Tahit??
De Viquip??dia
| Tahit?? Tahiti |
|
|---|---|
 |
|
| Pa??s |  Polin??sia Francesa |
| Entitat territorial | {{{entitat_territorial}}} |
| Arxip??lag | {{{arxip??lag}}} |
| Oce?? | Pac??fic |
| Coordenades | 17?? 40??? S, 149?? 30??? O |
| Superf??cie | 1.043 km 2 |
| Llargada m??xima | {{{llargada_m??xima}}} |
| Amplada m??xima | {{{amplada_m??xima}}} |
| Altitud m??xima | {{{altitud_m??xima}}} |
| Per??metre | {{{per??metre}}} |
| Or??gen | volc??nic |
| Poblaci?? | 169.674 hab. (2002) |
| Gentilici | {{{gentilici}}} |
| Capital | {{{capital}}} |
| Densitat | 163 hab/km2 |
Tahit?? ??s l'illa m??s gran de la Polin??sia Francesa, situada a l'arxip??lag de les illes de la Societat al sud d'Oceania. Hist??ricament va ser coneguda tamb?? com Otaheite. La capital ??s Pape???ete, situada a la costa nord-oest de l'illa.
??s l'illa m??s poblada de la Polin??sia Francesa, amb un 69% de la poblaci?? total. Disposa de l'aeroport internacional de Faa???a. Les lleng??es oficials s??n el franc??s i el tahiti?? o reo m?????ohi.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
Tahit?? t?? una llargada m??xima de 45 km, amb 132 km de costa i una superf??cie de 1.043 km2. El punt m??s alt de l'illa ??s el mont Orohena de 2.241 m.
L'illa es compon de dues parts centrades sobre volcans extingits i unides per l'istme de Taravao. La part nord-occidental s'anomena Tahiti Nui, o gran Tahit??, i la sud-oriental ??s Tahiti Iti, o petita Tahit??. Nom??s la franja costanera ??s habitada amb una penetraci?? m??xima que no sobrepassa els dos quil??metres. Mentre Tahiti Nui est?? densament poblada, sobretot al voltant de Papeete, i disposa de bones infrastructures i forta influ??ncia de la metr??poli francesa, Tahiti Iti ha quedat m??s a??llada mantenint la cultura tradicional polin??sia.
El clima ??s tropical, c??lid i humit tot l'any. Nom??s hi ha dues estacions: la seca i la humida, dita tamb?? de pluges, de novembre a abril. La durada de dies i nits es mant?? sensiblement constant tot l'any, independentment de les estacions.
[edita] Hist??ria
La poblaci?? nadiua ??s polin??sia, i s'estima que es va establir a l'illa vers el 300 aC, durant les migracions i colonitzacions primerenques de tot l'espai polinesi a partir de Tonga i Samoa.
El s??l f??rtil i la pesca abundant van proveir un aliment f??cil als habitants. La percepci?? del car??cter relaxat i alegre dels nadius i la caracteritzaci?? de l'illa com un parad??s van impressionar els primers exploradors europeus, establint un mite rom??ntic i ut??pic al m??n occidental que dura fins avui.
S'ha especulat que Tahit?? fos la mateixa illa Sagit??ria que va descriure Quir??s el 1606. Per?? el m??s probable ??s que es tract??s de Rekareka situada al mateix paral??lel a les Tuamotu.
L'angl??s Samuel Wallis va descobrir l'illa, el 1767, anomenant-la illa del Rei Jordi (King George III Island).
Wallis va ser seguit, el 1768, per l'explorador franc??s Louis-Antoine de Bougainville en el viatge de la primera circumnavegaci?? francesa. Bougainville va fer Tahit?? famosa a Europa amb la publicaci?? del relat del seu viatge. Anomenant-la Nova Citera, en refer??ncia a l'illa grega de Citera on va n??ixer Venus, descriu l'illa com un parad??s terrenal amb un poble que viu feli?? en la innoc??ncia, lluny de la corrupci?? de la civilitzaci??. Les seves descripcions il??lustraven el concepte del noble salvatge de Jean-Jacques Rousseau, i van influir en els pensaments ut??pics de fil??sofs com ara Denis Diderot.
El capit?? James Cook va visitar Tahit?? diverses vegades en els seus tres viatges entre 1769 i 1779. La seva base principal va ser la badia de Matavai, on va construir el fort Venus per observar el tr??nsit del planeta. Encara avui el lloc es diu Punta Venus.
Entre 1772 i 1775, el virrei del Per??, el catal?? Manuel d'Amat i de Junyent, va organitzar tres expedicions a Tahit??. Durant un temps es conegu?? com l'illa d'Amat. Els capitans Domingo de Boenechea, Jos?? de And??a y Tom??s Gayangos van intentar establir una missi?? a Tautira, a la pen??nsula de Tahit?? Iti.
El 1842 el regne de Tahit?? va ser declarat protectorat franc??s. El 1880 el rei P??mare V (1842 ??? 1891) va cedir la sobirania a Fran??a.
El pintor franc??s Paul Gauguin va viure a Tahit?? entre 1891 i 1901 inspirant-se en els paisatges i els models polinesis. A Papeari hi ha un petit museu dedicat a Gauguin. Els escriptors catalans Aurora Bertrana i Josep Maria de Sagarra van passar-hi tamb?? una temporada als anys 20 i 30 del segle XX. Van immortalitzar les seves experi??ncies a diversos llibres, d'entre els quals destaquen Paradisos oce??nics (1930) i La ruta blava (1942).
Des del 2004, Tahit?? junt amb la Polin??sia Francesa, t?? l'estatus de pa??s d'ultramar.
[edita] Vegeu tamb??
[edita] Enlla??os externs
- Hist??ria de Tahit?? i la Polin??sia francesa (franc??s)
- Tahiti Tourisme (franc??s)
- iFenua, portal sobre l'entreteniment a Tahit?? i les seves illes (franc??s)
- Tahiti Guide (franc??s)
- Lloc web dedicat a Tahit?? (Actualitat, hist??ria i geografia) (franc??s)
- Premsa de Tahit?? (franc??s)
- Tahiti Surf Report, el portal del surf a Tahit?? (franc??s)
- Faufa???a Tupuna, wiki dedicat al patrimoni cultural polinesi (franc??s)
- Galeria de fotos de Tahit?? (angl??s)
| Portal:Polin??sia | Illes de la Societat - Polin??sia Francesa |  |
|---|---|---|
| Illes del Vent: Maiao | Mehetia | Moorea | Tahit?? | Tetiaroa | ||
| Illes de Sotavent: Bora Bora | Huahine | Manuae | Maupihaa | Maupiti | Motu One | Raiatea | Tahaa | Tupai | ||
| Arxip??lags: Australs | Gambier | Marqueses | Societat | Tuamotu | ||
