant sigui per goteig o per microaspersió.
Les pomes es recolecten entre Setembre i Octubre, exceptuant les varietats més precoces que es recullen al Juliol i Agost.
La recollida de la fruita depèn del seu destí final. Si es destina al mercat en fresc, el fruit es recolecta a plè dia, evitant la humitat i els cops. Per a altres destins es fa servir maquinària que sacseja automàticament els arbres per a que se’n desprengui el fruit.
En quant a la conservació, les condicions òptimes són una temperatura de 0 ± 1°C i Humitat relativa del 90 al 95%. La poma es congela a -1.7°C.
[edita] Varietats
Hi ha moltes varietats de Poma, però la majoria es poden agrupar en aquests grups:
- Grup Golden: De pell groga, inclouria varietats com Golden delicious, Golden suprema, Golden reinders, Smoothee, i altres.
- Grup Vermelles americanes:Inclou varietats de pell més o menys intensament pigmentada en color vermell. La més coneguda ha estat la Starking delicious, però ara ja està pràcticament desapareguda. Altres varietats (molt més cultivades i que sovint s'anomenen també -erròniament- Starking) són Red chief, Early red one, Oregon, etc.
- Grup Gales: Són varietats Bicolors, què combinen el Groc i el Vermell, en diferent percentatge segons cada varietat. Actualment les de més color vermell estan desplaçant a les altres, malgrat que el color de la pell no guarda relació amb la qualitat organolèptica. En aquest Grup cal citar Royal Gala, Mondial Gala, Galaxia (més bona que la galaxia merengue), i altres més noves com Brookfield.
- Grup Fuji: Varietats molt tardanes, què tenen un fruit amb un color vermell apagat tirant a bru, però que tenen bon gust, duresa i bona conservació. La majoria de varietats es diuen Fuji, seguides d'un número que la distingeix de les altres.
- Grup Granny: Varietats de pell verda i gust molt àcid. La més coneguda aquí es la Granny Smith, però també destaca la Concorde per la seva qualitat.
Hi haurien d'altres varietats que no poden englobar-se en cap d'aquests cinc grups, però no representen una quantitat elevada. Per exemple podríem assenyalar la clàssica Bellesa de Roma i com a més "fashion" i moderna la Pink Lady, amb gustos ben diferents totes dues, però excelents qualsevol d'elles.
[edita] Producció
Les majors zones de producció de pomes de la península es troben a Catalunya principalment a les comarques del pla de Lleida i, amb menys importància, a Girona. La poma de Girona està registrada com una Indicació Geogràfica Protegida de la Unió Europea.
A Lleida es troba l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària de l'Universitat de Lleida, centre on s'imparteixen estudis d'enginyeria agrònoma i de forest, l'IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries) i a Girona la Fundació Mas Badia, Centre d'Experimentació Agrícola, ubicats en les principals zones de producció de pomes de tot l'Estat.
A Espanya el pomer ocupa el segon lloc, en la producció de fruita, després del presseguer, amb una superfície de 52000 ha.
Altres zones de gran importància en la producció de poma són Astúries i el País Basc. Només cal pensar en la sidra, beguda típica del nord d'Espanya que s'obté per la fermentació del suc de pomes.
[edita] Informació nutricional
|
Poma crua sense pelar |
|||
| aigua : 85,56 g | cendres totals : 0,19 g | fibra : 2,4 g | valor energètic : 52 kcal |
| proteïnes : 0,26 g | lípids : 0,17 g | glúcids : 13,81 g | sucre simple : 10,39 g |
| oligoelements | |||
| calci : 6 mg | ferro : 0,12 mg | magnesi : 5 mg | fòsfor : 11 mg |
| potassi : 107 mg | coure : 0,027 mg | sodi : 1 mg | zinc : 0,04 mg |
| vitamines | |||
| vitamina C : 4,6 mg | vitamina B1 : 0,017 mg | vitamina B2 : 0,026 mg | vitamina B3 : 0,091 mg |
| vitamina B5 : 0,061 mg | vitamina B6 : 0,041 mg | vitamina B9 : 0 µg | vitamina B12 : 0,00 µg |
| vitamina A : 54 UI | retinol : 0 µg | vitamina E : 0,18 µg | vitamina K : 2,2 µg |
| àcids grassos | |||
| greixos saturats: 0,028 g | greixos monoinsaturats : 0,007 g | greixos poliinsaturats : 0,051 g | colesterol : 0 mg |
[edita] Simbologia de la poma
La poma actua com al·legoria de qualsevol fruita, per això apareix freqüentment amb connotacions simbòliques. Al Paradís terrenal, per exemple, una serp tempta a Adam perquè mengi una poma de l'arbe prohibit (pecat original).El cor de la poma és una figura que podria haver originat el pentacle.
La deesa Atalanta va perdre una carrera i es va casar amb un pretendent que abans refusava per la cobdícia que la va impulsar a recollir unes pomes daurades. Igualment d'or són les pomes de la deesa Idun, de la mitologia escandinava, que conferien immortalitat a qui les mossegava. Els portuguesos, al seu torn, la consideren un afrodisíac. Les pomes d'or apareixen també al jardí de les Hespèrides, com a fruit de l'arbre de la vida,
En la cultura popular també juguen un important paper: una poma en caure va inspirar a Isaac Newton la teoria de la gravetat, segons una llegenda. Blancaneus cau mig morta quan es menja una poma amb verí (un altre element simbòlic de forta presència: el fruit que dóna alhora la vida i la mort per acció d'una bruixa). Guillem Tell l'usa per apuntar.
