[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Friedrich von Schiller - Viquipèdia

Friedrich von Schiller

De Viquipèdia

Johann Christoph Friedrich von Schiller (10 de novembre de 1759, Marbach am Neckar - 9 de maig de 1805, Weimar) és un poeta i escriptor alemany.

[edita] Biografia

Schiller va néixer el 1759 a Marbach am Neckar, d'un pare cirurgià dels exèrcits del Wurtemberg. Alguns anys més tard, cap a 1764, la seva família s'instal·la a Lorch i s'hi queda fins a 1766. Encara que passi la seva infantesa i la seva joventut en una certa pobresa, capta l'atenció del duc de Württemberg la qual cosa li permet anar a la universitat.

Ludovike Simanowiz: Friedrich Schiller (1794)
Ludovike Simanowiz: Friedrich Schiller (1794)

El 1773, Schiller comença a estudiar dret, després a partir de 1775 medicina. El 1780, escriu el seu Diplomarbeit (memòria de fi d'estudis) i es fa metge militar a Stuttgart. El 1781, publica Die Räuber anònimament. El 1782, Schiller es detengut alguns dies a Asperg per causa d'allunyament no autoritzat. Havia anat a assistir a Mannheim a la representació de la seva obra Die Räuber sense autorització. El 1783, treballa com a bibliotecari i obté un contracte fins a 1785 com a poeta de teatre a Mannheim. Durant alguns anys, es trasllada sovint (Leipzig, Dresden, Weimar) i troba per primera vegada Goethe el 1788. Al final d'aquest any, alcança una plaça de professor d'història i filosofia a Jena on s'instal·la l'any següent. Escriu obres històriques. Simpatitza llavors amb un altre personatge cèlebre del seu temps: Wilhelm von Humboldt. El 1790, es casa amb Charlotte von Lengenfeld. El 1791, es fa pensionista del príncep Frédéric-Christian d'Augustenbourg. El 1794, Goethe el fa escriure com a periodiste satíric. El 1792, la França de la comuna li dóna la ciutadania francesa, en resposta als seus nombrosos escrits contra els tirans. El 1799, torna a Weimar on Goethe el convenç d'escriure noves obres teatrals. Funda amb Goethe el Weimar Theater que se situa molt de pressa entre els millors de l'escena teatral alemanya, permetent un renaixement del gènere dramàtic. Schiller es queda a Weimar fins a la seva mort. El 1802, es nomenat noble: la partícula «von» és afegida davant el seu nom. Mor tres anys més tard, a l'edat de 45 anys, de tuberculosi.

Des de 1934, la universitat de Jena porta el nom de Schiller.