Revoluci?? Francesa

De Viquip??dia

...

La Revoluci?? Francesa ha format la concepci?? pol??tica i ideol??gica del m??n contemporani. Fran??a, amb la revoluci?? que va comen??ar l'any 1789, va proporcionar el vocabulari i els programes dels partits pol??tics liberals, radicals i democr??tics de la major part del m??n, els codis de lleis o els conceptes de liberalisme i de nacionalisme. Constitueix, doncs, un fet hist??ric cabdal de repercussions universals que transformar??, durant el segle XIX, les bases socials i pol??tiques, enderrocar?? l'Antic R??gim i inaugurar?? el sistema liberal. En conseq????ncia, la Revoluci?? Francesa no ??s una revoluci?? burgesa m??s, sin?? la revoluci?? que serv?? de model i motor a les que havien de venir en el futur.

[edita] La Fran??a de l'Antic R??gim

Veure l'article principal Causes i antecedents de la Revoluci?? Francesa

Llu??s XVI, pintura de Joseph Siffred Duplessis (1725-1802)

Aquesta caricatura mostra un camperol que du a coll un clergue i un noble. Representa el pes dels impostos que pagaven els camperols.

A final del segle XVIII, Fran??a i la major part d'Europa estava sotmesa a all?? que m??s tard s'ha anomenat Antic R??gim. Respecte les causes que van possibilitar la Revoluci?? Francesa, els especialistes ^[1] exposen una s??rie de causes que van actuar dins d'un proc??s hist??ric que es pot sintetizar en els seg??ents factors estructurals:

1. L'estructura de la societat francesa era estamental i es fonamentava en el privilegi i la propietat de la terra d'una minoria. La majoria de la poblaci?? vivia marcada pels tributs i la jurisdicci?? senyorial mentre l'economia rural continuava ancorada dins un sistema d'autosufici??ncia, amb t??cniques endarrerides i amb crisis peri??diques de subsist??ncia. En conseq????ncia, la poblaci?? estava estructurada de forma jer??rquica. Al capdamunt, com a grups privilegiats, hi havia la noblesa i el clergat que posse??en la major part de les terres, cobraven rendes feudals, tenien els drets senyorials i estaven exempts d'impostors. Mentre, l'anomenat tercer estat reunia a la pagesia, la burgesia i les classes populars urbanes. El tercer estat representava el 96% dels francesos. La majoria eren camperols (el 85% del total), per?? tamb?? hi havia botiguers, artesans, advocats, metges, oficials... La burgesia va ser la classe m??s afavorida pel creixement econ??mic del segle XVIII, per?? malgrat el creixement, no participava del poder pol??tic i la perviv??ncia dels privilegis feudals obstaculitzava el seu ascens social. Per aix??, la burgesia desitjava suprimir els privilegis i conquerir la igualtat i la llibertat en tots els ??mbits. La filosofia de la Il??lustraci?? els va proporcionar la ideologia per desprestigiar i destruir les bases de l' Antic R??gim. Per ??ltim, les classes populars urbanes eren molt minorit??ries i comptaven m??s els artesans que no pas els obrers. Tanmateix, amb les mobilitzacions socials esdevindran una for??a temible.
2. Les transformacions demogr??fiques per l'augment de poblaci?? durant la segona meitat del segle XVIII, amb una baixa taxa de mortalitat mentre la taxa de natalitat va romandre estable. El 1789, Fran??a ??s el pa??s m??s poblat d'Europa, amb 28 milions d'habitants, i gaireb?? la meitat de la poblaci?? t?? menys de 20 anys. L'increment demogr??fic va provocar lluites per la possessi?? de la terra i crisis aliment??ries, que les collites dolentes van agreujar amb una elevaci?? de preus. Es va originar, doncs, una situaci?? general de manca d'aliments i mis??ria entre les classes populars urbanes i rurals, mentre les classes benestants aconseguien els beneficis de la prosperitat econ??mica.
3. El moviment de les idees i la lliure circulaci?? de noves idees, en clubs, associacions i vetllades socials, formen el pensament previ a la Revoluci??. Els estaments tradicionals (monarquia, clergat i aristocr??cia) perden prestigi degut a les cr??tiques dels fil??sofs il??lustrats.
4. L'evoluci?? pol??tica. La monarquia de Llu??s XVI de Fran??a no tenia cap limitaci?? del seu poder davant els seus s??bdits car era una monarquia d'origen div??. La incapacitat de l'absolutisme per dur a terme qualsevol tipus de reforma, va abocar irremissiblement cap a la crisi estructural del sistema perqu?? el rei governava sense parlament (els Estats Generals). De fet governava com un monarca del segle XVII. La divisi?? de poders que va proposar Montesquieu sembl?? als monarques un atentat contra els seus drets que, segons la tradici??, havien rebut d'origen div??.

En aquesta situaci?? de crisi i de debilitat de la vella estructura estamental, una s??rie de factors conjunturals van agreujar la situaci?? i van fer esclatar les tensions socials. I ??s que a partir de 1780 hi ha una crisi de subsist??ncia marcada per l'al??a dels preus dels cereals, la crisi vit??cola i la crisi industrial. Tot plegat, va comportar una al??a del cost de la vida, un creixement de l'atur for????s i un augment de la mis??ria de les classes populars. Labrouse ha demostrat que l'any 1788 el preu del blat assoleix el m??xim del segle; la fam ??s, doncs, una de les causes de les postures exasperades de la poblaci??^[2].

A la crisi econ??mica s'hi afeg?? la crisi financera de l'Estat que nom??s ingressava el 20% de les despeses. Tot aix?? va dur l'Estat a la fallida i alguns van comprendre que era necess??ria una reforma fiscal. Un document, "Compte du Tresor", de 1788, assenyala 629 milions de lliures com a despesa i 508 com ingressos. Les causes s??n v??ries, per?? b??sicament centrades en la guerra d'independ??ncia americana (105 milions), altres despeses militars i diplom??tiques (60 milions), les fastuoses despeses de la cort (36 milions) i la manca de pagaments d'impostos per part del clergat i la noblesa car la majoria d'impostos eren indirectes (s'ingressaven 208 milions d'impostos indirectes, 158 de directes, 10 de la Loteria reial i la resta, 1,6 milions, del cr??dit sobre els EUA). El deute acumulat era de 310 milions^[3]. Ras i curt, mentre les ingressos de l'Estat franc??s es seguien regint per una pr??ctica contributiva d'origen feudal, amb una liquidesa molt feble, les despeses p??bliques anaven creixent cont??nuament.

Tanmateix el govern de Llu??s XVI era incapa?? de millorar una situaci?? social en ebullici?? sense tocar el sistema de l'Antic R??gim. I ??s que la majoria dels pagesos, les classes populars urbanes, la burgesia i tots els sectors que constitueixen el tercer estat desitgen un canvi. Alguns nobles amb problemes econ??mics i el clergat baix tamb?? es decanten per reformes socials i pol??tiques. Nom??s s'oposen a qualsevol reforma i a la p??rdua dels seus privilegis la resta de la noblesa i l'alt clergat.

[edita] La Fran??a de la Revoluci??

Pamflet de Joseph Sieyes de 1789

Segons Soboul ^[4], el proc??s revolucionari es va desenvolupar en una s??rie de fases que es poden sintetitzar de la seg??ent forma: els anys 1787 i 1788, plantejament inicial i revolta aristocr??tica; 1789, Estats Generals i revolta burgesa; 1789-1791, Assemblea Constituent, revoluci?? jur??dica i revolta popular; 1791-1792, monarquia constitucional i Assemblea Legislativa; 1792-1795, Convenci?? i Rep??blica, i 1795-1799, Directori, que va donar pas al Consulat des de finals de 1799.

[edita] La revolta aristocr??tica (1787-1788)

Lefrebvre ^[5]assenyala tres fases revolucion??ries en els primers moments: aristocr??tica, burgesa i popular. La primera ??s la revolta dels privilegiats, centrada en l'oposici?? dels dos estaments superiors a les mesures reformistes de Turgot, Necker, Calonne i Brienne que volien posar remei al d??ficit estatal. Des de 1783 Calonne va fer front a les dificultats econ??miques mitjan??ant pr??stecs de particulars a la corona, per?? finalment va recon??ixer que era indispensable una reforma fiscal i va proposar l'establiment de la subvenci?? territorial que haurien de pagar les propietats agr??ries segons la seva extensi??.

En un context de recessi?? econ??mica, fallida de les finances reials (deute de 5.000 milions de lliures i ingressos per 500 milions) i de la fam dels anys 1788 i 1789, la monarquia nom??s podia pensar en reformes que acabessin amb els privilegis fiscals de la noblesa i el clergat. Amb la finalitat que els estaments acceptessin els nous impostos, la monarquia va reunir una Assemblea de Notables. La primera assemblea de notables, reunida a Versalles, el mes de febrer i mar?? de 1787, havia d'aprovar les mesures de reforma fiscal, per?? va rebutjar-les totes, es neg?? a les pretensions reials i exig?? la convocat??ria dels Estats Generals, que no s'havien reunit a Fran??a des de l'any 1614.La Fayette va llan??ar, per primer cop, la idea de convocar una Assemblea Nacional, els Estats Generals. L'assemblea de notables, formada per pr??nceps, alta noblesa, consellers del rei, magistrats municipals i clergat, demana la convocat??ria dels Estats Generals per iniciar la reforma fiscal. Brienne va intentar que s'aprovessin les reformes, en una assemblea a Par??s, per?? aquesta va boicotejar tots els acords i van aconseguir la convocat??ria dels Estats Generals. Amb la revolta aristocr??tica s'iniciava el cam?? de la Revoluci?? car la burgesia i les capes populars aprofitaren les eleccions a diputats per mostrar la seva disconformitat amb els privilegis de l'Antic R??gim i amb l'absolutisme mon??rquic.

El reglament electoral no fixava un ??nica data per a la convocat??ria, aquesta depenia dels organismes locals, fet que, conjuntament amb la propaganda d'una consulta al poble, va provocar a intensificar l'atm??sfera revolucion??ria. Els representants del poble eren estriats en assemblees que, alhora, van redactar els seus quaderns de queixes (cahiers de dol??ances). El 1789, es van escriure quaderns de greujes a tot Fran??a, on hi havia les queixes dels tres ordres: el clergat, la noblesa i el tercer estat. En aquests quaderns la burgesia i la noblesa sostenen la necessitat d'una monarquia constitucional i de realitzar reformes administratives. Cadasc?? demanava segons les seves necessitats. Els quaderns del clergat i la noblesa s'aferren als seus privilegis, per?? demanaven la fi de les despeses sumptuoses, la regulaci?? de les duanes interior i un sistema unitari de mesures, llibertat de premsa i reuni?? peri??dica dels Estats Generals. El tercer estat va afegir llibertat d'expressi??, reuni?? i comer??, la igualtat dels tres estaments i l'abolici?? del delme, de la jurisdicci?? i del monopoli de la ca??a. M??s radicals s??n els quaderns dels jornalers que demanen terres i mostren la seva preocupaci?? pels preus i pels salaris. En canvi, els pagesos propietaris demanen la supressi?? d'impostos i refermen els seus drets davant qualsevulla reforma agr??ria. Les eleccions es van celebrar la primavera de 1789; s'estrien 1.139 diputats i es redacten 40.000 quaderns que ens permeten con??ixer el clima de Fran??a abans de la revoluci??^[6].

[edita] Els Estats Generals i la revoluci?? burgesa (1789)

El jurament del Jeu de Paume, pintura de Jacques-Louis David (1748???1825)

La presa de la Bastilla el14 juliol 1789

La reuni?? dels Estats Generals es va obrir a Versalles el 5 de maig i fou presidida pel rei Llu??s XVI. Els sis-cents diputats del Tercer Estat igualaven als de la noblesa i el clergat. En conseq????ncia s'inclinaven per la reuni?? en una sola sala i per la votaci?? per persona, mentre els privilegiats volien deliberar per separat i emetre el vot per estament. Era l'inici de la revoluci?? burgesa perqu??, en els Estats Generals, el Tercer Estat (que tenia la meitat dels representants de la cambra) es neg?? de sotmetre's a les regles tradicionals de la separaci?? per estaments a l'hora de deliberaci?? i del vot per estat i no per persona. Van reclamar deliberacions conjuntes i el vot per persona. La q??esti?? que es posava en joc era la destrucci?? de l'Antic R??gim i l'establiment d'un r??gim constitucional i el reconeixement de la sobirania nacional. ??s a dir, reclamen que el poder no resideixi en el monarca, sin?? en la naci??, la qual l'exerceix per mitj?? dels seus representants.

Enfront de la resist??ncia oferta per part de la noblesa i del rei, els diputats del tercer estat, reunits el 20 de juny en un local improvisat, ja que el rei havia clausurat l'assemblea, i erigint-se com a int??rprets de la voluntat de la naci??, es van comprometre solemnement a donar una constituci?? a Fran??a: era el Jurament del jeu de paume (joc de la pilota). Alguns membres de la noblesa i el clergat s'hi uneixen. En aquests context, els Estats Generals es convertien, per voluntat del tercer estat, en Assemblea Nacional Constituent amb la fita de transformar el pa??s en una monarquia constitucional i parlament??ria i d'abolir les restes del feudalisme encara vigents. Era una revoluci?? jur??dica car suposava substituir el concepte d' absolutisme pel de sobirania nacional.

Al mateix temps que es produeix aquesta revoluci?? jur??dica, es produeix la revoluci?? popular a Par??s i altres ciutats que consolidar?? la revoluci?? burgesa davant la reacci?? del monarca i dels privilegiats de l'Antic R??gim. El suport que reb?? la burgesia constitucional es va manifestar en l'aixecament del poble de Par??s que prengu?? la Bastilla, fortalesa on romanien detinguts pol??tics i, per aix??, havia esdevingut la representaci?? i l'encarnaci?? concreta del poder absolut del sobir??, el 14 de juliol del 1789. Aquella data el poble va assaltar la fortalesa de la Bastilla per apoderar-se d'armes amb qu?? defensar la Revoluci??; l'acte, a m??s, tenia tamb?? significacions simb??liques i ideol??giques. Dominada la reacci??, el rei Llu??s XVI torna a Par??s i la noblesa inicia l'emigraci?? i l'oposici?? al nou r??gim.

Alhora, el moviment s???est??n per la Fran??a rural i, a les prov??ncies, les masses camperoles s'incorporen a la revolta antisenyorial. ??s la Gran Por de l'estiu de 1789. Es pensa que els nobles contracten bandolers. Els pagesos van a les armes. Excitats, sense trobar els suposats bandolers, es tornen contra els senyors i cremen els castells on es guardaven les llistes on s'inscrivien rendes i obligacions feudals. La revolta sorgida del Parlament havia baixat al carrer i al camp per la intransig??ncia dels estaments privilegiats i la negaci?? de la monarquia d'acceptar qualsevol reforma.

Alguns especialistes^[7] han ressaltat el paper dels sans-culottes, els aturats, els sectors m??s miserables de les ciutats, que s'organitzen en clubs i societats fraternals, com factor decisiu en els successos revolucionaris. Aquest aspecte del moviment popular, amb la fam com a fons, apareix en l'assalt a la fortalesa de la Bastilla i en una atmosfera de por que incideix en la decisi?? de l'Assemblea Constituent el 4 d'agost.

[edita] Els grups pol??tics

Els revolucionaris van concebre la transformaci?? de la naci?? de formes diferents. A l'Assemblea Constituent els constitucionalistes exerceixen una influ??ncia notable, dirigits per Mirabeau i La Fayette, partidaris d'una monarquia moderada per una constituci??. Una part de l'aristocr??cia s'integra en aquest grup.

Els girondins representen el sector moderat. La seva personalitat m??s destacada ??s Jacques-Pierre Brissot i els seus membres m??s destacats s??n l'alta burgesia de la Gironda, de Burdeus i Nantes, que han intervingut en el comer?? d'ultramar. Aquest grup ??s partidari de realitzar la revoluci?? emprant les lleis, desaproven el terror i defensen la propietat; alhora que s'inclinen per donar import??ncia a les prov??ncies davant de la capital, Par??s, i creuen que les idees revolucion??ries posseeixen un valor universal.

Els jacobins representen la burgesia mitjana i les classes populars. La figura m??s representativa d'aquesta ideologia ??s Robespierre. Aquest grup pensa que la revoluci?? ha d'assolir els seus objectius per qualsevol mitj??; demanen actuacions i no teories. S??n centralistes i conceben que la revoluci?? s'ha de fer des de Par??s, on controlen l'ajuntament. Estan disposats a limitar la propietat privada i la llibertat individual.

Finalment, el sector m??s exaltat, els dem??crates, liderats per Carnot, defensen el sufragi universal i l'assumpci?? directa de la sobirania pel poble. En relaci?? amb els dem??crates, per?? actuant de forma preferent al carrer enlloc de l'Assemblea, hi ha el grup de Jean-Paul Marat.

[edita] L'obra de l'Assemblea Constituent (1789-1791)

La Declaraci?? dels drets de l'home i del ciutad?? de 1789

Els incendis i les morts d'aquell estiu de 1789 provoquen la jornada de la Constituent que la nit del 4 d'agost decreta l'abolici?? dels privilegis feudals. Segons el Decret del 4 d'agost de 1789:

Article 1. L'Assemblea Nacional suprimeix del tot el r??gim feudal i decreta que els drets i deures, tant feudals com censals, els que es referixen a la m?? morta reial o personal i a la servitud personal i els que els representen s??n abolits sense indemnitzaci??, i tota la rest declarats redimibles, i que el preu i el mode de redempci?? seran fixats per l'Assemblea Nacional. Aquells dels decrets esmentats que no siguin suprimits per aquests decret continuaran, no obstant aix??, sent percebuts fins al seu reembossament (...)

Article 4. Totes les just??cies senyorials s??n suprimides sense cap indemnitzaci??; per??, amb tot, els oficials d'aquestes just??cies continuaran llurs funcions fins que sigui prove??t per l'Assemblea Nacional l'establiment d'un nou ordre judicial.

El 26 d'agost del mateix any s'aprova la Declaraci?? dels Drets de l'Home i del Ciutad?? que reconeixia una s??rie de drets inalienables i imprescriptibles: llibertats individuals, igualtat civil davant l'impost i davant la llei... Aquest text fonamental va inspirar totes les lluites per la llibertat a Europa durant el segle XIX, i encara avui ??s un document cultural i pol??tic de gran inter??s. Els drets m??s destacats que estableix la declaraci?? del 26 d'agost de 1789 s??n:

Article 1r. Els homes neixen lliures i iguals en drets, i les distincions socials nom??s poden fundar-se en la utilitat comuna.

Art. 2n. L'objecte de tota societat pol??tica ??s la conservaci?? dels drets naturals i imprescindibles de l'home. Aquests drets s??n la llibertat, la propietat, la seguretat i la resist??ncia a l'opressi??.

Art. 3r. El principi de tota sobirania resideix essencialment en la naci??. Cap individu ni corporaci?? no pot exercitat autoritat que no emani expressament d'ella.

La llibertat consisteix a poder fer tot all?? que no perjudica d'altri (...).

Art. 6??. La llei ??s l'expressi?? de la voluntat general. Tots els ciutadans tenen dret a conc??rrer la llur formaci?? personalment o per representants.

Art. 7??. Cap home no pot ??sser acusat, arrestat ni detingut sin?? en casos determinats a la llei i amb les formalitats prescrites per ella (...).

Art. 10??. Ning?? no ha d'??sser molestat per les seves opinions, encara que siguin religioses, mentre la seva manifestaci?? no torbi l'ordre p??blic establert per la llei.

Art. 11??. La lliure comunicaci?? dels pensaments i de les opinions ??s un dret dels m??s preats de l'home.

Fran??a es va convertir, gr??cies a la constituci?? promulgada l'any 1791, en una monarquia constitucional que va reordenar el territori, va sanejar la just??cia, va unificar els codis de lleis i va reestructurar el sistema fiscal d'acord amb la igualtat entre els ciutadans. Per tal de resoldre els problemes financers de l'Estat, les propietats de l'Esgl??sia van ser expropiades i declarades b??ns nacionals

La constituci?? de 1791 ??s un assaig de monarquia liberal. Els seus punts m??s importants s??n:

• Divisi?? de poders. El poder del rei est?? limitat per la Constituci?? i pel control d'una Assemblea estria per la naci??.

• Descentralitzaci?? de l'Administraci??, idea girondina. Es va reordenar el territori a partir de 83 departaments; els ajuntaments incrementen les seves atribucions; es va sanejar la just??cia, es van unificar els codis de les lleis i es va reestructurar el sistema fiscal d'acord amb la igualtat entre els ciutadans. Per resoldre els problemes financers de l'Estat van ser expropiades les propietats de l'Esgl??sia i declarades b??ns nacionals.

• Constituci?? civil del clergat. Els capellans es consideren funcionaris p??blics i han de jurar fidelitat a la Constituci??.

• Categoria de ciutadans actius tots aquells que posseeixin drets pol??tics. Han de ser majors de 21 anys i pagar una determinada renda. Per sota queden sense drets pol??tics; ??s l'anomenat quart estat. La protesta popular per aquesta decisi?? van comportar la Llei Chapelier, que prohibeix les coalicions de treballadors.

Per a la burgesia girondina, que dominava l'Assemblea, la llibertat de disposar plenament dels seus b??ns era essencial. La igualtat que havien reclamat contra l'aristocr??cia no podia tractar-se m??s que d'igualtat civil. La llei era igual per a tothom, per?? les difer??ncies econ??miques continuaven mantenint una forta desigualtat social. La igualtat pol??tica tampoc s'aconsegu??, car el sufragi fou organitzat amb el cens i el dret de vot qued?? restringit als propietaris, sin??nim de ciutadans actius. Van quedar exclosos del dret de sufragi la majoria de la poblaci??.

En aquest context, l'Assemblea Constituent es dissol i es convoquen eleccions per a una nova Assemblea.

[edita] La Monarquia Constitucional i l'Assemblea Legislativa (octubre 1791-agost 1792)

El 10 d'agost de 1792 les masses populars de Par??s van assaltar el Palau Reial

Malgrat la situaci?? de crisi, el mes d'octubre de 1791, comen??a a funcionar l'Assemblea Legislativa i la nova Monarquia Constitucional.

En la nova composici?? de l'Assemblea dominen encara els propietaris i el sector legalista de la burgesia, els advocats. La majoria dels diputats s??n joves. En la seva composici?? pol??tica poden distingir-se quatre tend??ncies: la dreta, partid??ria d'una monarquia limitada (264 diputats); l'esquerra, en la seva major part de la Gironda, dirigida per Jacques-Pierre Brissot i Condorcet (136 diputats); l'extrema esquerra, dirigida per Carnot, que demana el sufragi universal (amb un n??mero minoritari i indeterminat de diputats); i el centre, majoritari amb 345 diputats, independents i constitucionals, homes notables vinculats a la revoluci??, per?? sense opinions clares, basculant entre conservadors i exaltats.

L'Assemblea decreta el segrest dels b??ns dels emigrats i la deportaci?? dels clergues que no han acceptat la constituci?? civil del clergat. Per?? la fita de fer funcionar aquest nou r??gim es va veure afectada per m??ltiples factors que van acabar radicalitzant el proc??s: la divisi?? de la burgesia en diferents grups i tend??ncies; la pressi?? del moviment popular de car??cter republic??; el descontent de les capes m??s baixes davant la persist??ncia de la crisi econ??mica per una collita dolenta; l'amena??a exterior i la guerra amb ??ustria (abril de 1792) i Pr??ssia; l'enfrontament del monarca amb l'Assemblea, qui mantenia una postura declaradament anticonstitucional i havia demanat ajut militar a les monarquies absolutes d'Europa ^[8].

El rei Llu??s XVI de Fran??a i la seva muller, la reina Maria Antonieta, van fugir de Par??s la nit del 20 de juny del 1791. Aquest intent de fugida, conegut com la nit de Varennes o la Fugida a Varennes perqu?? va ser en aquest poble on foren reconeguts i detinguts, va significar el retorn de la fam??lia reial, el 25 de juny al capvespre, a Par??s. Els parisencs, silenciosos i hostils, restaven per primer cop, davant del rei, sense treure's el barret.

Les pot??ncies europees, espantades pels successos revolucionaris, decideixen intervenir. Per la banda francesa, la guerra fondr?? la causa revolucion??ria amb la nacional. Davant l'esclat b????lic les visions seran oposades: Robespierre la tem, el rei la desitja, els girondins confien en estendre la creuada revolucion??ria a Europa i les m??s moderats creuen que la guerra estabilitzar?? el r??gim.

Els jacobins, amb el suport dels elements m??s radicals de la burgesia, s'oposen en??rgicament al poder de la burgesia girondina i mobilitzen el desenc??s popular per portar m??s enll?? la revoluci??. El 10 d'agost de 1792, aprofitant un imprudent manifest del duc de Brunswick que amena??ava amb destruir la ciutat de Par??s si s'exercia viol??ncia contra el rei Llu??s XVI, provoca que les masses populars de Par??s assaltin el Palau Reial, empresonin la fam??lia reial i proclamin la Rep??blica. ??s a dir, la monarquia ha estat enderrocada.

El mes de setembre les tropes prussianes s??n detingudes a Valmy mentre a la capital s'ha constitu??t un govern revolucionari, la Comuna de Par??s. La revoluci?? havia entrat en una nova etapa que tindria uns nous protagonistes: els sans-culottes (poble baix), que esperaven de la revoluci?? la la llibertat, la igualtat i la fraternitat.

[edita] La revoluci?? democr??tica, Convenci?? i Rep??blica (1792-1795)

Els Sans-culottes duien pantalons, i no els cal??ons (culottes) dels nobles; literalment vol dir sense cal??ons. Van participar en els moviments revolucionaris fins el 1795.

Execuci?? de Llu??s XVI el 21 de gener del 1793 a Par??s.

Durant el govern de la Convenci?? es distingueixen tres fases que corresponen al predomini successiu de cadascun dels tres partits present a la Convenci??: girondins, jacobins i burgesos i republicans de c??r??cter moderat.

El 21 de setembre la Convenci??, que acaba de ser elegida, fa la seva entrada. Set-cents cinquanta membres es disposen a la sala del rei destronat. A baix seuen la "plana". S??n els burgesos moderats que pensen que la revoluci?? ja ha arribat a la seva culminaci??, amb la fi de la monarquia i de la noblesa, amb el trasp??s dels drets al tercer estament: voldrien m??s que res contenir de bell nou el corrent avalotat i defensar all?? que tenen assegurat. Condorcet, Roland, els girondins, en s??n els cabdills, els representants de la intel??lectualitat i de la classe mitjana. A dalt de tot de l'amfiteatre s'asseuen els de la "muntanya" que volen continuar impel??lint l'onada revolucion??ria. Marat, Danton i Robespierre volen la revoluci?? total, radical, fins a l'ateisme. Despr??s del rei, volen abatre els altres poders de l'Estat: el diner i D??u^[9].

[edita] La Convenci?? de la Gironda (1792-93)

Els burgesos de la Gironda van dominar la Convenci?? des de la seva constituci?? el mes de septembre de 1792 fins maig de 1793. En aquest primers mesos es declara l'abolici?? de la monarquia i es proclama la Rep??blica el 21 de setembre. Alhora, entre desembre de 1792 i gener de 1793, es realitza el proc??s contra el rei. Llu??s XVI va ser guillotinat a Par??s el 21 de gener del 1793 ^[10].

Amb la decapitaci?? de Llu??s XVI, la monarquia del Borb?? Carles IV va declarar la guerra a Fran??a, coneguda com la Guerra Gran (1793-1795). La poblaci?? catalana de Perpiny?? i del Rossell??, annexionada al regne de Fran??a 130 anys abans pel tractat dels Pirineus, va celebrar la decisi?? i va allistar-hi voluntaris. Despr??s de v??ries generacions, els ideals de la Revoluci?? van significar l'inici d'una nova identificaci?? dels catalans rossellonesos amb els avantatges que podia suposar la condici?? de ciutadans francesos^[11].

Des de l'inici, els revolucionaris s'han d'enfrontar al perill d'una invasi?? exterior per part de les pot??ncies estrangeres. Tanmateix, el 20 de setembre de 1792, els ex??rcits revolucionaris francesos obtenen la vict??ria decisiva de Valmy sobre els prussians. De vict??ria en vict??ria, la Fran??a revolucion??ria s'annexiona territoris a les fronteres exteriors: Saboia, Ni??a, a la zona esquerra del Rhin,... Malgrat els ??xits militars, la guerra t?? un cost, que afegit a la rebeli?? de La Vend??e, fa que la revoluci?? passi per moments d??ficils. Davant el perill exterior i interior, la pressi?? popular obliga a pendre mesures de salut p??blica de car??cter revolucionari. Amb l'ajut dels sans-culottes, els jacobins assoleixen el poder en les jornades revolucion??ries de juny de 1793.

[edita] La Convenci?? jacobina (1793-94)

La direcci?? pol??tica de la revoluci?? estar?? ara en mans dels jacobins que promulgen una nova constituci?? que reconeix el sufragi universal i estableix una democracia m??s directa. Alhora s'organitza un govern revolucionari, format pel Comit?? de Salut P??blica i el Comit?? de Seguretat Nacional, per salvar Fran??a dels perills que l'aguaiten: crisi econ??mica, contrarevoluci?? interior i guerra exterior. Amb aquestes mesures, els jacobins aconsegueixen que la revoluci?? es faci democr??tica i social, vinculada als sectors populars.

Per??, alhora, ??s la fase del govern del Comit?? de Salut P??blica i del Terror: per fer front a la contrarevoluci?? es va decretar el r??gim del Terror amb la fita d'acabar amb tots els sospitosos de fer costat a la causa reial^[12].

Davant la situaci?? de guerra civil contrarevolucion??ria, es va intensificar la lluita contra els rebels i la repressi??:

• En pol??tica, es va obtenir vict??ries sobre la Vend??e i sobre els ex??rcits exteriors, la liquidaci?? dels girondins, l'extermini de faccions pol??tiques i processos i execucions com els de la reina Maria Antonieta.
• En mat??ria religiosa, es van adoptar mesures descristianitzadores com el tancament d'esgl??sies i la supressi?? del culte cat??lic, es va adoptar el culte a la Llibertat i a la Ra??, la llibertat de culte i un nou calendari.
• En economia, llei sobre preus i salaris. L'economia dirigida, que fixava uns m??xims per als preus i per als sous i que perseguia estraperlistes i especuladors, alhora que pretenia alleugerir la mis??ria de les classes populars^[13].
• En mat??ria militar, per oposar-se a la invasi?? estrangera, es va crear un ex??rcit de nou tipus decretant la lleva en massa i democratitzant el seu funcionament.

Aquestes mesures van donar un seguit de vict??ries exteriors contra la Primera Coalici?? a B??lgica, Holanda, el nord d'It??lia i a la riba esquerra del Rhin. Per?? a nivell intern, quan els principals perills semblaven que s'havien superat, els problemes es van mantenir amb la dictadura jacobina del govern revolucionari, accentuant-se les dificultats del Comit?? de Salut P??blica. El mes de juliol de 1794 la burgesia es va sentir amb la for??a suficient per posar fi a l'experi??ncia jacobina i per fer tornar la revoluci?? a la seva etapa anterior. Aix?? el cop d'estat de Termidor va eliminar el jacobinisme i els seus principals dirigents. El 27 de juliol del 1794 es va aprovar el processament de Robespierre i els seus seguidors. Els principals dirigents van ser executats a la guillotina: Robespierre, Saint-Just i 84 dels seus partidaris s??n executats l'endem?? (28 de juliol).

[edita] La Convenci?? Terminoriana (1794-95)

Entre juliol de 1794 i octubre de 1795 la Convenci?? es dirigida per la burgesia moderada. Desenvolupen una pol??tica conservadora: depuracions i proscripcions de jacobins i poble baix; canvis essencials en Comit??s i Tribunals; reacci?? econ??mica i reacci?? moral i social amb el "terror blanc" i reacci?? religiosa. En els primers mesos de 1795, les dificultats econ??miques i la inquietud social van plantejar problemes a la Convenci?? quan aquesta ha d'enfrontar-se als darrers aixecaments populars, que s??n esborrats amb l'ajut de l'ex??rcit. La pol??tica repressiva i reaccion??ria de la Convenci?? ha portat a una alian??a entre l'ex??rcit i la burgesia de dretes que s'imposa al moviment popular. A m??s, les vict??ries en les guerres europees sobre Pr??ssia, Holanda i Espanya, que es concreten en els tractats de 1795, donen pas a una burgesia conservadora triomfant ^[14]. En resum, la reacci?? Terminoriana va representar el triomf de la burgesia moderada, que va iniciar l'eliminaci?? del moviment dels sans-culottes i l'opci?? per una revoluci?? democr??tica i popular. Des d'aquesta situaci?? l??mit, es va iniciar un lent proc??s contrarevolucionari que va anar consolidant, de forma gradual, el poder de la burgesia conservadora.

[edita] La reacci?? conservadora. El Directori (1795-1799)

Durant l'estiu de l'any 1795, la burgesia termidoriana va elaborar una nova Constituci?? (1795) en la qual es va consagrar el predomini dels propietaris. Un cop aprovada per plebiscit, la Convenci?? es dissolt el mes d'octubre de 1795 i va comen??ar a funcionar un nou r??gim: un Directori de cinc membres, que intentava ser una rep??blica d'ordre, conservadora i s??lida, oposada tant al reialisme i a l'aristocr??cia com a la democr??cia popular i al jacobinisme. Aquesta pluralitat de cinc membres reflexa el temor al poder excessiu d'un home, record de la dictadura de Robespierre. Amb l'eliminaci?? del moviment popular, la reacci?? s'intensifica. I els problemes van fent evolucionar al nou r??gim cap un autoritarisme que acabar?? per imposar a l'ex??rcit al capdavant del poder en un despla??ament continuu cap a la dreta pol??tica.

Les dificultats a l'interior s'agreugen per problemes econ??mics i financers; l'oposici?? jacobina es mant?? activa i ha d'??sser reprimida; la revolta a la Vend??e ressorgeix i, amb la intervenci?? de l'ex??rcit, ??s dominada. Per la vessant exterior, l'ex??rcit tamb?? ??s el protagonista car les guerres continuen amb el Sacre Imperi Romanogerm??nic i el Regne d'Anglaterra. Entre 1796 i 1797, les vict??ries franceses sobre els austr??acs finalitzen amb un tracta de pau i el paper destacat d'un jove general Napole?? Bonaparte. El 1797 el Directori organitza una pol??tica expansiva i annexionista. La resposta dels estats europeus ??s la formaci?? de la Segona Coalici??, formada a finals de 1798. L'any seg??ent la guerra torna a Europa on els exercits francesos ocupen el Regne de N??pols. La campanya contra Anglaterra obliga a enviar l'expedici?? a Egipte l'any 1798, tamb?? sota el comandament de Napole??. L'ex??rcit ja ocupa el primer pla.

A nivell interior hi ha la necessitat d'una m??s gran estabilitat governamental i la realitzaci?? de reformes, el desig de la burgesia conservadora d'afermar-se en el poder i la temen??a de nous rebrots revolucionaris dels jacobins. En aquest ambient es duu a terme un revisionisme constitucional on, una altra vegada, la pol??tica es monopolitzada per les classes benestants, mentre els ciutadans sense rendes s??n ciutadans passius. Nom??s el pagament d'una determinada contribuci?? permet accedir a la pol??tica. Ha passat definitivament la fase dels moviments populars. La revoluci?? inicia una era d'ordre i d'autoritarisme car la burgesia francesa comen??a a considerar l'estabilitat com el valor suprem de la societat pol??tica.

[edita] El cop d'Estat de Napole??

La debilitat pol??tica del Directori i el manteniment de la guerra a Europa van fer que l'ex??rcit adquir??s m??s i m??s import??ncia. Napole?? Bonaparte, un general victori??s, amb el suport d'una part de la burgesia que pretenia consolidar les seves conquestes davant de l'Antic R??gim, dels jacobins i amb la col??laboraci?? de Joseph Fouch??, cap de la policia^[15], va donar un cop d'Estat el 18 de Brumari (9 de novembre del 1799), va dissoldre el Directori, va concentrar tot el poder en les seves mans i es va erigir c??nsol. La Revoluci?? ha acabat:

Expulsats els Cinc-cents, dissolt el Directori, tota l'autoritat requeria sobre un Consolat provisional compost per tres persones: Sieyes, Roger-Ducos i Bonaparte. Aix?? significa la fi de la Rep??blica burgesa i el pas del poder a mans d'un dictador militar.

Tres setmanes m??s tard hom redact?? i present?? a les Assemblees una nova Constituci?? cesarista, acompanyada d'una proclamaci?? dels C??nsols, la qual corria el tel?? sobre deu anys d'hist??ria: ??La Revoluci?? s'ha establert sobre els principis que l'originaren: la Revoluci?? ha acabat??. ^[16]

Lafayette	Georges Jacques Danton	Madame Roland, portaveu dels Girondins.	Robespierre
Jean Paul Marat	Louis Antoine de Saint-Just	Napole?? Bonaparte	Joseph Fouch??

[edita] L'her??ncia de la Revoluci??

Unes 30.000 persones foren executades a la guillotina durant l'??poca del Terror a la Revoluci??. Fou inventada pel doctor Guillotin el 1789. S'empr?? a Fran??a fins al 1981, any en qu?? es va abolir la pena de mort.

L'any 1789 un vell ordre pol??tic i social s'havia enfonsat i malgrat el triomf sobre Napole?? de les tropes absolutistes, l' Antic R??gim mai no va poder ser restablert del tot. Fran??a havia estat profundament modificada i amb ella una part important d'Europa.

Tanmateix, algunes conseq????ncies sobre la societat francesa foren exagerades. Per exemple, la noblesa no va ser destru??da. De les 30.000 persones executades durant el Terror nom??s coneixem l'origen social d'unes 14.000, de les quals al voltant de mil s??n nobles. Per tant, podem calcular en dos mil els nobles executats i, aproximadament 16.000 els exiliats, d'un cens de 350.000. Les transfer??ncies de propietat foren importants, per?? nom??s es van vendre les propietats dels emigrats, i es calcula que la quarta part de les finques subhastades foren novament adquirides per nobles^[17].

Altres conseq????ncies s?? que foren profundes. Amb la Revoluci?? l'individu havia conquerit la seva independ??ncia. Tots els ciutadans eren iguals davant la llei, la just??cia i els impostos. La llibertat individual, de consci??ncia i d'expressi?? havia estat proclamada com a dret fonamental a defensar. La burgesia havia establert la llibertat de producci??, de comer?? i el dret de propietat, que amb l'abolici?? del sistema feudal havia perm??s el desenvolupament del capitalisme liberal.

La Revoluci?? havia constru??t una rep??blica indivisible, sense els particularismes feudals. S'havia consagrat la separaci?? entre l'Esgl??sia i l'Estat, s'havia secularitzat l'ensenyament i s'havia reorganitzat l'administraci?? estatal. Alhora, les constitucions havien assentat els principis de la sobirania nacional i de la divisi?? de poders.

La societat s'havia transformat profundament, el clergat havia perdut els seus privilegis, la noblesa havia desaparegut com a estament i la burgesia, en alliberar-se dels obstacles que suposaven l'aristocr??cia i la monarquia absoluta, es va refermar i va prosperar. El seu ascens social ja no es podia aturar.

En darrer lloc, la Revoluci?? havia provocat el despertar i el descobriment d'esperances noves en els pobles i les idees sembrades a Europa des del 1789 fins al 1815 van germinar al llarg de tot el segle XIX. Neix una nova Europa amb constitucions que limiten el poder dels sobirans, amb divisi?? de poders, eleccions, partits, publicitat en la vida pol??tica, diaris. L'her??ncia d'aquests sis anys d'hist??ria de Fran??a es percep a tota la hist??ria contempor??nia d'Occident.

[edita] Vegeu tamb??

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Revoluci?? Francesa

• Causes i antecedents de la Revoluci?? Francesa
• Calendari republic?? franc??s
• llibertat, igualtat, fraternitat. Lema de la revoluci?? francesa.
• Occit??nia durant la Revoluci?? Francesa. Per con??ixer les conseq????ncies humanes i de substituci?? ling????stica de la Revoluci?? Francesa a Occit??nia.
• La Guerra Gran (1793-1795). Per con??ixer les conseq????ncies de la guerra de la monarquia del Borb?? Carles IV contra els revolucionaris francesos a les comarques de banda i banda dels Pirineus.
• Llista de persones relacionades amb la Revoluci?? Francesa

[edita] Refer??ncies i notes