Aire

De Viquip??dia

L???aire ??s una mescla de gasos constitutiva de les capes baixes de l'atmosfera terrestre. L'aire no ??s una combinaci?? qu??mica dels gasos que el constitueixen. ??s inodor, incolor, i ins??pid.

En els gasos, les forces de cohesi?? entre les seves mol??cules s??n molt petites, de manera que aquestes poden despla??ar-se unes respecte de les altres. A causa d'aix??, adopten la forma del recipient que les cont??. Aix?? doncs, encara que la seva pres??ncia ens passi desapercebuda, l'aire ??s una subst??ncia material i tangible.

Al nivell del mar, l'atmosfera exerceix una pressi?? d'aproximadament 1 kg per cent??metre quadrat sobre qualsevol superf??cie, s??lida o l??quida. La pressi?? exercida sobre un cent??metre quadrat de superf??cie representa el pes d'una columna d'aire, que t?? aquesta secci??, i que s???est??n verticalment fins al l??mit exterior de l'atmosfera. L???aparell que mesura aquest pes de l'aire que cau en vertical sobre una superf??cie, ??s el bar??metre. Aquests aparells mesuren la pressi?? en mil??l??metres de mercuri o en mil??libars. La pressi?? normal al nivell del mar equival a 760 mm de mercuri o 101.300 Pa. El pes d'un litre d'aire, al nivell del mar, a 0 ??C, ??s de 1,293 g. La seva densitat respecte a l'hidrogen ??s de 14,44.

A causa de l'oxigen, que en forma part, ??s un bon comburent.

[edita] Filosofia

L'aire ??s un dels quatre elements cl??ssics, juntament amb l'aigua, la terra i el foc. Els grecs distingien entre l'aire atmosf??ric i l'??ter, l'espai exterior o div??. Anax??menes va creure que era l'arch?? o origen de tot el que existeix.

Per a molts pobles antics l'??nima era una mena d'aire (pneuma), per aix?? a l'Antic Testament Yahv?? insufla la vida bufant, recollint una tradici?? eg??pcia on l'??nima s'escapava pel nas en morir amb l'??ltim al??. Per aix?? el s??mbol alqu??mic de l'aire ??s el triangle de la divinitat, per?? amb una l??nia creuada.

[edita] Hist??ria de la medicina

En el galenisme, l'aire i l'ambient formaven la primera parella de les coses no naturals, les que constitu??en l'entorn f??sic i biol??gic de l'??sser hum??, en ??ntima interacci??, normal o patol??gica, amb ell. Es considerava essencial mantenir o cercar la puresa de l'aire (el bon aire), que calia assegurar, si calia, amb perfums, fumigacions, etc. L'aire impur o corrupte (el mal aire) era causa segura de patologies, sobretot de car??cter epid??mic o infecci??s (com ara la mal??ria, terme originat en l'expressi?? italiana mal'aria, 'mal aire'). La corrupci?? de l'aire es considerava causada per diferents agents, inclosos els de car??cter astron??mic i astrol??gic.

Aquesta racionalitzaci?? de la patologia sorgeix a l'Antiguitat, amb les obres d'Hip??crates i Gal??, es reintrodueix des del m??n ??rab a l'Occident europeu a partir de finals del segle XI, nodreix el m??n universitari occidental des del segle XIII i hi continua vigent fins a la introducci?? de la medicina de laboratori, en el segle XIX. La terminologia t??cnica que li era pr??pia, comen??ant pel mateix concepte d'aire, va tenir una gran difusi?? a la societat europea de tots aquests segles i, a partir del segle XIX, s'ha mantingut en el llenguatge popular.