Jean-Jacques Rousseau

De Viquip??dia

Nota: L'article necessita algunes millores quant a la seua ortografia i gram??tica:
(Cal retirar la plantilla un cop millorat l'article) S'han trobat faltes ortogr??fiques, gramaticals, barbarismes o altres aspectes ling????stics incorrectes. Informaci?? duplicada, format i temps verbals

Retrat de Jean-Jacques Rousseau

Jean-Jacques Rousseau (Ginebra, Su??ssa, el 28 de juny de 1712 ??? Ermenonville, Fran??a, 2 de juliol de 1778) va ser un pensador i escriptor en llengua francesa.

Va ser un dels principals fil??sofs del segle de les llums, encara que les seves idees i el seu car??cter l'oposaren sovint a d'altres il??lustrats i als ideals del moviment. De tota manera, les seves idees pol??tiques van influir en gran manera en la Revoluci?? Francesa, el desenvolupament de les teories liberals, i el creixement del nacionalisme. ??s particularment conegut pels seus treballs sobre l'home, la societat i l'educaci??. La filososfia pol??tica de Rousseau es situa dins del corrent contractualista dels fil??sofs brit??nics dels segles XVII i XVIII i el seu fam??s Discurs sobre l'origen i fonaments de la desigualtat entre els homes es concep com un di??leg obert amb l'obra de Thomas Hobbes. Trencant amb el racionalisme dominant en la Il??lustraci??, la seva obra iconoclasta prefigura tamb?? les teories evolucionistes de Charles Darwin. La seua her??ncia de pensador radical i revolucionari est?? probablement millor expressada en la seua m??s c??lebre frase, continguda en el Contracte Social: "L'home naix , per?? en tots costats est?? encadenat"

[edita] Biografia

Rousseau va n??ixer en Ginebra (Su??ssa). La seva mare va morir en el part. Va tenir una infancia accidentada. Als deu anys, Isaac Rousseau, son pare, va haver d'abandonar Ginebra per una disputa i va deixar el seu fill a cura d'un pastor protestant, Lambercier, a Bossey, a la Savoia.

En els anys seg??ents, Rousseau tindr?? una vida n??mada en qu?? exercir?? diferents oficis relacionats amb les lletres i la m??sica: va ser aprenent a casa d'un empeltador, despr??s a casa de un mestre gravador... Recorrer?? molts quil??metres a peu per la zona dels Alps a trav??s dels quals forjar?? el seu car??cter de 'passejant solitari'. Un sacerdot de Confignon l'adre???? a Madame de Warens, a Annecy, que el va tutelar: la qual li va proporcionar una educaci?? acurada, el va ajudar en la seua afici?? per la m??sica i el va iniciar al catolicisme, essent batejat. Despr??s d'una malaltia greu va haver de fer una estada de rep??s de cinc setmanes a Montpeller. Al seu retorn, va ser preceptor a Li?? i va contactar amb Fontenelle, Diderot, Rameau i Marivaux. Retorn?? freq??entment a casa de Madame de Warens, a qui ell anomenava sa ???maman???, a Charmettes, prop de Chamb??ry.

A Par??s, el 1741, inventa un sistema de notaci?? musical i escriu dos llibres sobre aquest tema. Es relaciona amb Denis Diderot, i Madame d'Epinay. El 1749 escriu per a l'Enciclop??dia o diccionari raonat de les ci??ncies, de les arts, i dels oficis, articles sobre m??sica. El 1750, respon al concurs proposat per l'Acad??mia de Dijon i desenvolupant la tesi que el progr??s ??s sin??nim de corrupci??, obt?? el primer premi amb el seu "Discours sur les Sciences et les Arts". Segueix una altra dissertaci??, el Discours sur l'origine de l'in??galite parmi les hommes(1745), on va exposar un avan?? del seu pensament, defenent la llibertat de l'home enfront de les institucions socials. Posteriorment, va desenvolupar la seua filosofia en "Julie ou la Nouvelle H??lo??se" (1761), "El contracte social" (1762) i "??mile" (1762).

Precursor del pensament democr??tic, el seu punt de partida ??s una cr??tica contra la ingenu??tat del pensament il??lustrat, especialment en la labor que la Il??lustraci?? atorga a la cultura i el coneixement com a prove??dor de bondat. Defensa que la cultura ??s una capa de convencions i arbitrarietats que se superposa a l'home originari, a???? ??s, natural, i que per tant falseja i pervertix les condicions superiors que el ser hum?? posse??x de manera intr??nseca. L'artificialitat de les regles formen la societat i el llenguatge dels diferents pobles, que neguen als individus la possibilitat d'una realitzaci?? plena com a tals i pervertixen el seu ser natural. La seua consideraci?? del ser hum?? com a individu cultural posa els fonaments de l'etnologia moderna, com assenyala L??vi-Strauss. La seua cr??tica a la societat continguda en "El contracte social" va provocar que l'obra fora prohibida des del seu origen. Personatge molt criticat, va ser perseguit i va haver de patir permanents canvis de resid??ncia, vivint en Gran Bretanya junt amb Hume. En 1767 va tornar a Fran??a i va casar amb Th??r??se Levasseur, amb qui va tindre cinc fills, els quals va entregar a la borderia. Va escriure tamb?? Confession, una autobiografia que preconitza el moviment rom??ntic, i R??veries d??un promeneur solitaire (Ensomnis del passejant solitari), publicat en 1872. La seua fond??ria d'an??lisi i capacitat de penetraci?? li fan un dels pensadors m??s influents d'algunes de les ideologies que m??s han influ??t en el segle XX.

Havent estat condemnat per el Parlament de Par??s l' ??mile, se'n va a Su??ssa, despr??s al territori de Neuch??tel, que pertanyia al rei de Pr??ssia. Despr??s de passar per l'illa de Saint-Pierre del llac de Bienne, arriba a Anglaterra (1765), cridat pel fil??sof David Hume. Contrariant la mania de la persecuci?? acabar?? per retornar a Par??s.

Acaba les Confessions, i les completa amb les R??veries d'un promeneur solitaire. El 1778, el marqu??s de Girardin li ofereix l'hospitalitat a un pavell?? de la seva propietat d'Ermenonville, on mor sobtadament.

[edita] El llegat de Rousseau

[edita] Llegat filos??fic: l'antiil??lustrat

En 1762, la publicaci?? de "El contracte social" va ser causa de la seua expulsi?? de Fran??a. Els plantejaments que feia Jean-jacques Rousseau en esta obra van ser la llavor de la Revoluci?? Francesa. Parlava de la sobirania de la voluntat del poble, dels sobirans com a mandataris del poble, i de la rep??blica com a forma perfecta de govern. Per a Rousseau, la llei o dret de naturalesa no ??s una imposici?? ni una q??esti?? donada. Assenyala que tot el que nosaltres podem veure amb gran claredat respecte a esta llei ??s que, no sols perqu?? siga llei ??s necessari que la voluntat d'aquell a qui obliga puga sotmetre's amb coneixement d'ella, sin?? que ??s necessari tamb??, perqu?? siga natural, que parle de manera immediat.

Fa b?? a un poble obeir quan es veu for??at, per?? ??s millor quan es veu for??at a sacsar el jou. Per esta ra?? este gran pensador va intentar demostrar que el poble pot tamb?? fer part de les decisions

[edita] Llegat pol??tic: la fraternitat

Despr??s de tants escriptors pol??tics, dels que Hobbes i Locke nom??s eren els m??s rellevants, que havien proposat una explicaci?? contractual del pas de l'estat natural al social era possible fer una obra original sobre un tema tan debatut?

Rousseau, segons Madame de Sta??l, no va inventar res, sin?? que va inflamar tot; ??s un error. El Rousseau d'El Contracte ??s verdaderament inventor. ??s cert que s'inspira en els seus predecessors, en Maquiavel (sobretot en el dels discorsi), en Montesquieu. ??s veritat que ha patit profundament la influ??ncia del seu atavisme ginebr?? i calvinista: mai perd de vista cert ideal constitucional, pres de la hist??ria de Ginebra, i del qual amb gran pesar per la seua banda, la pareixia que se separava cada vegada m??s de la ciutat de Calv??. Per?? tots estos elements es troben tramats en el cervell poder??s i complicat de l'autor, en el cor orgull??s de plebeu, constantment ferit al contacte de la societat aristocr??tica, . El inigualitari resultat d'aix?? ??s eixa gran obra dif??cil de llegir, del contracte social, tan diferent de l'esperit de les lleis.

On est??, per tant, en esta obra c??lebre la invenci??? He-la ac??: eixa llibertat i eixa igualtat, l'exist??ncia de la qual en l'estat de naturalesa ??s tradicionalment postulada, Rousseau pret??n tornar a trobar-les en l'estat de societat, per?? transformades, havent patit una esp??cie de modificaci?? qu??mica, "desnaturalitzades".

Hi ha creaci?? d'una nova naturalesa en l'home, lo que permet a este superar la contradicci??, inherent a l'estat social, entre les seues inclinacions individuals i els seus deures col??lectius. Esta ??s la primera i capital invenci?? de Rousseau. T?? com a pivot la concepci?? mateixa del sobir??, de la sobirania i de la llei que l'autor fa derivar del contracte social.

Rousseau es veu condu??t, per esta via, a una distinci?? radical, i que des de l'angle que ell ho presenta, ??s nom??s seua, entre el sobir?? i el govern.

L'obligaci?? social no pot estar fundada leg??timament en la for??a. No s'hi val del m??s fort. L'??nic fonament leg??tim de l'obligaci?? es troba en la convenci?? establida entre tots els membres del cos que es tracta de constituir en societat, i cada un dels quals contracta "per dir-ho aix?? amb si mateix", no lligant-se, en suma, m??s que a la seua pr??pia voluntat. Tot deriva del lliure comprom??s de qu?? s'obliga. El pacte social no pot ser leg??tim m??s que quan naix del consentiment obligadament un??nime i en favor de la comunitat, cada un es compromet cap a tots, donant-se a tots, no es d??na a ning??. Cada un adquirix sobre qualsevol altre exactament el mateix dret que li cedix sobre si mateix.

Cada contractant est?? lligat, sense estar, no obstant aix??, "subjecte" a ning??, perqu?? cada u, unint-se a tots, no obe??x, no obstant aix??, m??s que a si mateix i queda tan lliure com abans.

La llibertat est?? fora de perill. Per?? l'obedi??ncia, sense la qual no hi ha cos pol??tic tamb?? ho est??. El poble en la democr??cia ??s, en certs aspectes, el monarca; en altres ??s el s??bdit. No pot ser monarca m??s que pel seu sufragi, que s??n les seues voluntats. Cada membre del cos pol??tic ??s al mateix temps ciutad?? i s??bdit, ciutad?? membre del sobir??, en tant que participa en l'activitat del cos pol??tic. S??bdit en tant que obe??x a les lleis votades per este cos pol??tic, per este sobir?? del qual ??s membre.

[edita] Llegat literari

Donat el seu allunyament dels enciclopedistes de l'??poca i el seu enfrontament amb l'esgl??sia cat??lica, per les seues pol??miques doctrines, el seu estil literari va canviar. Les seues obres autobiogr??fiques i del seu jo van donar un bolcada fonamental en la literatura europea; a tal punt que ??s considerat un dels precursors del romanticisme.

Entre les seues obres m??s importants es troben ??mile i El contracte social.