Ling????stica
De Viquip??dia
LING????STICA |
Ling????stica te??rica |
Fon??tica |
Fonologia |
Morfologia |
Sintaxi |
L??xic |
Sem??ntica |
Pragm??tica |
Ling????stica aplicada |
Adquisici?? del llenguatge |
Psicoling????stica |
Socioling????stica |
Antropologia ling????stica |
Ling????stica generativa |
Ling????stica cognitiva |
Ling????stica computacional |
Ling????stica descriptiva |
Ling????stica comparada |
Etimologia |
Estil??stica |
Corpus ling????stic |
Hist??ria de la ling????stica |
Llista de ling??istes |
La Ling????stica ??s la ci??ncia que estudia totes les manifestacions de la parla humana, ??s a dir, l'estudi de la llengua en el seu vessant escrit i oral. En un sentit ampli la ling????stica ??s l'estudi de les lleng??es humanes, analitzant el que tenen en com?? i el que les diferencia. Un ling??ista ??s, per tant, una persona que estudia les lleng??es. En un sentit m??s estricte, la ling????stica s'oposa a la gram??tica tradicional en qu?? aquesta ??ltima ??s normativa (o prescriptiva) mentre que l'altra ??s descriptiva. Mentre que la gram??tica jutja els enunciats en termes de l'adequaci?? a una norma donada, la ling????stica nom??s descriu. El treball descriptiu es pot fer segons tres eixos principals:
- estudis en sincronia i diacronia: l'estudi sincr??nic d'una llengua s'interessa nom??s en aquesta llengua en un moment donat de la seva hist??ria, i a un sol estat. Per contra, estudiar una llengua ???o una fam??lia de lleng??es o una ??rea ling????stica??? ??s un estudi diacr??nic que s'enfoca en la seva hist??ria i els canvis estructurals que ha patit;
- estudis te??rics i aplicats: la ling????stica te??rica estudia la creaci?? de les estructures que permeten la descripci?? individual de les lleng??es aix?? com les teories que cerquen de delimitar llurs constants universals;
- estudis contextuals i independents: encara que els termes que defineixen aquesta dicotomia no s'hagin fixat amb claredat, es pot definir de la seg??ent manera: l'estudi contextual s'enfoca en les interaccions entre la llengua i el m??n, mentre que l'estudi independent considera la llengua per s?? mateixa, independentment de les seves condicions exteriors.
Taula de continguts |
[edita] Branques i especialitats de la ling????stica te??rica
L'objectiu central de la ling????stica te??rica ??s caracteritzar la naturalesa de l'habilitat o domini del llenguatge hum??: explicar qu?? ??s el que un individu coneix quan diu con??ixer una llengua; i explicar com ??s que els individus coneixen les lleng??es.
Tots els humans (llevat dels casos patol??gics espec??fics), assoleixen dominar almenys una llengua parlada en cr??ixer amb cap necessitat aparent d'instrucci?? conscient. Altres esp??cies no s??n capa??os de fer-ho. Per tant, els humans gaudeixen d'una propietat innata que els habilita per parlar. No hi ha cap proc??s gen??tic responsable de la diferenciaci?? entre lleng??es: els individus aprenen qualsevol llengua a la que s'exposen de petits sense importar llur origen ??tnic.
La ling????stica te??rica sovint es divideix en camps d'especialitat separats i m??s o menys independents:
- Fon??tica: l'estudi dels diferents sons del llenguatge hum??
- Fonologia: l'estudi dels patrons del so, o dels fonemes d'una llengua
- Morfologia: l'estudi de l'estructura interna dels mots
- Sintaxi: l'estudi de la combinaci?? de mots entre si per formar frases
- Sem??ntica: l'estudi del sentit dels mots i dels enunciats
- Estil??stica: l'estudi de l'estil d'un enunciat (literari o no-literari)
- Pragm??tica: l'estudi de l'??s (literari, figuratiu o qualsevol altre) dels enunciats en els actes de comunicaci??
- An??lisi del discurs: l'estudi dels enunciats organitzats com a textos
[edita] Disciplines relacionades
Algunes de les disciplines relacionades o d'especialitzaci?? de la ling????stica s??n:
- la ling????stica del desenvolupament, l'estudi del desenvolupament de l'habilitat ling????stica d'un individu, en especial l'adquisici?? del llenguatge durant la infantesa;
- la ling????stica hist??rica o ling????stica diacr??nica, l'estudi dels canvis de la llengua;
- la psicoling????stica, l'estudi dels processos cognitius i les representacions darrera l'??s de la llengua;
- la ling????stica cl??nica, l'aplicaci?? de la teoria ling????stica a l'??rea de la patologia de la parla i de l'aprenentatge de la llengua;
- la neuroling????stica, l'estudi de la xarxa neuronal i els processos cerebrals en la comunicaci?? i l'organitzaci?? de la llengua;
- la bioling????stica l'estudi dels sistemes de comunicaci?? naturals i apresos en animals en comparaci?? amb la llengua humana;
- la ling????stica inform??tica, l'estudi de les implementaci?? de les estructures ling????stiques en els ordinadors; i
- la ling????stica aplicada, l'estudi de la llengua i els temes relacionats en la seva aplicaci?? di??ria, en especial, les pol??tiques ling????stiques i l'educaci?? o ensenyament d'una llengua.
[edita] Hist??ria de la ling????stica
La ling????stica, estudi sistem??tic de la llengua, va n??ixer a la ??ndia amb l'an??lisi del s??nscrit. Es van formar moltes escoles a partir del segle VIII abans de Crist que van tenir una gran activitat durant molts segles i aix?? la gram??tica de Panini esdevingu?? prescriptiva.
A l'Orient mitj??, el ling??ista persa Sibawayh va fer una descripci?? detallada i professional de la llengua ??rab el 760, a la seua obra colossal: Al-kitab fi al-nahw (???????????? ???? ??????????, el llibre de gram??tica).
A Europa un dels ling??istes m??s capdavanters i importants del segle XIX va ser Jacob Grimm, que va idear el principi del canvi conson??ntic que es coneix com a la llei de Grimm. Conv?? citar tamb?? Karl Verner, que el 1822 va descobrir la llei que es dir?? despr??s la llei de Verner, August Schleicher que va crear la "Stammbaumtheorie" i Johannes Schmidt que va desenvolupar la "Wellentheorie" ("model d'ona") el 1872.
Ferdinand de Saussure fou qui va fundar la ling????stica estructural moderna. Edward Sapir, capdavanter a la ling????stica estructural americana, va ser un dels primers que van explorar les relacions entre els estudis de la llengua i l'antropologia. La seua metodologia va exercir una influ??ncia cabdal sobre els seus successors. El model forma de llengua de Noam Chomsky, la gram??tica transformacional generativa, desenvolupada sota la direcci?? del seu professor Zellig Harris (inspirat tamb?? per Leonard Bloomfield, ha esdevingut el model dominant a partir del anys 1960.
[edita] Ling??istes c??lebres
|
|
[edita] Vegeu tamb??
- Ling????stica general
- Ling????stica catalana
- Ling????stica cl??nica
- Lleng??es antigues i actuals
- Ac??stica
- Sociologia
- Psicologia
- Escriptura
Principals camps de les Ci??ncies socials |
---|
Antropologia | Arqueologia | Ci??ncies pol??tiques | Economia | Etnologia | Etnometodologia | Ling????stica | Hist??ria | Musicologia | Pedagogia | Psicologia | Biblioteconomia | Sociologia |