Lingüística

La Lingüística és la ciència que estudia totes les manifestacions de la parla humana, és a dir, l'estudi de la llengua en el seu vessant escrit i oral. En un sentit ampli la lingüística és l'estudi de les llengües humanes, analitzant el que tenen en comú i el que les diferencia. Un lingüista és, per tant, una persona que estudia les llengües. En un sentit més estricte, la lingüística s'oposa a la gramàtica tradicional en què aquesta última és normativa (o prescriptiva) mentre que l'altra és descriptiva. Mentre que la gramàtica jutja els enunciats en termes de l'adequació a una norma donada, la lingüística només descriu. El treball descriptiu es pot fer segons tres eixos principals:

estudis en sincronia i diacronia: l'estudi sincrònic d'una llengua s'interessa només en aquesta llengua en un moment donat de la seva història, i a un sol estat. Per contra, estudiar una llengua —o una família de llengües o una àrea lingüística— és un estudi diacrònic que s'enfoca en la seva història i els canvis estructurals que ha patit;
estudis teòrics i aplicats: la lingüística teòrica estudia la creació de les estructures que permeten la descripció individual de les llengües així com les teories que cerquen de delimitar llurs constants universals;
estudis contextuals i independents: encara que els termes que defineixen aquesta dicotomia no s'hagin fixat amb claredat, es pot definir de la següent manera: l'estudi contextual s'enfoca en les interaccions entre la llengua i el món, mentre que l'estudi independent considera la llengua per sí mateixa, independentment de les seves condicions exteriors.

Taula de continguts

1 Branques i especialitats de la lingüística teòrica
2 Disciplines relacionades
3 Història de la lingüística
4 Lingüistes cèlebres
5 Vegeu també

[edita] Branques i especialitats de la lingüística teòrica

L'objectiu central de la lingüística teòrica és caracteritzar la naturalesa de l'habilitat o domini del llenguatge humà: explicar què és el que un individu coneix quan diu conèixer una llengua; i explicar com és que els individus coneixen les llengües.

Tots els humans (llevat dels casos patològics específics), assoleixen dominar almenys una llengua parlada en créixer amb cap necessitat aparent d'instrucció conscient. Altres espècies no són capaços de fer-ho. Per tant, els humans gaudeixen d'una propietat innata que els habilita per parlar. No hi ha cap procés genètic responsable de la diferenciació entre llengües: els individus aprenen qualsevol llengua a la que s'exposen de petits sense importar llur origen ètnic.

La lingüística teòrica sovint es divideix en camps d'especialitat separats i més o menys independents:

Fonètica: l'estudi dels diferents sons del llenguatge humà
Fonologia: l'estudi dels patrons del so, o dels fonemes d'una llengua
Morfologia: l'estudi de l'estructura interna dels mots
Sintaxi: l'estudi de la combinació de mots entre si per formar frases
Semàntica: l'estudi del sentit dels mots i dels enunciats
Estilística: l'estudi de l'estil d'un enunciat (literari o no-literari)
Pragmàtica: l'estudi de l'ús (literari, figuratiu o qualsevol altre) dels enunciats en els actes de comunicació
Anàlisi del discurs: l'estudi dels enunciats organitzats com a textos

[edita] Disciplines relacionades

Algunes de les disciplines relacionades o d'especialització de la lingüística són:

la lingüística del desenvolupament, l'estudi del desenvolupament de l'habilitat lingüística d'un individu, en especial l'adquisició del llenguatge durant la infantesa;
la lingüística històrica o lingüística diacrònica, l'estudi dels canvis de la llengua;
la psicolingüística, l'estudi dels processos cognitius i les representacions darrera l'ús de la llengua;
la lingüística clínica, l'aplicació de la teoria lingüística a l'àrea de la patologia de la parla i de l'aprenentatge de la llengua;
la neurolingüística, l'estudi de la xarxa neuronal i els processos cerebrals en la comunicació i l'organització de la llengua;
la biolingüística l'estudi dels sistemes de comunicació naturals i apresos en animals en comparació amb la llengua humana;
la lingüística informàtica, l'estudi de les implementació de les estructures lingüístiques en els ordinadors; i
la lingüística aplicada, l'estudi de la llengua i els temes relacionats en la seva aplicació diària, en especial, les polítiques lingüístiques i l'educació o ensenyament d'una llengua.

[edita] Història de la lingüística

La lingüística, estudi sistemàtic de la llengua, va nàixer a la Índia amb l'anàlisi del sànscrit. Es van formar moltes escoles a partir del segle VIII abans de Crist que van tenir una gran activitat durant molts segles i així la gramàtica de Panini esdevingué prescriptiva.

A l'Orient mitjà, el lingüista persa Sibawayh va fer una descripció detallada i professional de la llengua àrab el 760, a la seua obra colossal: Al-kitab fi al-nahw (الكتاب في النحو, el llibre de gramàtica).

A Europa un dels lingüistes més capdavanters i importants del segle XIX va ser Jacob Grimm, que va idear el principi del canvi consonàntic que es coneix com a la llei de Grimm. Convé citar també Karl Verner, que el 1822 va descobrir la llei que es dirà després la llei de Verner, August Schleicher que va crear la "Stammbaumtheorie" i Johannes Schmidt que va desenvolupar la "Wellentheorie" ("model d'ona") el 1872.

Ferdinand de Saussure fou qui va fundar la lingüística estructural moderna. Edward Sapir, capdavanter a la lingüística estructural americana, va ser un dels primers que van explorar les relacions entre els estudis de la llengua i l'antropologia. La seua metodologia va exercir una influència cabdal sobre els seus successors. El model forma de llengua de Noam Chomsky, la gramàtica transformacional generativa, desenvolupada sota la direcció del seu professor Zellig Harris (inspirat també per Leonard Bloomfield, ha esdevingut el model dominant a partir del anys 1960.

[edita] Lingüistes cèlebres

El germans Grimm
(Jacob i Wilhelm)

[edita] Vegeu també

Portal: Lingüística

Articles relacionats amb Lingüística

Principals camps de les Ciències socials
Antropologia \| Arqueologia \| Ciències polítiques \| Economia \| Etnologia \| Etnometodologia \| Lingüística \| Història \| Musicologia \| Pedagogia \| Psicologia \| Biblioteconomia \| Sociologia