Pomera
De Viquip??dia
 |
TINGUEU PACI??NCIA
Aquesta p??gina est?? sent editada com a part d'un projecte universitari del Grup d'Innovaci?? Consolidat GIBAF de la Universitat de Barcelona amb estudiants de l'assignatura Bot??nica Farmac??utica en el curs acad??mic 2007-08, i t?? com a tema central les Plantes Medicinals. El professor responsable i tutor garanteix que finalitzada l'experi??ncia amb els estudiants, es revisar?? tot el que calgui per tal que la qualitat final sigui l'exigible i les pol??tiques i els est??ndards siguin complerts, moment en qu?? s'enretirar?? la plantilla. |
 |
||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||||||||||
| Classificaci?? cient??fica | ||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||||||
| Pyrus malus L. |
||||||||||||||||||||||
La Pomera ( Pyrus malus L.) t?? un origen cauc??sic (frontera Europa-??sia) i fou introdu??da durant el proc??s de romanitzaci?? de la Pen??nsula Ib??rica.
??s una de les esp??cies de fruita dol??a de major difusi?? a escala mundial, degut fonamentalment a la seva facilitat d???adaptraci?? a diferents climes i s??ls.
Pel fet de provindre de climes freds, resisteix temperatures for??a baixes, fet que ha perm??s el seu cultiu a gran escala en tots els pa??sos de clima relativament fred, i en particular tots els europeus.
Taula de continguts |
[edita] Nomenclatura
El popularment anomenat Pomer, Pomera o Ma??anera, pertany a la fam??lia de les Ros??cies (en llat?? Rosaceae). El seu nom cient??fic complert ??s Pyrus malus L., tot i que tamb?? trobem sin??nims taxon??mics com: Malus domestica (Baumg); Malus pumila (Mill.); Malus acerba (Merat.); Malus communis (D.C.); Malus domestica (Borkh).
En l'idioma grec antic, "Pomer" es deia "m??lon", paraula que passa al llat?? popular com a "melum" designant tant al fruit del Pomer ("malus") com a altres fruites. En llat?? cl??ssic, ja existia "malum", provenint aquest cop del grec d??ric "m??lon", que significaba "calamitat" o "desgr??cia". Cal recordar que en la B??blia el fruit de la temptaci?? (el mal) ??s la poma (Malus).
En Catal??, "poma" prov?? del llat?? ???pomun???, que significa fruit comestible de l???arbre; espec??ficament del neutre plural "poma", per comparaci?? associat amb la forma esf??rica.
[edita] Ecologia
Les diferents esp??cies es troben en climes templats i subtropicals ja que els pomers no floreixen en les zones tropicals, doncs ??s una de les esp??cies fruitals que requereix acumular major cantitat d???hores de fred (temperatures inferiors a 7??C.) durant el rep??s hivernal.
El seu h??bitat ??s cultivat i a vegades subespontani.
[edita] Descrici?? bot??nica
El Pomer es descriu com a Faner??fit en quant a forma vital (de Raunkjaer).
[edita] Port i dimensions
Arbre caducifoli d???aproximadament 10 m d???al??ada, de copa rodona i oberta, que presenta numeroses branques disposades quasi horitzontalment.
[edita] ??rgans vegetatius
- Arrel axonomorfa.
- Tija llenyosa (arbre) de ramificaci?? simp??dica
- Fulles en forma ovada amb ??pex acuminat, peciolades, divisi?? del marge serrada, disposici?? alterna. Amb pilositat pubescent a l???envers.
[edita] ??rgans reproductors
Flors hermafrodites en infloresc??ncia racemosa, agrupades en corimbes o ra??ms simples. Corol??la dialip??tala amb 5 p??tals blancs/rosats, calze amb 5 s??pals. Androceu format per dos verticils amb estams centr??pets (m??ltiples) i Gineceu d???ovari ??nfer en flor ep??gina. El fruit ??s un pom.
[edita] Farmacologia
La part utilitzada de la planta per al seu ??s medicinal (droga) ??s el fruit (pericarp, polpa). On trobem: Pectina; ??cids org??nics (m??lic, c??tric, clorog??nic); antocian??sids (galact??sid), tanins, quercitr??sid.
Els usos medicinals de la poma s??n principalment afeccions gastrointestinals: gastritis, gastroenteritis infantil i restrenyiment.
Les pectines confereixen una acci?? reguladora del tr??nsit intestinal, augmentant el volum del bolus fecal, retenint agua, pel que se???ls atribueix una acci?? laxant, antidiarreica i demulcent, protectora de les mucoses.
No s???han descrit reaccions adverses ni interaccions farmacol??giques, tampoc s???han documentat casos de sobredosificaci??. L?????nica possible contraindicaci?? seria la relativa a hipersensibilitat respecte a algun component de la droga.
[edita] Cultiu
Els pomers es planten per llavor durant l???anomenat ???per??ode de rep??s de la saba???. Aquest dura aproximadament des de la caiguda de la fulla a la tardor fins al nou brot a la primavera. Tamb?? es poden multiplicar per injert.
El sistema de reg m??s empleat ??s el de inundaci?? o a manta. Encara que en les noves zones de producci?? ??s cada cop m??s freq??ent la utilitzaci?? de reg localitzat, tant sigui per goteig o per microaspersi??.
Les pomes es recolecten entre Setembre i Octubre, exceptuant les varietats m??s precoces que es recullen al Juliol i Agost.
La recollida de la fruita dep??n del seu dest?? final. Si es destina al mercat en fresc, el fruit es recolecta a pl?? dia, evitant la humitat i els cops. Per a altres destins es fa servir maquin??ria que sacseja autom??ticament els arbres per a que se???n desprengui el fruit.
En quant a la conservaci??, les condicions ??ptimes s??n una temperatura de 0 ?? 1??C i Humitat relativa del 90 al 95%. La poma es congela a -1.7??C.
[edita] Varietats
Hi ha moltes varietats de Poma, per?? la majoria es poden agrupar en aquests grups:
- Grup Golden: De pell groga, inclouria varietats com Golden delicious, Golden suprema, Golden reinders, Smoothee, i altres.
- Grup Vermelles americanes:Inclou varietats de pell m??s o menys intensament pigmentada en color vermell. La m??s coneguda ha estat la Starking delicious, per?? ara ja est?? pr??cticament desapareguda. Altres varietats (molt m??s cultivades i que sovint s'anomenen tamb?? -err??niament- Starking) s??n Red chief, Early red one, Oregon, etc.
- Grup Gales: S??n varietats Bicolors, qu?? combinen el Groc i el Vermell, en diferent percentatge segons cada varietat. Actualment les de m??s color vermell estan despla??ant a les altres, malgrat que el color de la pell no guarda relaci?? amb la qualitat organol??ptica. En aquest Grup cal citar Royal Gala, Mondial Gala, Galaxia (m??s bona que la galaxia merengue), i altres m??s noves com Brookfield.
- Grup Fuji: Varietats molt tardanes, qu?? tenen un fruit amb un color vermell apagat tirant a bru, per?? que tenen bon gust, duresa i bona conservaci??. La majoria de varietats es diuen Fuji, seguides d'un n??mero que la distingeix de les altres.
- Grup Granny: Varietats de pell verda i gust molt ??cid. La m??s coneguda aqu?? es la Granny Smith, per?? tamb?? destaca la Concorde per la seva qualitat.
Hi haurien d'altres varietats que no poden englobar-se en cap d'aquests cinc grups, per?? no representen una quantitat elevada. Per exemple podr??em assenyalar la cl??ssica Bellesa de Roma i com a m??s "fashion" i moderna la Pink Lady, amb gustos ben diferents totes dues, per?? excelents qualsevol d'elles.
[edita] Producci??
Les majors zones de producci?? de pomes de la pen??nsula es troben a Catalunya principalment a les comarques del pla de Lleida i, amb menys import??ncia, a Girona. La poma de Girona est?? registrada com una Indicaci?? Geogr??fica Protegida de la Uni?? Europea.
A Lleida es troba l'Escola T??cnica Superior d'Enginyeria Agr??ria de l'Universitat de Lleida, centre on s'imparteixen estudis d'enginyeria agr??noma i de forest, l'IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroaliment??ries) i a Girona la Fundaci?? Mas Badia, Centre d'Experimentaci?? Agr??cola, ubicats en les principals zones de producci?? de pomes de tot l'Estat.
A Espanya el pomer ocupa el segon lloc, en la producci?? de fruita, despr??s del presseguer, amb una superf??cie de 52000 ha.
Altres zones de gran import??ncia en la producci?? de poma s??n Ast??ries i el Pa??s Basc. Nom??s cal pensar en la sidra, beguda t??pica del nord d'Espanya que s'obt?? per la fermentaci?? del suc de pomes.
[edita] Informaci?? nutricional
|
Poma crua sense pelar |
|||
| aigua : 85,56 g | cendres totals : 0,19 g | fibra : 2,4 g | valor energ??tic : 52 kcal |
| prote??nes : 0,26 g | l??pids : 0,17 g | gl??cids : 13,81 g | sucre simple : 10,39 g |
| oligoelements | |||
| calci : 6 mg | ferro : 0,12 mg | magnesi : 5 mg | f??sfor : 11 mg |
| potassi : 107 mg | coure : 0,027 mg | sodi : 1 mg | zinc : 0,04 mg |
| vitamines | |||
| vitamina C : 4,6 mg | vitamina B1 : 0,017 mg | vitamina B2 : 0,026 mg | vitamina B3 : 0,091 mg |
| vitamina B5 : 0,061 mg | vitamina B6 : 0,041 mg | vitamina B9 : 0 ??g | vitamina B12 : 0,00 ??g |
| vitamina A : 54 UI | retinol : 0 ??g | vitamina E : 0,18 ??g | vitamina K : 2,2 ??g |
| ??cids grassos | |||
| greixos saturats: 0,028 g | greixos monoinsaturats : 0,007 g | greixos poliinsaturats : 0,051 g | colesterol : 0 mg |
[edita] Simbologia de la poma
La poma actua com al??legoria de qualsevol fruita, per aix?? apareix freq??entment amb connotacions simb??liques. Al Parad??s terrenal, per exemple, una serp tempta a Adam perqu?? mengi una poma de l'arbe prohibit (pecat original).El cor de la poma ??s una figura que podria haver originat el pentacle.
La deesa Atalanta va perdre una carrera i es va casar amb un pretendent que abans refusava per la cobd??cia que la va impulsar a recollir unes pomes daurades. Igualment d'or s??n les pomes de la deesa Idun, de la mitologia escandinava, que conferien immortalitat a qui les mossegava. Els portuguesos, al seu torn, la consideren un afrodis??ac. Les pomes d'or apareixen tamb?? al jard?? de les Hesp??rides, com a fruit de l'arbre de la vida,
En la cultura popular tamb?? juguen un important paper: una poma en caure va inspirar a Isaac Newton la teoria de la gravetat, segons una llegenda. Blancaneus cau mig morta quan es menja una poma amb ver?? (un altre element simb??lic de forta pres??ncia: el fruit que d??na alhora la vida i la mort per acci?? d'una bruixa). Guillem Tell l'usa per apuntar.
