Locomotora
De Viquip??dia
Les locomotores di??sel s??n aquelles que utilitzen com font d'energia la produ??da per un motor de combusti?? interna de cicle di??sel. La transmissi?? de la pot??ncia es realitza amb transmissi?? mec??nica convencional en petites locomotores de maniobra, i m??quines auxiliars. En locomotores de major pot??ncia, la transmissi?? mec??nica no ??s adequada i se substitu??x per la transmissi?? hidr??ulica o el??ctrica.
Taula de continguts |
[edita] Locomotores di??sel-el??ctriques
Les locomotores di??sel-el??ctriques consisteixen b??sicament en dos components: un motor di??sel que mou un generador el??ctric, i diversos motors el??ctrics (coneguts com motors de tracci??) que comuniquen a les rodes (parells) la for??a d'atracci?? que mou a la locomotora. Generalment hi ha un motor de tracci?? per cada eix, sent generalment 4 o 6 en una locomotora t??pica. Els motors de tracci?? s'alimenten amb corrent el??ctric i despr??s, per mitj?? de pinyons, mouen les rodes.
[edita] Locomotores di??sel-hidr??uliques
Les locomotores di??sel-hidr??uliques utilitzen un sistema de turbines hidr??uliques acoblades entre si. El mecanisme permet fer arribar la pot??ncia de forma gradual des del motor girant permanentment cap a les rodes que parteixen de desocupat. El principal inconvenient d'aquest sistema ??s la incapacitat de moure c??rregues molt grans, pel que s'usa principalment en automotors.
Existeixen locomotores di??sel arrossegant trens de viatgers capa??os de superar els 250 km/h, per?? el mitj?? m??s indicat per a una locomotora diesel cl??ssica s??n les condicions adverses: temperatures sota zero, fortes pendents i trens de gran tonatge.
[edita] Locomotores el??ctriques
Les locomotores el??ctriques s??n aquelles que utilitzen com font d'energia l'energia el??ctrica provinent d'una font externa, per a aplicar-la directament a motors de tracci?? el??ctrics.
Les locomotores el??ctriques requereixen la instal??laci?? de cables el??ctrics d'alimentaci?? al llarg de tot el recorregut, que se situen a una altura per sobre dels trens a fi d'evitar accidents. Aquesta instal??laci?? es coneix com caten??ria, a causa de la forma que adopta el cable del que penja el cable electrificat, que ha de romandre paral??lel a les vies. Les locomotores prenen l'electricitat per un trole, que la majoria de les vegades t?? forma de pant??graf que ??s com s'anomena.
El cost de la instal??laci?? d'alimentaci?? fa que la tracci?? el??ctrica solament sigui rendible en l??nies d'alt tr??nsit, o b?? en vies amb gran part del recorregut en t??nel sota muntanyes o per sota del mar, amb dificultats per a la presa d'aire per a la combusti?? dels altres tipus de motor.
Una cop desenvolupada una l??nia ferrovi??ria per a la circulaci?? de vehicles el??ctrics, fa que l'elecci?? d'aquest tipus de tracci?? sigui el m??s econ??mic, el menys contaminant i el m??s r??pid. Als anys 1980 es van integrar com a propulsors de vehicles el??ctrics ferroviaris els motors as??ncrons, i van apar??ixer els sistemes electr??nics de regulaci?? de pot??ncia que van donar el recolzament definitiu a l'elecci?? d'aquest tipus de tracci?? per les companyies ferrovi??ries.
Les dificultats d'aplicar la tracci?? el??ctrica en zones amb climatologia extrema fa que les companyies i governs s'inclinin per la tracci?? di??sel. La neu intensa i la seva filtraci?? per ventiladors a les c??meres d'alta tensi?? originen derivacions de circuits el??ctrics que desapareixen a l'assecar-se adequadament el circuit, per?? que deixen inservibles aquestes locomotores mentre duri el temporal. Les baixes temperatures fan de diferent manera que el fil de contacte de la caten??ria quedi inservible durant minuts o mesos, ja que aquest tipus de locomotores requereix actualment una connexi?? constant sense p??rdues de tensi??.
[edita] Configuracions especials
Durant molts anys les locomotores estaven situades en el cap del *convoy i havien de canviar de posici?? quan s'invertia el sentit de la marxa. En temps m??s recents, molts trens disposen en un extrem d'una locomotora i en altre cotxe de passatgers una cabina , el que permet al tren circular en qualsevol dels dos sentits sense necessitat de modificar la posici?? de la locomotora. En un cas el tren ??s llen??at per aquesta, i en l'altre ??s emp??s (en argot t??cnic, es coneix com "push-pull"). Tamb?? existeix la variant coneguda com automotor, on no existeix locomotora com a tal sin?? que tot el tren ??s alhora cotxe de passatgers i locomotora, o s'intercalen remolcs sense tracci?? pr??pia entre remolcs automotors.
Quan es tracta de despla??ar un nombre elevat de vagons o de cotxes de passatgers ??s freq??ent veure l'??s de dos o m??s locomotores estirant els vagons o cotxes de passatgers, en trens de mercaderies i tamb?? en alguns de passatgers. Amb les locomotores de vapor ??s necessari tenir una dotaci?? completa en cadascuna. En les locomotores di??sel o el??ctriques, mitjan??ant el sistema de comandament m??ltiple, existeixen interconnexions que permeten manejar el tren complet des d'una sola locomotora, i amb una sola dotaci??. En les locomotores antigues les interconnexions s??n el??ctriques. En les m??s modernes, s??n electr??niques. En qualsevol dels tres casos sempre hi ha una interconnexi?? pneum??tica per al sistema de frenat.
Existeix una configuraci?? particular de locomotores denominada "mexicana" per haver-se desenvolupat a M??xic, que consisteix a connectar en comandament m??ltiple dues locomotores *di??sel per?? amb l'excepci?? que nom??s una d'elles posseeixi o utilitzi el motor generador di??sel. ??s a dir, els motors de tracci?? d'ambdues locomotores s??n alimentats amb el motor generador d'una sola d'elles. D'aquesta forma s'assoleix augmentar amb baix cost el poder *tractivo, traient-li el m??xim profit als motors generadors generalment *supervaluados, ja sigui pel disseny mec??nic de la locomotora o per la topografia particular del terreny on s'usar??.
