Vocal

De Viquip??dia

Les vocals s??n els sons de la parla que s'articulen exclusivament amb la vibraci?? de les cordes vocals, sense que el pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal) hi afegeixin cap altre element sonor. Aquestes cavitats nom??s actuen com a ressonadors, alterant els harm??nics del so activat per les cordes vocals. La vocal s'oposa a la consonant.

Hi ha tres factors de classificaci?? de les vocals, en funci?? de com la cavitat bucal i la cavitat nasal alteren els harm??nic|harm??nics del so produ??t per les cordes vocals: el punt d'articulaci?? (que dep??n de la posici?? de la llengua), la labialitzaci?? (que dep??n de la posici?? dels llavis) i la nasalitzaci?? (que dep??n de la participaci?? o no de la cavitat nasal com a ressonador).

En ac??stica els diferents formants de cada vocal es veuen com a parts fosques d'un espectograma. S??n els sons m??s estudiats.

Una vocal pot unir-se amb altres en la pronunciaci?? i formar aix?? un diftong o un triftong, presents en la majoria de lleng??es. Cal remarcar que la pronunciaci?? de les vocals varia molt entre els diferents idiomes. Els signes per representar-les s??n els que m??s sovint tenen un signe diacr??tic

[edita] Vocals a les diferents lleng??es

A certes lleng??es, particularment les sem??tiques, tendeixen a marcar inflexions, i no s'acostumen a escriure en els seus alfabets (anomenats abjads). En les altres lleng??es, les vocals s??n un fonema essencial de la paraula. Les vocals s??n especialment importants en lleng??es que disposen de poques consonats (com ara el maori o el hawai??) o lleng??es on la proporci?? de consonants ??s relativament petita (com ara el sedang, parent del vietnamita que distingeix 55 sons voc??lics diferents). El japon??s ??s una de les poqu??ssimes lleng??es que t?? vocals sordes.

En moltes lleng??es, entre elles el catal??, no es pot tenir uns s??l??laba sense vocal, ja que actuen com a nucli. De fet, una vocal sola pot formar una s??l??laba i fins i tot una paraula completa.

[edita] Sistemes voc??lics

La majoria de lleng??es tenen d'entre 3 i 7 vocals, essent les 5 seg??ents les m??s comunes:A, E, I, O, U. Se solen representat segons el triangle voc??lic de l'AFI.

Aquesta configuraci?? ??s la m??s comuna perqu?? representa l'??s m??s efica?? de l'espai voc??lic, de manera que petites variacions en una vocal no produeixen confusions. Com a exemple, el castell?? i el grec modern l'empren. El llat?? ja tenia una configuraci?? semblant, si b?? distingia entre vocals curtes i llargues. No tots els seus derivats foren tan frugals com el castell??, per??, ja que el franc??s distingeix 16 vocals (incloent-hi les nasals). D'entre les lleng??es europees, les germ??niques s??n particularment riques en sons voc??lics, amb el suec al capdavant amb 17 vocals.

A l'altre extrem de l'espectre, els dialectes tsuizi i abzui de l'abkhaz coneixen nom??s dues vocals. Totes les lleng??es naturals inclouen alguna mena d'a.