Maori

De Viquip??dia

Maori 'reo M??ori'
Pronunciaci??:	AFI:
Altres denominacions:
Parlat a:	Nova Zelanda
Regi??:
Parlants:	Entre 100.000 i 160.000 aproximadament.
R??nquing:	No ??s entre les 100 primeres
Classificaci?? gen??tica:	Austron??sia lleng??es malaiopolin??sies lleng??es malaiopolin??sies centrorientals Malai oce??nic oce??nic centrooriental oce??nic lluny?? pac??fic central fijopolinesi oriental leng??es polin??sies polinesi nuclear oriental central lleng??es tah??tiques
estatus oficial
Llengua oficial de:	Nova Zelanda
Regulat per:	Comissi?? de Llengua Maori
codis de la llengua
ISO 639-1	mi
ISO 639-2	mao/mri
ISO/FDIS 639-3	{{{iso3}}}
SIL	mrf
{{{mapa}}}
vegeu tamb??: llengua

El maori (M??ori o te reo M??ori, literalment ??la llengua normal??, habitualment abreujat com te Reo) ??s una llengua austron??sia parlada a Nova Zelanda. Forma part del grup de lleng??es polin??sies oriental, dins el subgrup tah??tic, per la qual cosa t?? moltes similituds amb les lleng??es tah??tiques nuclears: el tahiti?? i el maori de les Illes Cook. Igualment, comparteix una gran part del vocabulari i l'estructura amb el hawai??, el samo?? o el tongal??s.

Taula de continguts

1 Estatut oficial
2 Hist??ria
3 Classificaci??
4 Distribuci?? geogr??fica
5 Alfabet
- 5.1 Sons
  - 5.1.1 Vocals
  - 5.1.2 Consonants
6 Mostres de maori
7 Bibliografia
8 Enlla??os externs

[edita] Estatut oficial

El maori ??s una de les tres lleng??es oficials de Nova Zelanda. Les altres dues s??n l'angl??s i la llengua neozelandesa de signes (NZSL). Molts dels departaments del govern actual s??n anomenats oficialment de manera biling??e, en angl??s i en maori com, per exemple, l'Internal Affairs New Zealand Department anomenat tamb?? Te Tari Taiwhenua. Les biblioteques p??bliques i d'altres tipus d'institucions utilitzen signes i senyalitzacions biling??es. El servei de correus (New Zealand Post) t?? informatitzades totes les dades i adreces de tot el pa??s en ambd??s idiomes. El mar?? de l'any 2004 fou fundada la primera cadena de televisi?? totalment parlada en maori. El govern de Nova Zelanda ??s actualment el principal responsable de la cura i promoci?? del maori, despr??s de la signatura del tractat de Witangi.

Bandera del Poble Maori

[edita] Hist??ria

???

El maori arrib?? a Nova Zelanda vers l'any 1000 amb els polinesis, provinents principalment de les illes Cook i de Tahit??, a bord de les seves waka (canoes). Els darrers 200 anys de la hist??ria del maori han estat especialment tumultuosos: fins als volts de 1860, el maori havia estat la llengua predominant a tota Nova Zelanda, per??, d'en???? aleshores, comen???? una forta decad??ncia davant la preponder??ncia de l'angl??s portat pels missioners, cercadors d'or i comerciants. A les acaballes del segle XIX Nova Zelanda acab?? per introduir definitivament el sistema d'escolaritzaci?? angl??s. Per la d??cada de 1880 el maori fou totalment prohibit a l'escola. Un creixent nombre de maoris aprengueren l'angl??s b?? per for??a o b?? pel prestigi que la llengua dels nou vinguts donava i les oportunitats de tots tipus en general que comportava. Tot i aquests entrebancs, el maori continu?? com a llengua nativa a la vida privada dels maoris fins que va arribar la Segona Guerra Mundial. El maori comen???? llavors a ??sser emprat a alguns m??tings pol??tics i a nombrosos articles period??stics.

L'angl??s continuava essent, per??, l'??nica llengua oficial i l'??nica que era permesa al parlament de la naci??, generant l'enuig dels pol??tics maoris. A partir d'aquesta ??poca, el nombre de parlants s'an?? reduint d'una manera alarmant fins arribar a la dram??tica situaci?? de 1980, quan nom??s menys del 20% de la poblaci?? nativa podia parlar el maori amb la flu??desa suficient com per que aquesta en fos considerada la seva llengua materna: per a molts maoris, la seva pr??pia llengua havia desaparegut, fins i tot, de la seva vida privada.

A la d??cada dels vuitanta, els l??ders maoris emprengueren campanyes per a conscienciar a la poblaci?? dels perills que suposaria la p??rdua del seu idioma i iniciaren programes de recuperaci?? i promoci?? del maori, com el moviment Kohanga Reo, que va ser el primer intent d'immersi?? escolar en maori. A aquest el segu?? la Kura Kaupapa M??ori la qual ja era, de fet, un sistema d'escola prim??ria totalment en maori.

[edita] Classificaci??

Els principals subgrups idiom??tics a la Polin??sia Oriental

La llengua maori pertany al grup de lleng??es polin??sies. Els ling??istes l'han classificat com a una llengua polin??sia oriental, pertanyent al subgrup de les lleng??es tah??tiques, al qual s'inclouen el rarotongal??s, parlada al sud de les illes Cook, i el tahiti??, parlat a Tahit?? i a les illes de la Societat. Tamb?? s??n parents for??a propers el hawai?? i el marques??, (ambdues pertanyents al subgrup de les lleng??es maqu??siques), i el Rapa Nui de l'illa de Pasqua. Tot i que totes aquestes lleng??es tenen prou semblances entre s??, no s??n dialectes d'una llengua mare comuna, sin?? lleng??es amb unes identitats independents: han estat prou separades durant segles per a tenir difer??ncies que fan molt dif??cil la seva intel??ligibilitat comuna. No obstant aix??, el capit?? Cook, als seus viatges a Nova Zelanda del segle XVIII, contract?? un parlant de tahiti?? per a la tasca d'int??rpret i aquest podia comunicar-se amb una certa flu??desa amb parlants maoris, sense canviar de llengua.

[edita] Distribuci?? geogr??fica

El maori ??s parlat exclusivament a Nova Zelanda per aproximadament 100.000 habitants, gaireb?? tots ells descendents de maoris. De tota manera, les estimacions varien for??a, depenent dels diversos estudis: al cens del 1996 es deia que els maori parlants eren uns 160.000, mentre que d'altres estudis, fets el mateix any, en donaven la xifra de 50.000. El nivell de qualitat del maori parlat pels que diuen usar-lo habitualment es desconeix. El nombre de parlants exclusius ??s molt redu??t, i se suposa que deuen ser nom??s algunes dotzenes, sobretot gent molt gran. El nombre de persones que aprenen el maori abans que l'angl??s se suposa que ??s molt superior perqu?? la comunitat maori encara ??s majorit??ria a importants sectors d'??rees isolades, com la de Northland, la de Urewera i la de East Cape. El maori va aturar el seu creixement als anys posteriors a la Segona Guerra Mundial, ??poca de r??pida expansi?? urban??stica, a partir de la qual esdevingu?? una llengua minorit??ria. L'estatus del maori ha estat sovint comparat amb el del ga??lic irland??s, una aut??ntica minoria en rec??s, a una illa amb m??s de quatre milions d'habitants, que pateix la pressi?? inevitable de l'expansi?? de l'angl??s.

[edita] Alfabet

L'alfabet maori est?? format per 20 lletres i di??grafs:

A ?? E ?? H I ?? K M N O ?? P R T U ?? W NG i WH

[edita] Sons

[edita] Vocals

	Frontal	Central	Posterior
Tancada	i i?? i ??		u u?? u ??
Mig tancada	e e?? e ??		o o?? o ??
Oberta		a a?? a ??

[edita] Consonants

	Bilabial	Alveolar	Velar	Gutural
Oclusiva	p p	t t	k k
Fricativa	?? wh			h h
Nasal	m m	n n	?? ng
Vibrant		?? r
Semivocal	w w

[edita] Mostres de maori

[edita] Els n??meros

1 (un) = tahi
2 (dos) = rua
3 (tres) = toru
4 (quatre) = wh??
5 (cinc) = rima
6 (sis) = ono
7 (set) = whitu
8 (vuit) = waru
9 (nou) = iwa
10 (deu) = tekau

[edita] Els dies

dilluns = r??hina/mane
dimarts = r??t??/t??rei
dimecres = r??apa/wenerei
dijous = r??pare/t??ite
divendres = r??mere/paraire
dissabte = r??horoi/hatarei
diumenge = r??tapu

[edita] El temps

ahir = inanahi
avui = t??nei r??
dem?? = ??p??p??
hora = h??ora
passat dem?? = ananahi atu
dia, sol = r??
dia (claredat) = ao
crepuscle = ahiahi
setmana = wiki (manlleu de l'angl??s)
nit = po,
migdia = awatea
mat?? = ata
mes = marama
any = tau

[edita] Vocabulari elemental

terra = whenua
cel = rangi
aigua = wai
foc = ahi
home = t??ne
dona = wahine
menjar = kai
boira = inu
gran = nui
petit = iti

[edita] Exemple d'oraci?? maori

Arohaina t??u hoa kia p??n?? an?? i a koe. (Estima el teu ve?? com a tu mateix).

[edita] Bibliografia

Biggs, Bruce (1994). Does Maori have a closest relative? Sutton (Ed.)(1994), pp. 96???-105.
Biggs, Bruce (1998). Let's Learn Maori. Auckland: Auckland University Press.
Clark, Ross (1994). Moriori and Maori: The Linguistic Evidence. Sutton (Ed.)(1994), pp. 123???-135.
Harlow, Ray (1994). Maori Dialectology and the Settlement of New Zealand. Sutton (Ed.)(1994), pp. 106???-122.
Sutton, Douglas G. (Ed.) (1994), The Origins of the First New Zealanders. Auckland: Auckland University Press.