Tortuga

De Viquipèdia

Tortugues
Registre fòssil: Triàsic - Actualitat

Classificació científica

Regne:	Animalia
Fílum:	Chordata
Classe:	Sauropsida
Ordre:	Testudines Linnaeus, 1758

Subordres

Paracryptodira†
Cryptodira
Pleurodira
Vegeu el text per a les famílies.

Les tortugues (Testudines) són rèptils caracteritzats pel fet de tenir un tronc ample i curt, protegit per una closca o cuirassa formada generalment per plaques òssies revestides de plaques còrnies, i a vegades només per plaques còrnies.

De la closca surten, per davant, el cap i les potes anteriors, i per darrere, les potes posteriors i la cua. Hi ha tortugues que la tenen dividida en dues parts, una de dorsal o superior i una altra de ventral, unides entre elles.

Esquelet de tortuga mediterrània (Testudo hermanni). Fixeu-vos en les costelles i part de la columna vertebral soldades a la closca.

La característica més important de l'esquelet de les tortugues és que la columna vertebral és soldada a la part dorsal de la closca. L'esquelet fa que la respiració sigui impossible per moviment de la caixa toràcica, i és duta a terme principalment per l'acció de les extremitats.

El crani presenta característiques d'un gran primitivisme. No tenen dents, però sí una mandíbula afilada, semblant a un bec.

La reproducció és ovípara i la incubació va a càrrec de la irradiació solar.

És proverbial l'extrema longevitat de les tortugues; diverses espècies poden viure 100 anys o més.

N'hi ha d'hàbitats terrestres i n'hi ha d'aquàtiques, marines o d'aigua dolça. Les d'hàbitat terrestre presenten dits lliures, mentre que les dels aquàtics tenen les extremitats transformades en aletes o bé els dits units per una membrana.

Taula de continguts

1 Classificació
- 1.1 Sinapomorfies
- 1.2 Taxonomia
2 La tortuga a la cultura
3 Referències
4 Vegeu també

[edita] Classificació

[edita] Sinapomorfies

Les tortugues s'engloben segons les següents sinapomorfies:

Sostre dèrmic sense fenestres
Presenten plaques óssies exteriors
No tenen ni esternó ni part esternal de les costelles
Absència d'elements dèrmics a la cintura escapular
Músculs adicional per a respirar
Mascle amb penis imparell

[edita] Taxonomia

Testudo graeca o tortuga grega

Terrapene carolina major

Dermochelys coriacea

Tortuga verda marina, Chelonia mydas

Eretmochelys imbricata

Subordre Paracryptodira †

Subordre Cryptodira

Família Meiolaniidae (Meiolania, †
Família Chelydridae

Superfamília Chelonioidea (Tortugues marines)

Família Protostegidae †
Família Thalassemyidae †
Família Toxochelyidae †
Família Cheloniidae (Tortugues verdes i similars)
Família Dermochelyidae

Superfamília Kinosternoidea

Família Dermatemydidae (Tortgues de riu)
Família Kinosternidae
Família Platysternidae

Superfamília Testudinoidea

Família Haichemydidae †
Família Lindholmemydidae †
Família Sinochelyidae †
Família Emydidae
Família Geoemydidae
Família Testudinidae el qual conté les espècies terrestres oriundes del Països Catalans entre elles Testudo graeca o tortuga grega

Superfamília Trionychoidea

Família Adocidae †
Família Carettochelyidae
Família Trionychidae

Subordre Pleurodira

Família Araripemydidae †
Família Proterochersidae †
Família Chelidae

Superfamília Pelomedusoidea

Família Bothremydidae †
Família Pelomedusidae
Família Podocnemididae

† Clade extingit

[edita] La tortuga a la cultura

La tortuga és l'animal de la lentitud per excel·lència a la faula i la sàtira occidental. En canvi per a la Xina simbolitza el saber, la immortalitat i la terra.

Imitant la seva closca, els romans anomenaven tortuga una formació defensiva on els escuts cobrien per sobre els soldats. Per extensió, una màquina de setge medieval es va passar a dir tortuga.

A la ficció, destaquen les Tortugues Ninja i el Follet Tortuga (de Bola de Drac) en dibuixos animats. Terry Pratchett ubica tot el seu món damunt d'una closca de tortuga. Els enemics dels videojocs de Mario Bros (Koopa Tropa i similars) són tortuges antropomòrfiques.