Guillem Tell
De Viquip??dia
Guillem Tell fou un heroi m??tic de la independ??ncia su??ssa (segle XIV). La seva exist??ncia apareix envoltada per una s??rie de llegendes procedents dels segles XV i XVI, en les quals resulta dif??cil destriar l'hist??ric del literari.
Taula de continguts |
[edita] El mite
Segons les llegendes, Tell fou un habitant de B??rglen (en el cant?? su??s d'Uri); un antic mercenari, retirat a les seves muntanyes i conegut per ser un expert en el maneig de la ballesta. En aquell temps l'emperador d'??ustria (un Habsburg) intentava dominar el cant?? d'Uri (s'havia annexionat alguns cantons su??ssos en el seu intent de formar un bloc territorial continu des de les seves possessions de l'alt Rin fins a les del Tirol).
El seu governador austr??ac, Hermann Gessler, va erigir un pilar a pla??a del poble i hi va enganxar el seu barret, amb l'objectiu d'obligar tots els habitants a doblegar-se davant el distintiu de la seva dignitat, per tal de posar a prova la lleialtat de la poblaci??. Tell va refusar inclinar-se en senyal de respecte davant el barret instal??lat en la pla??a p??blica de la vila d'Altdorf perqu?? simbolitzava el sobir?? de la Casa d'Habsburg.
Per aix??, el governador de la vila (Hermann Gessner) va detenir Tell, i havent-li arribat not??cies de la fama de la seva punteria, el va obligar com a c??stig a disparar la ballesta contra una poma col??locada sobre el cap del seu propi fill a 50 passos de dist??ncia. Tell va intentar que el tir?? Gessner canvi??s el seu c??stig, per?? va ser debades: o travessava la poma o ell i el nen moririen a les mans del botx??. Tell va introduir dues fletxes en la seva aljava, va agafar la ballesta, es va col??locar en la marca dels 50 passos, va apuntar i... la seva portentosa punteria li va permetre encertar la poma sense danyar el nen. Per?? quan el governador deman?? a l'orgull??s Tell la ra?? de la segona fletxa, aquest li va contestar que estava destinada al cor del tir?? en cas que la primera fletxa hagu??s fet mal al nen. Furi??s per aquesta contestaci??, l'empreson?? al castell de K??snach.
Mentre el duien al castell de Gessner, i gr??cies a una tempesta prop d'Axemberg, Tell va aconseguir escapar. Segons la llegenda, Tell va matar Gessner amb la seva ballesta i va organitzar la rebel??li?? contra els Habsburg.
[edita] La hist??ria
La primera vegada que apareix el mite de Guillem Tell a la literatura ??s en les cr??niques d'Aegiidius Tschudi, gaireb?? 200 anys despr??s de l'??poca que se suposa que van oc??rrer els fets anteriorment relatats. Per?? no hi ha cap prova contempor??nia que ni Tell ni Gessler existissin. ??s m??s, hi ha nombroses llegendes que, amb altres personatges i en altres paratges, relaten una proesa semblant a la de Tell.
No obstant aix??, el mite representa b?? la resist??ncia que va sorgir entre els camperols d'Uri des de 1278, que va dur aquest cant?? a confederar-se amb els de Schwyz i Unterwalden en una Lliga Perp??tua per impedir que els Habsburg violessin les seves llibertats tradicionals (1291). El conflicte va degenerar en una rebel??li?? oberta, que es va saldar amb la vict??ria dels su??ssos sobre el duc Leopold d'Habsburg en la batalla de Morgarten (1315). Els tres cantons rurals dels Alps centrals van formar aix?? la Confederaci?? Helv??tica, a la qual posteriorment es van anar afegint altres cantons fins a formar la Su??ssa actual.
[edita] Schiller i Rossini
Friedrich von Schiller es va basar en la llegenda de Guillem Tell per a escriure l'obra de teatre Wilhelm Tell el 1804. Tamb??, Gioacchino Rossini va utilitzar l'obra de teatre per compondre ??pera que duu el mateix nom el 1829. L'obertura d'aquesta ??pera ??s mundialment coneguda i popular.
