Comer??

De Viquip??dia

El comer?? ??s l'activitat socioecon??mica de compra/venda de b??ns o serveis, ja sigui pel seu ??s, venda, o transformaci??. El comerciant normalment compra quantitats grans d'un b?? per tal de vendre'l en menors quantitats. El comer?? detallista ??s el que compra a l'engr??s a distribu??dors (o directament de productors) i els ven al consumidor final.

Taula de continguts 1 Hist??ria del comer?? 1.1 Or??gens 1.2 El bescanvi i el troc 1.3 La introducci?? de la moneda 1.4 Les rutes comercials 1.5 La banca 1.6 L'era dels descobriments 1.7 Les expedicions comercials 1.8 El mercantilisme 1.9 El comer?? transatl??ntic 1.10 El capitalisme 1.11 Reaccions te??riques al comer?? capitalista 1.12 Les innovacions en el transport 1.13 El colonialisme i el neo-colonialisme 1.14 El proteccionisme i les ??rees de lliure comer?? 2 Organitzaci?? del comer?? actual 2.1 L'Organitzaci?? Mundial del Comer?? 2.2 La globalitzaci?? 3 Tipus de comer?? 4 Temes relacionats 5 Refer??ncies 6 Bibliografia

[edita] Hist??ria del comer??

[edita] Or??gens

Els or??gens del comer?? es remunten cap a finals del Neol??tic, quan l'agricultura va ser descoberta. Al principi, l'agricultura que es practicava era una agricultura de subsist??ncia, on les collites obtingudes eren les justes per a la poblaci?? dedicada als afers agr??coles. Per??, a mesura que nous desenvolupaments tecnol??gics anaven incorporant-se al dia a dia dels agricultors, com per exemple la for??a animal, o l'??s de diferents estris, les collites obtingudes eren cada cop m??s grans. Aix?? va arribar el moment propici pel naixement del comer??, condicionat per dos factors:

• Les collites obtingudes eren m??s grans que el necessari per la subsist??ncia de la comunitat.
• Ja no era necessari que tota la comunitat es dediqu??s a l'agricultura, per tant part de la poblaci?? va comen??ar a especialitzar-se en altres afers, com el treball del ferro o de la terrissa.

Per tant, els excedents de les collites van comen??ar a intercanviar-se amb altres objectes en que altra comunitat estava especialitzada. Normalment aquests objectes eren elements per a la defensa de la comunitat (armes), dip??sits per poder transportar o emmagatzemar els excedents alimentaris (c??nters, ??mfores, etc.), noves |ferramentes agr??coles (aixades de metall), o incl??s m??s endavant objectes de luxe (espills, arracades, etc).

Aquest comer?? primitiu, no sols va suposar un intercanvi local de b??ns i aliments, sin?? tamb?? un intercanvi global d'innovacions cient??fiques i tecnol??giques, entre d'altres, el treball en ferro, el treball en bronze, la roda, el torn, la navegaci??, l'escriptura, noves formes d'urbanisme, i un llarg etc??tera.

A m??s a m??s de l'intercanvi d'innovacions, el comer?? tamb?? va propiciar un canvi ???gradual de les societats. Ara la riquesa podia emmagatzemar-se i intercanviar-se. Van comen??ar a apar??ixer les primeres societats capitalistes tal i com les coneixem hui en dia, i tamb?? les primeres estratificacions socials. En un inici les classes socials eren simplement la gent del poblat i la fam??lia del dirigents. M??s endavant van anar apareixen altres classes socials m??s sofisticades com els guerrers, els artesans, els comerciants, etc.

[edita] El bescanvi i el troc

El bescanvi o troc directe era la manera en que les antigues civilitzacions van comen??ar a comerciar. ??s tracta de intercanviar mercaderies per altres mercaderies d'igual valor. El principal inconvenient d'aquest tipus de comer?? ??s que les dues parts involucrades en la transacci?? comercial havien de coincidir en la necessitat de les mercaderies ofertes per l'altra part. Per solucionar aquest problema van sorgir una s??rie d'intermediaris que emmagatzemaven les mercaderies involucrades en les transaccions comercials. Aquests intermediaris molt a sovint afegien un risc massa elevat en aquestes transaccions, i ??s per aix?? que aquest tipus de comer?? evolucionar cap al troc indirecte.

El troc indirecte ??s on es pren un producte o objecte com a patr?? pel qual es valoren la resta de productes a bescanviar. A partir d'ac?? neix la moneda. Actualment ja s'ha superat aquest mecanisme i les societats es mouen ??nicament per t??tols de cr??dit (bitllets): es valoren els productes a partir de valors arbitr??ries establerts sobre uns t??tols de cr??dit emesos per una entitat de confian??a i solvent que pagar?? a qui tingui el t??tol de cr??dit aquella quantitat en algun metall preci??s. Tot i que, actualment, en la pr??ctica el comer?? es mou bescanviant t??tols de cr??dit (les monedes actuals tamb?? s??n uns pseudot??tols de cr??dit, at??s que el valor facial no es correspon al valor intr??nsec).

[edita] La introducci?? de la moneda

La moneda, o el diner, en una definici?? m??s general, ??s un mitj?? acordat en una comunitat per l'intercanvi de mercaderies i bens. El diner, no sols ha de servir per l'intercanvi, sin?? que tamb?? ??s una unitat de comptatge i una eina per emmagatzemar valor. Hist??ricament hi han hagut molts tipus diferents de diners, des de porcs, dents de balena, el cacau, o tipus determinats de closques marines. Per??, sens dubte el m??s est??s al llarg de la hist??ria ??s l'or.

L'??s del diner en les transaccions comercials va suposar un gran avan?? en l'economia. Ara ja no calia que les parts implicades en la transacci?? necessitaren les mercaderies de la part oposada. Civilitzacions m??s avan??ades, com els romans, van estendre aquest concepte i van comen??ar a encunyar monedes. Les monedes eren objectes especialment dissenyats per aquest afer. Encara que aquestes primitives monedes, al contrari de les monedes modernes, tenien el valor de la moneda explicit en ella. ??s a dir, que les monedes estaven fetes de metalls com or o argent i la quantitat de metall que tenien era el valor nominal de la moneda.

L'??nic inconvenient que tenia el diner era que al ser un acord dins d'una comunitat, podia tenir no sentit un diner fora de context. Per exemple, si l'element d'intercanvi d'un comunitat eren dents de balena, aquelles dents no tenien cap valor fora de la comunitat. ??s per aix?? que una mica m??s endavant va sorgir el concepte de divisa. La divisa, ara s??, ??s un element d'intercanvi acceptat en una zona molt m??s amplia que no la pr??pia comunitat. La divisa m??s habitual era l'or pur, encara que al llarg de la hist??ria tamb?? han aparegut altres, com la sal o el pebre. Les divises van facilitar el comer?? inter-continental en gran mesura.

[edita] Les rutes comercials

Al llarg de la Edat Mitjana, van comen??ar a sorgir unes rutes comercials intercontinentals que intentaven suplir l'alta demanda europea de b??ns i mercaderies, sobretot de luxe. Entre les rutes m??s famoses destaca la Ruta de la Seda, per?? tamb?? n'hi havia d'altres d'importants, com les rutes d'importaci?? de pebre, de sal o de tints.

El comer?? a trav??s d'aquestes rutes molt poques voltes era un comer?? directe. La major part de les mercaderies canviaven de propietari cada poques desenes de quil??metres, fins arribar a les riques corts europees. Malgrat aix??, aquestes primeres rutes comercials ja van comen??ar a fer plantejar-se als estats la regulaci?? de la importaci??. Fins i tot va haver moments que es va prohibir l'??s de la seda per a la vestimenta en el sexe mascul??, a fi de rebaixar el consum d'aquest car producte.

Les Croades van ser una important ruta comercial creada de manera indirecta. La ruta que es va crear a ran del moviment de tropes, subministres, armes, artesans especialitzats, botins de guerra, etc. va reactivar l'economia de moltes regions europees. Aquest m??rit s'atribueix en part al rei angl??s Ricard I Cor de Lle??, que al involucrar-se en la Tercera Croada va aconseguir importants vict??ries comercials per a Europa, com per exemple el restabliment de la Ruta de la seda i la recuperaci?? de les rutes de pebre.

align="center"

	Marco Polo en la cort de Kublai Khan, any 1280.
Mapa de la Ruta de la Seda

[edita] La banca

Cap a finals de l'Edat mitjana i principis del Renaixement va sorgir a Europa un nou concepte comercial: la banca. Una banca o banc era un establiment monetari amb una serie de serveis que van facilitar molt el comer??. Els pioners en aquesta ??rea van ser xicotets canvistes que actuaven en fires anuals i b??sicament es dedicaven a realitzar canvis de moneda cobrant una comissi??. Aquests canvistes van anar creixent, fins el punt que van apar??ixer les grans fam??lies de banquers europees com els Medici o els Pitti.

Un altre dels serveis oferts pels bancs era el transport de diners. Es podia ingressar diners en un establiment i despr??s anar a altre establiment del mateix banc i retirar-los, fins i tot entre pa??sos diferents. Aquest servei en particular va propiciar molt el comer?? internacional en fires, on els comerciants podien tornar als seus pa??sos d'origen sense que els seus diners corregueren el perill de ser robats per roders.

M??s endavant van apar??ixer altres serveis bancaris que tamb?? van ajudar molt a desenvolupar el comer??, com el paper-moneda i la lletra de canvi.

[edita] L'era dels descobriments

Sobre el 1400, la disrupci?? de l'Imperi Mongol i el creixement de l'Imperi Otom?? fa ver que totes les rutes de comer?? europees amb l'est quedaren bloquejades. La recerca de noves rutes, l' ???aparici?? del capitalisme mercant i el desig d'explorar el potencial d'una economia global, va impulsar a Europa a l'era dels descobriments.

Aix?? doncs, Europa es va bolcar en la recerca de noves rutes cap a l'??ndia per tal de restablir la importaci?? d'esp??cies. Per?? finalment, van ser Portugal i Espanya els dos pa??sos que van obtenir el monopoli d'aquestes rutes, gracies al treball d'exploradors com Crist??for Colom, Vasco da Gama, Fernando de Magallanes o Juan Sebasti??n Elcano.

El descobriment d'Am??rica pels europeus va suposar un altre pas en el comer?? europeu. El nou flux d'or que obtenien els espanyols de manera "quasi-gratu??ta" a Am??rica del Sud, va sanejar i consolidar les xarxes comercials i de capital europees. La banca europea va cr??ixer d'una manera exponencial i van comen??ar a sorgir els grans bancs europeus, com el Banc d'Amsterdam, el Banc de Su??cia o el Banc d'Anglaterra.

[edita] Les expedicions comercials

El domini espanyol i portugu??s de les noves rutes establertes, va for??ar a altres pot??ncies europees, com Anglaterra i Holanda, a buscar rutes alternatives. Aquests pa??sos es van dedicar a explorar sistem??ticament l'oce?? ??ndic i Pac??fic. Aquestes expedicions comercials van ser el comen??ament de l'imperi Brit??nic.

[edita] El mercantilisme

El mercantilisme ??s aquella teoria econ??mica que suporta que la riquesa d'un pa??s est?? basada ??nicament amb els subministres d'or i argent. D'ac?? es deriva que s'han de potenciar les exportacions mentre que s'han de gravar fortament amb aranzels les importacions. Aquesta teoria va calar intensament als estats europeus als segles XVII i XVIII, i ??s un dels principals motius que van propiciar el colonialisme. Els pa??sos havien de ser el m??xim independents possibles per tal de no haver importar gaire recursos d'altres pa??sos. Per aquest motiu els pa??sos europeus van crear una densa xarxa de col??nies que subministraven a la metr??poli tots aquells bens necessaris.

La idea de que la riquesa mundial era fixa i que l'??nic mitj?? per aconseguir m??s riquesa era absorbint altre pa??s, va motivar les grans guerres europees dels segles XVII i XVIII, com per exemple totes les guerres Anglo-Holandeses.

Gr??cies a les teories econ??miques de Adam Smith i la teoria econ??mica liberal, es va anar deixant de banda el mercantilisme. D'aquesta manera, es van comen??ar a ???concebre idees com que les dues parts d'una transacci?? comercial poden eixir beneficiades, ja que els bens intercanviats s??n m??s valuosos pels nous propietaris, o que l'or ??s simplement un mineral groc i que ??s valu??s per que hi ha poc.

[edita] El comer?? transatl??ntic

Abans del segle XIX les travessies transatl??ntiques entre Am??rica i Europa es feien en vaixells de vela, la qual cosa era lent i a sovint perill??s. Amb els vaixells de vapor, les travessies van esdevenir m??s r??pides i segures. Aleshores van comen??ar a sorgir grans companyies oce??niques amb travessies molt freq??ents. Prompte, el fet de construir el transatl??ntic m??s gran, r??pid o lux??s, es va convertir en un s??mbol nacional.

Des del segle XVII en davant, quasi totes les travessies transatl??ntiques amb dest?? Nord Am??rica, el port d'arribada era el de Nova York. Aviat el comer?? transatl??ntic va convertir Nova York en el primer port de Nord Am??rica, i com a conseq????ncia, va atreure la major part de les futures mercaderies transatl??ntiques i tot el tr??nsit de passatgers. Nova York va esdevenir la capital comercial dels Estats Units d'Am??rica i una de les ciutats m??s importants del m??n. A m??s a m??s, la major part dels immigrants que anaven d'Europa a Estats Units, arribaven a Nova York, amb la qual cosa, aquesta ciutat tamb?? era el dest?? de tots els famosos i rics viatjant en creuers de luxe, aix?? com dels pobres immigrants, que viatjaven en les parts inferiors d'aquests vaixells. Per tant, encara que les travessies transatl??ntiques podien realitzar-se entre qualsevol part d'Europa i Am??rica, sempre s'assumia que el dest?? era Nova York, a menys que no s'indiqu??s el contrari.

[edita] El capitalisme

El capitalisme ??s el sistema econ??mic que es va instituir a Europa entre els segles XVIII i XIX. El fonament del capitalisme ??s l'establiment de companyies especialitzades en la compra, producci?? i venda de b??ns i serveis, en un mercat lliure del control de l'estat. L'??nica regla que regeix en un sistema capitalista pur ??s la llei de l'oferta i la demanda. Aquesta regla fixa els preus en funci?? del grau de necessitat de les mercaderies per part del comprador, en relaci?? al grau de necessitat de capital del venedor (tamb?? relacionant amb la quantitat de mercaderies emmagatzemades pel venedor).

[edita] Reaccions te??riques al comer?? capitalista

Al llarg del segle XIX, davant el vertebrament d'un comer?? capitalista basat en la propietat privada dels mitjans de producci??, els moviments de treballadors organitzats crearen i acompanyaren les seves reivindicacions de millora i de creaci?? d'una societat nova de pensament econ??mic que volia transformar ???o destruir en algunes doctrines??? l'organitzaci?? del comer??. Aquests pensadors inscrivien les seves teories sobre el comer?? dins els corrents de la fam??lia socialista, tals com el cooperativisme, el mutualisme, el sindicalisme, el socialisme reformista, el socialisme marxista, el comunisme marxista, l'anarquisme col??lectivista i el comunisme llibertari.

Per exemple, dins el comunisme llibertari es donava una gran import??ncia al consum i es creia que el comer?? s'havia de supeditar a aix??; ??dhuc algun anarquista ^[1] considerava que el consum garantia els pilars del treball i la producci??. Doncs, la revoluci?? social en suprimir la propietat privada dels mitjans de producci?? i socialitzar-los tamb?? modifica en ess??ncia el comer?? ^[2]. Alexander Berkman, un dels representants m??s importants al segle XX del comunisme llibertari parteix del postulat que tota acci?? de compra i venda es basa en la propietat privada. En conseq????ncia, la socialitzaci?? de la propietat privada acabar?? amb ambd??s mecanismes. La propietat social o p??blica dels mitjans de producci??, canvi i transport suposaran que tota mat??ria primera, producte o servei sigui p??blic, de la comunitat col??lectiva i solid??ria que ensems gestiona i distribueix les mat??ries, productes o serveis ^[3], sigui p??blica; ??s per aix?? que el comer?? ser?? lliure i descapitalitzat, aix?? ??s, que prescindir?? del capital o qualsevol forma de pagament monet??ria. El comer?? es transformaria de tal manera que desapareixeria, ??dhuc l'intercanvi desapareixeria. La filosofia comunista llibert??ria addueix a aix?? que la transacci?? que hi hauria fora la seg??ent: l'obrer que fabrica un producte el posar?? a l'??s de la comunitat, del qual un agricultor se'n podr?? beneficiar, segons les seves necessitats; alhora, aquest obrer podr?? emprar lliurement i segons les seves necessitats els productes agr??coles que el camperol haur?? posat dins el mercat comunitari. Aquest seria el mecanisme al qual quedaria redu??t el comer??. Hom obtindria dels mercats tot all?? que necessit??s, alhora que hom hi aportaria el producte del seu treball. La "venda" seria l'aportaci?? del producte i la "compra" la recollida del producte als mercats per altri. L'abund??ncia comunista, teoritzada per Piotr Kropotkin ^[4] ??s la base que permet de desplegar tota aquesta argumentaci??. En una societat on hi ha el benestar i la garantia que els productors, lliures i propietaris tots ???a trav??s de la comunitat, societat, poble, etc.???, forneixen els mercats on ells mateixos i d'altres productors s'abastiran d'all?? que necessiten. Per a l'anarquista comunista ??s un intercanvi lliure i directe, sense l'intermediari que ??s el diner ^[3]. Aquest tipus de "comer??" s'ha anomenat cient??ficament socialitzaci?? dels b??ns de consum. ??s en aquest punt on es diferencia el comunisme del socialisme, per tal com el socialisme no preveu aquesta pr??ctica.

[edita] Les innovacions en el transport

Abans de la revoluci?? del transport del segle XIX, les mercaderies de consum havien de ser manufacturades prop del lloc de dest??. Era econ??micament inviable transportar mercaderies des d'un lloc distant. Junt amb la Revoluci?? Industrial es van dur a terme una serie d'innovacions en el transport que van revitalitzar el comer??. Ara les mercaderies podien ser manufacturades en qualsevol lloc i ser transportades d'una manera molt barata a tots els punts de consum.

Una de les primeres aportacions de la revoluci?? del transport va ser el ferrocarril. Gran Bretanya va ser la pionera en aquest ??mbit, i a conseq????ncia d'aix??, en l'actualitat t?? la xarxa de ferrocarrils m??s densa del m??n. En Espanya la primera l??nia de ferrocarril es va construir en 1840 entre les poblacions de Matar?? (el Maresme) i Barcelona (el Barcelon??s).

En altres llocs d'Europa i d'Estats Units, tamb?? van tenir molta import??ncia el transport fluvial. Es va comen??ar a eixamplar i aprofundir molts rius per tal de fer-los navegables. I una mica m??s endavant en moltes regions es va comen??ar a construir denses xarxes de canals navegables.

Finalment, l'aparici?? de l'autom??bil i la construcci?? sistem??tica de carreres, va provocar que les mercaderies es pogueren transportar just al punt exacte del seu consum, ??s el que es coneix com distribuci?? capil??lar mercaderies.

[edita] El colonialisme i el neo-colonialisme

El colonialisme ??s un sistema en el qual un estat clama sobirania sobre altre territori fora dels seus l??mits, i la gent que l'habita. A sovint, per facilitar la dominaci?? de l'economia, recursos, for??a laboral o incl??s els seus mercats. En canvi, el neo-colonialisme, encara que t?? els mateixos objectius: dominaci?? econ??mica, comercial, etc; utilitza altres mitjans de pressi?? indirectes, com estrat??gies financeres, econ??miques o comercials.

Freq??entment, el estat colonitzador crea monopolis estatals, encara que de vegades s??n privats, per explotar els recursos de la col??nia. Un clar exemple d'aquest monopolis ??s el British East India Company, que va ser una de les organitzacions m??s grans i potents de la seua ??poca, al tenir pr??cticament tot el monopoli d'exportaci?? de recursos de l'??ndia. Altre monopoli comercial important en l'Edat Mitjana va ser la Lliga Hanse??tica. En l'actualitat, i com a conseq????ncia del neo-colonialisme, empreses petrol??feres posseeixen grans monopolis d'extracci?? a pa??sos d'??frica, ??sia o Am??rica del Sud.

[edita] El proteccionisme i les ??rees de lliure comer??

El proteccionisme ??s una pol??tica econ??mica que tracta de promocionar les ind??stries dom??stiques mitjan??ant la imposici?? de taxes i altres regulacions per desencoratjar les importacions. En l'actualitat els pa??sos del Primer M??n tracten d'eliminar aquestes barreres fent ??rees de lliure comer??, on el comer?? dins d'aquesta ??rea no t?? cap tipus de taxes ni regulacions.

Malgrat aix??, encara existeixen alguns proteccionismes en el Primer M??n, com la agricultura en EUA i Europa. En quant a les ??rees de lliure comer??, una de les m??s importants en l'actualitat ??s la Uni?? Europea, que va comen??ar sent simplement una zona de lliure comer?? (Comunitat Econ??mica Europea).

[edita] Organitzaci?? del comer?? actual

[edita] L'Organitzaci?? Mundial del Comer??

L'Organitzaci?? Mundial del Comer?? (OMC) ??s una organitzaci?? internacional amb seu en Ginebra (Su??ssa), que vigila els tractats comercials d'entre els seus membres. Fou creada en 1995 com un secretariat per administrar els Acords Generals de Taxes i Comer??, uns tractats comercials de la postguerra mundial, el qual va cedir moltes compet??ncies a la OMC.

[edita] La globalitzaci??

La globalitzaci??, des del punt de vista econ??mic, ??s una tend??ncia derivada del neo-colonialisme que tracta de fer una zona de lliure comer?? a nivell internacional. La globalitzaci?? neix com conseq????ncia de la necessitat rebaixar costos de producci?? per tal de donar l'habilitat al productor de ser competitiu en un entorn global.

Nombrosos grups pacifistes i ecologistes reclamen en contra d'aquesta tend??ncia, a favor d'altres pol??tiques m??s proteccionistes. Altres grups sindicalistes tamb?? estan fortament oposats a la globalitzaci??, car les multinacionals traslladen llocs de treball des dels pa??sos del Primer M??n fins a pa??sos del Tercer M??n, amb sous molt m??s baixos.

[edita] Tipus de comer??

• Comer?? d'esclaus
• Comer?? electr??nic
• Comer?? internacional
• Comer?? just

[edita] Temes relacionats

• Aparadorisme
• Adam Smith
• Bloc comercial
• Consumisme
• Economia internacional
• Eixos comercials
• Fira
• Guerra comercial
• Integraci?? econ??mica
• Lliure comer??
• Negoci
• Propietat intel??lectual
• Teoria del comer?? internacional
• Venda al major
• Venda al detall

[edita] Refer??ncies

1. ??? (BERKMAN, 1981: 231)
2. ??? (BERKMAN, 1981: 233)
3. ??? ^{3,0 3,1} (BERKMAN, 1981: 234)
4. ??? (WOODCOCK, 1979: 190-191)

[edita] Bibliografia

• BERKMAN, Alexander: El ABC del comunismo libertario. Madrid: J??car, 1981. ISBN 84-334-1588-3
• C??RDABA, Marciano: Campesinos y revoluci??n en Catalu??a. Madrid: Fundaci??n Anselmo Lorenzo, 2002. ISBN 84-86864-54-3
• COLE, G. D. H.: Historia del pensamiento socialista (vols. I i II). M??xico D.F.: Fondo de Cultura Econ??mica, 1958. ISBN 968-16-0465-2
• GEORGI, Frank (ed.): Autogestion: La derni??re utopie?. Paris: Sorbonne, 2003. ISBN 2-85944-485-8
• GUILL??N, Abraham: Economia libertaria. Madrid: Fundaci??n Anselmo Lorenzo, 1990. ISBN 84-86864-04-6
• GURVITCH, George: Proudhon. Madrid: Guadarrama, 1974. ISBN 84-250-0181-1
• WOODCOCK, George: El anarquismo. Barcelona: Ariel, 1979. ISBN 84-334-6513-2