John Locke
De Viquipèdia
 |
Per a altres significats, vegeu «Locke (desambiguació)». |
John Locke (Wrington, a prop de Bristol 29 d'agost de 1632– Oates, Essex, 28 d'octubre 1704) fou un filòsof empirista anglès que va treballar sobretot amb temes relacionats amb el govern i l'epistemologia.
Locke estudià medicina a Oxford, ingressà al cos diplomàtic la qual cosa li va permetre residir a França un cert temps i contactar amb els cartesians. El 1683 es refugià a Holanda per evitar represàlies polítiques. Després de la Revolució Gloriosa de 1868 tornà al seu país i va publicar les seves obres més importants:
- Assaig sobre l'enteniment humà (de caire empirista).
- Assaig sobre el govern civil (considerada el manifest del liberalisme modern).
L'Assaig sobre l'enteniment humà comença amb una crítica demolidora a l'afirmació de l'existència d'idees innates en l'enteniment, preconitzada pels racionalistes. Quan naixem el nostre enteniment és com una pàgina en blanc o tabula rasa. Com que no hi ha idees innates en nosaltres, aquestes no poden fonamentar la comprensió del món. Com la resta d'empiristes, Locke considerarà que el coneixement s'extreu de l'experiència (empiria en grec), a través dels sentits.
[edita] El coneixement de la realitat
Malgrat que no accepta les idees innates, sí que accepta la divisió cartesiana de la realitat: pensament (jo), infinitud (Déu), extensió (Món) i afirma que les nostres idees són un reflex de la realitat del món, però que cal veure què són i com s'originen en l'enteniment.
Les idees són "tot allò que la ment percep en si mateixa o és objecte de percepció, pensament o enteniment", és a dir, qualsevol contingut mental és una idea, que són un reflex del món.
L'origen de totes les idees és l'experiència, que pot ser externa (de sensació) o bé interna (de reflexió), i ens informen del món mitjançant les idees que aquest produeix en nosaltres, i que anomenem "idees simples".
La ment, a més, té la capacitat d'associar i combinar aquestes idees simples, produint així les "idees complexes", que poden ser:
- de substància - coses individuals que existeixen.
- de mode - les que no existeixen en si mateixes sinó en una substància.
- de relacions - que descriuen associacions d'idees.
Nomès coneixem idees i aquest coneixement té dues vessants:
- La passiva - consciència dels continguts mentals.
- L'activa - anàlisi que en fa la ment.
En tots dos casos, l'experiència esdevé l'element determinant i com a font de les idees, determina la possibilitat del coneixement i també els seus límits; i com a únic element de contrastació de les idees, és el que legitima el coneixement.
