Roman Jakobson
De Viquip??dia
Roman Jakobson (Moscou, 1896 - Boston, 1982) fou un ling??ista estadounidenc d'origen rus, personatge fonamental del formalisme rus, precursor de l'estructuralisme alhora que tamb?? n'??s difusor.
Taula de continguts |
[edita] Vida
Fou un dels fundadors del Cercle de Praga, on va mudar-se el 1920 des de la seva R??ssia natal. El 1941 va traslladar-se als Estats Units, on va ensenyar a les universitats de Columbia i Harvard. Els seus articles, que representen gran part del total de la seva obra aparegueren recopilats a P??gines sel??lectes (1962 - 1970). Liter??riament, durant la seva ??poca d'estudiant va escriure poesia avantguardista.
[edita] L'esquema comunicatiu
Jakobson va formular l'esquema b??sic de la comunicaci??, que encara perdura, i va establir les diferents funcions que adquiria el llenguatge segons es don??s ??mfasi a un element o un altre.
Els elements b??sics d'aquest esquema (amb les funcions predominants) s??n:
- emissor: persona que comunica un missatge (funci?? expressiva)
- receptor: persona que el rep (funci?? conativa)
- canal: per on i com es transmet (funci?? f??tica)
- codi: llengua en qu?? es transmet (funci?? metaling????stica)
- missatge: contingut que es transmet (funci?? po??tica)
- context: situaci?? que l'envolta (funci?? referencial)
[edita] Trets gramaticals
Va proposar classificar les lleng??es no pel seu origen (com fa la ling????stica comparativa cl??ssica) sin?? per la pres??ncia o abs??ncia de determinats trets gramaticals, com per exemple la posici?? del verb a la frase, la formaci?? de paraules afegint morfemes al mot inicial o l'exist??ncia de casos.
Aquesta tipologia va ajudar a formular alguns universals ling????stics del generativisme. Tamb?? va influir en el concepte de "marcaci??" que distingeix el grau de naturalitat d'una estructura determinada en una llengua. Aix??, la passiva ??s menys natural en catal?? que en angl??s.
[edita] Fonologia
Va ser el pare dels trets distintius en fonologia, aquells trets que oposen per parelles els diferents segments f??nics (agrupant-se en +/- segons tinguessin o no aquell tret). Molts d'ells van servir de base a la classificaci?? de fonemes de l'AFI. Aquests trets s??n:
- +/- consonant: els sons s??n + conson??ntics quan hi ha una interrupci?? del pas de l'aire i - conson??ntics quan s??n vocals, diftongs o un entremig.
- +/- sonorant: un so ??s sonorant si pot ser pronunciat de forma cont??nua (per aix?? una [s] ho ??s per?? una [p] no).
- +/- sil??l??bic: si pot ser nucli de la s??l??laba en aquell idioma o no
- +/- sonor: segons si hi ha o no vibraci?? de les cordes vocals. La sonoritat ??s un dels tres par??metres majors considerats en el quadre de fonemes de l'AFI (els altres s??n el mode d'articulaci?? i el punt d'articulaci??)
- +/- glotal: segons el paper de la glotis en l'articulaci??
- +/- nasal: segons si l'aire s'escapa alhora pel nas i la boca, com en la [m] o no
- +/- lateral: segons s'escapi l'aire pels costats e la llengua, com passa en la [l] o no
- +/- arrodonits: en els sons + arrodonits els llavis formen un cercle o similar, com en la [o]