Regne de Tahit??
De Viquip??dia
El regne de Tahit?? ??s el r??gim que va existir a l'illa de Tahit?? entre el 1815 i 1880, dominat per la dinastia dels P??mare. Formalment, va comen??ar quan P??mare II es va proclamar "ari???i-nui-o-Tahiti" i es va acabar amb l'abdicaci?? de P??mare V que va lliurar el regne a Fran??a, tot convertint-se en col??nia. A la pr??ctica, P??mare I ja a partir del 1788 s'havia imposat sobre els altres caps ari???i de Tahit??, especialment al poder??s clan dels Teva, i ??s considerat l'iniciador de la dinastia.
Taula de continguts |
[edita] Regnes dels ari???i
Abans de l'arribada dels europeus, els ari???i eren la casta superior d'un sistema sacralitzat per la divinitzaci?? dels avantpassats i pel principi de la primogenitura. Els ari???i eren considerats com els descendents dels primers ocupants i tenien un gran poder en el seu domini. Des del seu naixement, l'infant ari???i heretava el seu t??tol, el protocol i, en principi, el poder, mentre que el pare es convertia en regent.
Tahit?? est?? dividit tradicionalment en districtes (fenua) formats per les valls (mataeina???a) que van des de les muntanyes de l'interior fins al litoral. Un ari???i regnava al seu districte, que podia consistir en dues o tres valls, per?? perdia els seus poders a l'exterior de les seves terres, si no ??s que exist??s alguna alian??a matrimonial o que fos adoptat per l'ari???i d'un altre districte. En la seva pres??ncia, o simplement en pres??ncia d'un dels seus b??ns, els homes havien d'anar amb el tors nu i les dones es desvestien les espatlles. Era tab?? tocar-los, o tocar un dels seus objectes, i trepitjar el mateix terra. Per aix?? sovint eren portats a collib??.
Els ari???i es dividien en ari???i rahi o ari???i nui, els grans caps, i en ari???i ri???i o ari???i iti, els petits caps inferiors en rang que no tenien una genealogia tan noble. Nom??s un dels ari???i rahi podia portar el maro tea, el cinyell groc religi??s, i un altre el maro ???ura, el cinyell vermell pol??tic. Un ari???i maro ???ura era el m??xim prestigi nominal de l'illa.
Al segle XVIII, quan arrib?? Samuel Wallis a l'illa de Tahit??, les aliances matrimonials i pol??tiques entre els ari???i formaven sis grans divisions territorials, o federacions:
- Teva-i-tai, a la pen??nsula de Tahiti iti.
- Teva-i-uta, amb els districtes de Papara, Mateaia i Papeari, al sud de l'illa;
- Atehuru, amb els districtes de Paea i Puna???auia;
- Tefana, l'actual Fa???a???a;
- Porionu???u, amb els districtes de ???Arue i Pare que avui inclou el de Pape???ete;
- Ahoroa, que agrupa els districtes de la costa est.
El joc d'aliances entre els caps evitava les ambicions hegem??niques. Per?? el triomf del d??u Oro sobre els altres d??us del pante?? tahiti?? representava una tend??ncia al monoteisme i una evoluci?? cap a una monarquia centralitzada. L'arribada dels europeus va trencar l'equilibri en pro de la federaci?? que disposava dels millors ports i va accelerar l'evoluci?? cap un regne ??nic.
[edita] El clan dels Teva
Al 1767, quan arriba Samuel Wallis, Amo era l???ari???i rahi de Papara i el cap del clan dels Teva. El cercle d'aliances dels Teva dominava la federaci?? dels Teva de l'interior (Teva-i-uta) i dels Teva de l'exterior o del mar (Teva-i-mai). L'ari???i de Papara era qui portava el maro tea i els dels dos districtes ve??ns s'alternaven el maro ???ura. El poder pol??tic dels Teva units arribava pr??cticament a tota l'illa i nom??s els eren hostils els ari???i d'Aharoa. Per?? els seus caps eren de rang inferior als ari???i rahi i no podien aspirar al maro ???ura.
Wallis va ancorar a la badia de Matavai, a la federaci?? d'Aharoa, per?? va ser rebut per Pure???a, la dona d'Amo, anomenada per Wallis com la reina de Tahit??. Amo va organitzar l'atac al vaixell i va patir una derrota humiliant ja que era el primer cop que s'enfrontaven contra armes de foc. Aix?? va fer que caigu??s en desgr??cia i va ser atacat pels caps de Teva-i-mai i d'Atehuru. Vehiatua es va convertir en el cap dels Teva i Tutaha d'Atehuru es va emportar el maro ???ura.
Quan arriba James Cook, el 1769, explica que a Tahit?? hi ha dos reis. Vehiatua ??s el m??s poder??s, derrota a Tutaha i fa les paus amb Teu, l'ari???i de Porionu???u i pare del futur P??mare I. Els seus successors, Vehiatua II (que va rebre les expedicions dels espanyols entre 1770 i 1776), Vehiatua III, Vehiatua IV i Vehiatua V, tindran diferents aliances amb els P??mare.
Els Teva del districte de Papara, despr??s de la ru??na d'Amo, van continuar donant grans ari???i que van influir en la hist??ria del regne de Tahit??:
- Teri'i-rere va succeir el seu pare Amo, per?? va morir jove.
- Te-ma-ri???i (1772-1798) va participar en la secessi?? de P??mare II contra P??mare I. Els seus funerals van provocar una nova guerra entre els dos P??mare.
- Opuhara va lluitar contra P??mare II i va morir a la batalla de te Feip?? el 1815.
- Tati (1773-1854) exerceix el poder real durant el regnat de P??mare IV, derrota els mamaia i ??s el principal impulsor del protectorat franc??s.
- Ari???itaimai (1824-1897), n??ta de Tati, ??s l'ari???i amb m??s honors i m??s respectada de la seva ??poca. Amiga de P??mare IV aconsegueix el seu retorn de l'exili despr??s de la firma del protectorat.
- Tati Salmon (1850-1918), ??s conegut com l'??ltim gran cap de Tahit??.
- Marau Ta???aroa (1860-1934), ??s la filla i d'Ari???itaimai i la dona de P??mare V. ??s coneguda com l'??ltima reina de Tahit??.
[edita] La dinastia P??mare
La familia P??mare eren els ari???i de Porionu???u. Eren originaris de les illes Tuamotu, cosa que a Tahit?? era considerat poc noble. Portaven el t??tol de T?? en record del fam??s guerrer Tumakinomakino, originari d'Anaa i que va conquerir els atols ve??ns fins a Fakarava. Al final del segle XVII T?? es va instal??lar a Tahit?? on va ser adoptat pel cap del clan Porionu???u i va heretar els seus t??tols i terres. Va tenir una filla i dos n??ts:
- Ta???aroa Manahune, que es va casar amb una filla de Vehiatua, cap dels Teva, i ser?? l'avi del futur P??mare I,
- Tutaha, ari???i rahi d'Atehuru. Va derrotar Amo i s'emport?? el maro ???ura que despr??s ced?? a P??mare I per aconseguir la seva alian??a contra Vehiatua. Va mor?? a la batalla mentre que P??mare i Vehiatua fan les paus que suposen l'inici de l'emerg??ncia de la dinastia P??mare.
A pesar que els P??mare no tenien una genealogia de les m??s nobles, van saber aprofitar els casaments pol??tics per relacionar-se amb els Teva i amb els ari???i de Mo???orea i de l'illa sagrada de R?????iatea. Les circumst??ncies pol??tiques van fer que es quedessin amb l'alta distinci?? del maro ???ura, encara que no eren els caps m??s poderosos de l'illa. P??mare I va saber aprofitar l'arribada dels anglesos a la badia de Matavai, tot ocultant l'exist??ncia d'altres ari???i m??s poderosos i presentant-se com a rei. Va utilitzar els aventurers europeus com a mercenaris i va protegir els missioners rebent l'ajuda dels capitans dels vaixells que estaven de pas. Quan P??mare I ced?? els seus t??tols a P??mare II, no era m??s que l'ari???i rahi de Porionu???u, per?? com a regent va contribuir a l'expansi?? del seu fill.
P??mare I, com a regent i amb l'ajuda dels amotinats del Bounty, va derrotar el 1791 a les armades de Mo???orea, d'Atehuru i de Teva-i-tai. En una segona rebel??li?? el 1792, derrot?? amb l'ajuda de mercenaris europeus, Vehiatua IV de Teva-i-tai i a Temari???i de Teva-i-uta. El 1797 esclat?? la guerra entre els dos P??mare, recolzats cadascun per diferents ari???i, fins que Itia, la mare de P??mare II, aconsegu?? un acord. El 1802 en la guerra de Rua els P??mare aconseguiren d'imposar-se de nou gr??cies a l'arribada oportuna de tres vaixells mercants anglesos.
Quan mort P??mare I, el 1803, P??mare II ??s el cap m??s important de l'illa, per?? el seu poder ??s discutit pels ari???i d'Aharoa i Teva-i-uta. En una nova rebel??li?? P??mare II s'hagu?? de refugiar a Mo???orea, i Tahit?? visqu?? entre 1808 i 1815 sota el r??gim del hau manahune, literalment el "govern del poble", que suposava el retorn a l'administraci?? aut??noma i tradicional de cada districte.
Finalment P??mare II s'impos?? a la batalla de Te Feip??, el 1815, la qual cosa supos?? la fi del poder dels ari???i. S'acabava de convertir al cristianisme i es proclam?? solemnement rei a l'estil cristi?? i europeu adoptant el nom oficial de P??mare II. El seu regne estengu??, a m??s de Tahit??, a les illes del Vent i a Huahine, i nominalment a les illes Tuamotu considerades com una depend??ncia de Tahit??.
P??mare Vahine, la mare de P??mare III, va exercir la reg??ncia de forma d??spota. Per culpa de les tributs comercials que va establir, va ser destitu??da pels missioners i pels capitans dels mercants.
P??mare IV va incloure al regne les illes de R?????iatea i Porapora, per?? va haver d'acceptar el protectorat franc??s despr??s de l'afer Laval i Caret. Aix?? i tot va regnar amb dignitat durant cinquanta anys en una ??poca de decad??ncia, marcada pels missioners i l'alcoholisme. Finalment P??mare V va abdicar entregant el regne a Fran??a.
[edita] Refer??ncies
- ADAMS, Henry, Memoirs of Arii Taimai, 1901. Versi?? en l??nia (angl??s)
- SCEMLA, Jean-Jo, Le Voyage en Polyn??sie. Paris, 1994 ISBN 2-221-06703-7
[edita] Vegeu tamb??
- Reis de Tahit??:
- P??mare I, ari???i rahi maro ???ura 1768-1791, regent 1791-1803.
- P??mare II, ari???i rahi maro ???ura 1791-1808, ari???i rahi o Tahiti 1815-1821.
- P??mare III, pr??ncep hereu 1821-1824, rei 1824-1827.
- P??mare IV, reina 1827-1877.
- P??mare V, rei 1877-1880.
- Hist??ria de la bandera de la Polin??sia Francesa
