Wilhelm von Humboldt
De Viquipèdia
Friedrich Wilhelm Christian Karl Ferdinand von Humboldt (Potsdam,1767 - Berlín, 1835) fou un erudit i home d'estat alemany conegut especialment per les seves contribucions en el camp de la lingüística. El seu germà Alexander fou un destacat explorador i naturalista.
Després de realitzar diversos viatges, va treballar, des del 1794, al servei diplomàtic de Weimar, on va trabar amistat amb W. H. van Dalberg, Goethe, Schiller i els germans Schlegel. Durant aquella època escriví poemes, crítica literària, traduccions i Idees per a un intent d'establir els límits de l'activitat de l'Estat, obra en la que es va pronunciar a favor de la lliure personalitat i contra l'Estat absolut. Després de residir uns anys a l'estranger, al 1809 fou nomenat director del sector educatiu i va fundar la universitat de Berlín.
Ambaixador a Àustria (1810), va presentar al príncep Hardenberg al congrés de Viena (1814 - 1815). Va redactar la Constitució de la Lliga Alemanya. Enemistat amb Hardenberg, fou ambaixador a Londres. Ministre d'assumptes comunals i elementals (1819), la seva repulsa als acords de Karlsbad va provocar la seva destitució aquell mateix any.
Retirat des de llavors al seu castell de Tegel, es va dedicar a la lingüística: Sobre la diversitat de l'estructura humana de la llengua i la seva influència sobre el desenvolupament intel·lectual del gènere humà.
