Guillaume Tell
De Viquipèdia
| Guillaume Tell | |
| Títol original: | Guillaume Tell |
| Llengua original: | francès |
| Gènere: | Grand Opéra |
| Música: | Gioacchino Rossini |
| Llibret: | Etienne de Jouy i Hippolyte Bis |
| Font literària: | Wilhelm Tell de Friedrich von Schiller |
| Actes: | dos |
| Estrena: | 3 d'agost de 1829 |
| Teatre: | Opéra de París |
| Estrena Liceu: | 14 de març de 1857 |
|
Personatges:
|
|
Guillaume Tell és una òpera en quatre actes de Gioacchino Rossini segons un llibret francès d'Etienne de Jouy i Hippolyte Bis, basat al seu torn en Wilhelm Tell de Friedrich von Schiller. S'estrenava a l'Opéra de París el 3 d'agost de 1829.
També s'ha interpretat en italià amb el títol Guglielmo Tell. Tanmateix, avui l'òpera s'interpreta rarament en qualsevol llengua, principalment a causa de la seva llargada (pot durar unes sis hores), però també per la seva dificultat (el paper de tenor conté 28 dos aguts). Es coneix principalment per la seva obertura que si s'interpreta sovint.
Després d'una estada triomfal a Londres, Rossini s'instal·la a París on Carles X li ofereix oneroses condicions. Així, l'òpera francesa es "rossinitza" com ho proven per exemple les obres d'Auber, Boieldieu i Adam. I després de Le comte Ory arriba la gran òpera esperada que justifiqués les seves prerrogatives amb una òpera "de veritat".
Rossini va treballar llargament i en silenci composant una òpera monumental: Guillaume Tell. El tema, de caràcter patriòtic i històric, era clarament romàntica. El resultat fou una òpera ambiciosa i complexe, una grand opéra que va contribuir a crear un nou gènere del qual en viurien l'òpera francesa i italiana durant tota la següent generació. Ja en l'obertura, amb influències de Beethoven, Rossini es mostra diferent sense renunciar al seu estil, com ho demostra que acabi amb el famós crescendo. Va complaure al public francès, com no, amb un ballet.
Inexplicablement, fou la darrera òpera de Rossini, tot i l'èxit espectacular que havia obtingut i que el compositor vivia feliçment entre França i Itàlia els següents 40 anys.
El 7 de novembre de 1893, en la nit d'inauguració de la temporada del Liceu i mentre s’hi representava Guillaume Tell, l’anarquista Santiago Salvador llençà dues bombes sobre la platea del teatre de les quals només n'explotà una que causà una vintena de morts. Durant anys no es van utilitzar les butaques que ocupaven els morts per la bomba.
[edita] Argument
Suïssa, 1307. És la història de Guillaume Tell, patriota suís del segle XIII que va guiar els seus conciutadans en contra dels seus dominadors austríacs. S'hi inclou el famós episodi en el qual és forçat a disparar a una poma sobre el cap del seu fill. L'argument tracta també de l'amor d´Arnold, un altre patriota suís, per la princesa austríaca Mathilde.
