Punt d'articulació

De Viquipèdia

El punt d'articulació és el lloc on s'uneixen o es troben els òrgans articulatoris en la producció dels sons. És un dels paràmetres usats en fonètica per descriure un so.

Segons els punt d'articulació les consonants poden ser:

• Bilabials: els dos llavis es toquen per interrompre la columna d'aire
• Labiodentals: els incissius superiors freguen el llavi inferior
• Dentals: la llengua toca o s'acosta molt a les dents
• Alveolars: la llengua toca els alvèols, és a dir, la part posterior de les dents
• Retroflexes: la llengua ajuda a la vibració recolzant-se en la part superior de la cavitat bucal
• Palatals: la llengua toca la part superior del paladar
• Velars: la llengua es mou cap a la part posterior de la boca
• Uvulars: la llengua retrocedeix fins a la màxima posició
• Glotals: la glotis intervé en la formació del so, que parteix de la gola

Pel que fa a les vocals, es parla d'anteriors, mitges o posteriors segons la posició de la llengua, que mai arriba a interrompre el pas de l'aire de manera total.

El punt d'articulació es veu reflectit en els formants del so, alterant els harmònics de la seva composició.