Oce?? ??ndic

De Viquip??dia

L'oce?? ??ndic

L'oce?? ??ndic ??s la tercera massa d'aigua m??s gran del m??n, i cobreix aproximadament el 20% de la superf??cie de la Terra. Est?? limitat al nord pel sud de l'??sia, a l'oest per la pen??nsula Ar??biga i l'??frica, a l'est per la pen??nsula de Malacca, les illes de la Sonda i Austr??lia, i al sud per l'Ant??rtida. Est?? separada de l'oce?? Atl??ntic pel meridi?? 20 graus est, al sud de l'??frica, i de l'oce?? Pac??fic pel meridi?? 147 graus est. El punt m??s septentrional de l'oce?? ??ndic ??s situat aproximadament als 30 graus nord de latitud, al golf P??rsic. L'oce?? fa aproximadament 10.000 km d'ample entre les puntes meridionals de l'??frica i d'Austr??lia; la seva ??rea ??s de 73.556.000 km??, incloent-hi la mar Roja i el golf P??rsic. El volum de l'oce?? s'estima en 292.131.000 km. Petites illes en puntegen les vores continentals. Els estats independents de l'??ndic s??n Madagascar (abans Rep??blica Malgaixa), la quarta illa m??s gran del m??n; les Comores, les Seychelles, les Maldives, Maurici i Sri Lanka. Indon??sia el voreja. La import??ncia de l'oce?? com a ruta de tr??nsit entre ??sia i ??frica n'ha fet un focus de conflictes. A causa de la seva extensi??, de tota manera, cap naci?? l'ha dominat amb ??xit fins a l'inici del segle XIX, quan Anglaterra en controlava la majoria de la terra perimetral.

Taula de continguts

1 Medi f??sic
- 1.1 Clima
- 1.2 Hidrologia
2 Economia
3 Hist??ria
4 Bibliografia
5 Comentari
6 Dades

[edita] Medi f??sic

Batimetria

Les plaques africanes, ??ndiques i ant??rtiques convergeixen a l'oce?? ??ndic. Els seus contactes estan marcats per branques de la dorsal central oce??nica, que forma una Y invertida, amb l'arrel que va cap al sud des del l??mit de la plataforma continental a prop de Mumbai, a l'??ndia. Les conques est, oest i sud estan subdividides en conques m??s petites per serralades submarines. Les plataformes continentals s??n estretes, d'uns 200 km d'amplada de mitjana. Una excepci?? n'??s la costa oest d'Austr??lia, on l'amplada de la plataforma excedeix els 1.000 km. La profunditat mitjana de l'oce?? ??s de 3.890 m. El seu punt m??s profund, la fossa de Java, es troba a uns 7.450 m. Al nord dels 50 graus de latitud sud, el 86% de la conca ??s coberta de sediments pel??gics, la majoria fets de globigerina. El restant 14% est?? entapissat de capes de sediments terr??gens. Els sediments glacials dominen les latituds meridionals extremes.

[edita] Clima

El clima al nord de l'equador est?? afectat per un sistema de vents mons??nics. Vents forts del nord-est hi bufen d'octubre a abril; de maig a octubre dominen els vents sud i oest. A la mar d'Ar??bia els violents monsons porten pluja al subcontinent indi. A l'hemisferi sud, els vents s??n generalment m??s suaus, per?? les tempestes d'estiu a prop de Maurici poden ser fortes. Quan els monsons canvien, els ciclons poden colpejar de vegades les costes de la mar d'Ar??bia i del golf de Bengala.

[edita] Hidrologia

Entre els pocs grans rius que flueixen a l'??ndic trobem el Zambesi, el Shatt-al-Arab (format per la uni?? del Tigris i l'Eufrates), l'Indus, el Ganges, el Brahmaputra i l'Irauadi. Els corrents mar??tims estan molt influenciats pels monsons. Els corrents dominants s??n dos: un a l'hemisferi nord, que es mou en el sentit de les agulles del rellotge, i un altre al sud de l'equador que gira en sentit contrari. Durant el mons?? d'hivern, de tota manera, els corrents del nord canvien de direcci??. La circulaci?? en aig??es profundes est?? controlada principalment pels fluxos de l'oce?? Atl??ntic, la mar Roja i els corrents ant??rtics. Al nord dels 20 graus de latitud sud la temperatura m??nima superficial ??s de 22??C, i supera els 28??C cap a l'est. Al sud dels 40 graus de latitud sud, les temperatures baixen r??pidament. La salinitat superficial de l'aigua va de 32 a 37 parts per 1.000; la m??s alta t?? lloc a la mar d'Ar??bia i en un cintur?? entre el sud de l'??frica i el sud-oest d'Austr??lia. Es troben icebergs al llarg de tot l'any a uns 65 graus de latitud sud. El l??mit nord dels icebergs ??s d'uns 45 graus de latitud sud.

[edita] Economia

La calor de l'oce?? ??ndic mant?? la producci?? de plancton baixa, excepte al llarg dels l??mits septentrionals i en alguns punts concrets; la vida marina hi ??s, doncs, limitada. La pesca est?? limitada als nivells de subsist??ncia. La funci?? econ??mica m??s important ??s el transport de mercaderies. Els europeus, seguint els antics exploradors, arribaven a l'orient i en tornaven amb sedes, estores, te i esp??cies. L'oce?? ??ndic tamb?? ??s important pel transport de petroli des del sud-est asi??tic fins als pa??sos occidentals. El petroli ??s el recurs m??s significant de la regi??, i s'extreu principalment del golf P??rsic.

[edita] Hist??ria

Les civilitzacions m??s antigues, a les valls del Nil, l'Eufrates, el Tigris i l'Indus, al sud-est d'??sia, s'han desenvolupat a prop de l'??ndic. Durant la primera dinastia d'Egipte (aprox. 3000 aC), es van enviar alguns mariners a aquestes aig??es, que viatjaren cap a la regi?? del Punt. Els vaixells que en tornaven duien or i esclaus. Els fenicis del tercer mil??lenni abans de Crist segurament tamb?? hi van arribar, per?? no hi van establir cap assentament. Els grecs i romans tamb?? en sabien alguna cosa, de l'oce?? (Indicus Oceanus); l'autor desconegut del Periple per la mar Eritrea descriu ports i les costes de l'??frica i l'??ndia al voltant del segle II despr??s de Crist: L'Oce?? tenia tres golfs principals: El sinus Perimulicitis (Golf de Siam), seguit per el Querson??s Auric (Chersonesis Aurea) que era probablement la pen??nsula Malaia a la part dels estrets de la seva zona meridional; i el Sinus Gangetious, o Golf de Bengala.

Els indonesis van creuar l'??ndic per a establir-se a Madagascar. Es creu que Marco Polo (c. 1254-1324) va tornar de l'Extrem Orient per l'estret de Malacca. Les expedicions xineses d'exploraci?? van arribar a l'est d'??frica cap al segle XV, per?? els mercaders ??rabs van dominar el comer?? a l'??ndic abans que Vasco da Gama dobl??s el cap de Bona Esperan??a el 1497 i despr??s navegu??s cap a l'??ndia, amb qu?? es convertia en el primer europeu que va fer-ho. Els pobles antics que vivien a la vora de l'oce?? van intentar controlar les seves rutes comercials, infructuosament. Portugal va intentar assolir-ne el domini durant m??s d'un segle, fins que el va perdre a mitjan segle XVII. La Companyia Holandesa de les ??ndies Orientals (1602-1798) va cercar el control del comer?? amb l'orient per l'oce?? ??ndic. Fran??a i Anglaterra van establir companyies de comer?? en aquesta ??rea, que Anglaterra va arribar a dominar cap al 1815.

L'obertura del canal de Suez, el 1869, va reviure l'inter??s europeu per l'orient, per?? cap naci?? en va aconseguir el domini del comer??. Des de la Segona Guerra Mundial el Regne Unit s'ha retirat de la regi??, on ha estat parcialment substitu??t per l'??ndia, l'antiga Uni?? Sovi??tica i els Estats Units. Els pa??sos en vies de desenvolupament que voregen l'oce??, de tota manera, volen que sigui una "zona de pau" amb vies de navegaci?? d'??s lliure.

[edita] Bibliografia

Braun, D., The Indian Ocean (1983)
Chandra, S., ed., The Indian Ocean (1987)
Chaudhuri, K. N., Trade and Civilization in the Indian Ocean (1985)
Cousteau, Jacques-Yves, and Diole, Philippe, Life and Death in a Coral Sea (1971)
Cubitt, Gerald, Islands of the Indian Ocean (1975)
Das Gupta, A., and Pearson, M.N., India and the Indian Ocean (1987)
Dowdy, W. L., and Trood, R., eds., The Indian Ocean (1985)
Kerr, A., ed., Resources and Development in the Indian Ocean Region (1981)
Nairn, A. E., and Stehli, F. G., eds., The Ocean Basins and Margins, Vol. 6: The Indian Ocean (1982)
Ostheimer, John M., ed., The Politics of the Western Indian Ocean Islands (1975)
Toussaint, Auguste, The History of the Indian Ocean, trans. by June Guicharnaud (1966).

[edita] Comentari

Una decisi?? de l'any 2000 de l'Organitzaci?? Hidrogr??fica Internacional delimita un cinqu?? oce??, l'oce?? Ant??rtic, a partir de les parts m??s meridionals de l'Atl??ntic, de l'??ndic i del Pac??fic. El nou oce?? s'estendria des de les costes de l'Ant??rtida al nord del 60 graus de latitud sud, coincidint amb el l??mit del Tractat Ant??rtic.