Roman Jakobson
De Viquipèdia
Roman Jakobson (Moscou, 1896 - Boston, 1982) fou un lingüista estadounidenc d'origen rus, personatge fonamental del formalisme rus, precursor de l'estructuralisme alhora que també n'és difusor.
Taula de continguts |
[edita] Vida
Fou un dels fundadors del Cercle de Praga, on va mudar-se el 1920 des de la seva Rússia natal. El 1941 va traslladar-se als Estats Units, on va ensenyar a les universitats de Columbia i Harvard. Els seus articles, que representen gran part del total de la seva obra aparegueren recopilats a Pàgines sel·lectes (1962 - 1970). Literàriament, durant la seva època d'estudiant va escriure poesia avantguardista.
[edita] L'esquema comunicatiu
Jakobson va formular l'esquema bàsic de la comunicació, que encara perdura, i va establir les diferents funcions que adquiria el llenguatge segons es donés èmfasi a un element o un altre.
Els elements bàsics d'aquest esquema (amb les funcions predominants) són:
- emissor: persona que comunica un missatge (funció expressiva)
- receptor: persona que el rep (funció conativa)
- canal: per on i com es transmet (funció fàtica)
- codi: llengua en què es transmet (funció metalingüística)
- missatge: contingut que es transmet (funció poètica)
- context: situació que l'envolta (funció referencial)
[edita] Trets gramaticals
Va proposar classificar les llengües no pel seu origen (com fa la lingüística comparativa clàssica) sinó per la presència o absència de determinats trets gramaticals, com per exemple la posició del verb a la frase, la formació de paraules afegint morfemes al mot inicial o l'existència de casos.
Aquesta tipologia va ajudar a formular alguns universals lingüístics del generativisme. També va influir en el concepte de "marcació" que distingeix el grau de naturalitat d'una estructura determinada en una llengua. Així, la passiva és menys natural en català que en anglès.
[edita] Fonologia
Va ser el pare dels trets distintius en fonologia, aquells trets que oposen per parelles els diferents segments fònics (agrupant-se en +/- segons tinguessin o no aquell tret). Molts d'ells van servir de base a la classificació de fonemes de l'AFI. Aquests trets són:
- +/- consonant: els sons són + consonàntics quan hi ha una interrupció del pas de l'aire i - consonàntics quan són vocals, diftongs o un entremig.
- +/- sonorant: un so és sonorant si pot ser pronunciat de forma contínua (per això una [s] ho és però una [p] no).
- +/- sil·làbic: si pot ser nucli de la síl·laba en aquell idioma o no
- +/- sonor: segons si hi ha o no vibració de les cordes vocals. La sonoritat és un dels tres paràmetres majors considerats en el quadre de fonemes de l'AFI (els altres són el mode d'articulació i el punt d'articulació)
- +/- glotal: segons el paper de la glotis en l'articulació
- +/- nasal: segons si l'aire s'escapa alhora pel nas i la boca, com en la [m] o no
- +/- lateral: segons s'escapi l'aire pels costats e la llengua, com passa en la [l] o no
- +/- arrodonits: en els sons + arrodonits els llavis formen un cercle o similar, com en la [o]
