Urbanisme

De Viquipèdia

L'urbanisme és la disciplina que té les ciutats com a element d'estudi; des d'una perspectiva holística enfronta la responsabilitat d'estudiar i ordenar els sistemas urbans. És una disciplina molt antiga, que incorpora conceptes de múltiples disciplines i una àrea de pràctica i estudi molt àmplia i complexa. Segons alguns, seria una ciència que s'enquadraria dins de les ciències socials (geografia, sociologia, etc.) i segons d'altres seria un art, associat tradicionalment a l’arquitectura, és a dir, un conjunt de sabers pràctics que proporcionen les bases fonamentals per resoldre els problemes de les ciutats; en aquesta dualitat s'entreveu el caràcter descriptiu i explicatiu de l'urbanisme com a ciència davant el caràcter prescriptiu de l'urbanisme com art, encara que ambdós enfocaments necessàriament es realimenten mútuament.

Brasilia, construïda a fi de crear una gran ciutat a l'interior de Brasil i així deixar la vocació exclusivament costanera de les ciutats del país.

La pròpia complexitat de l'objecte ciutat explica la complexitat d'enfocaments de l'urbanisme segons es posi l'èmfasi en la forma i disposició de la ciutat o en la dinàmica de les activitats econòmiques, socials i ambientals que es desenvolupen en ella. L'urbanisme actua a diverses escales, des del disseny urbà, encarregat de dissenyar l’espai públic i els elements que el configuren (des de l'escenografia edilícia al mobiliari urbà), fins al planejament urbanístic, que defineix el model de desenvolupament de la ciutat, passant per la gestió urbana, que defineix com s'executa la planificació. La dimensió jurídica de l'urbanisme és molt important, especialment en la seva activitat de planificació urbana, ja que el seu àmbit d'actuació inclou objectes amb diferent estatus jurídic, com béns comunals i propietats públiques i privades. D'aquesta forma, els plans urbanístics queden normalment supeditats a un marc legislatiu específic sobre la propietat del terra i els drets d'ús associats als diferents règims de propietat. En qualsevol cas, el pla urbanístic sempre té un contingut que va més enllà del jurídic, ja que incorpora els elements tècnics, polítics, econòmics, socials i ambientals que defineixen un projecte de ciutat.

Taula de continguts

1 Història
2 Origen i significat del terme urbanisme
3 La Professió d'Urbanisme
4 Algunes definicions d'urbanisme
5 Vegeu també
6 Enllaços externs

[edita] Història

Bogotà, El sistema de transport col·lectiu de la capital colombiana és un exemple d'urbanisme i desenvolupament.

Putrajaya és la capital administrativa de Malàisia. Construïda a partir de mitjan dels anys 90, és la capital més nova del món.

L’urbanisme va començar sent una teoria complexa que va interessar des del primer moment als estudiosos de la ciutat, i va acabar sent una disciplina que reuneix una suma de coneixements substancials relacionats amb la construcció i conservació de les ciutats i amb l'estudi de les relacions soci-econòmic-ambientals que té lloc dins del fenomen urbà, de la qual s'ocupa actualment una multiplicitat de professionals: advocats arquitectes economistes geògrafs enginyers sociòlegs, i de forma exclusiva els urbanistes.

Hipodamo de Mileto (considerat per molts el primer urbanista de la història) va fer el pla urbanístic d’El Pireu, el port de Atenes, sobre una quadrícula que ara es coneix com a hipodàmica, i que s'ha repetit multitud de vegades. Neró també es va comportar com un urbanista quan, després de l'incendi de Roma, va fer reconstruir la ciutat sobre un pla diferent del traçat original.

A iniciativa de l'Institut Superior d'Urbanisme de la Ciutat de Buenos Aires, en 1949 la Organització de les Nacions Unides (ONU) declaro el 8 de novembre Dia Mundial de l'Urbanisme com a data per recordar accions necessàries per al bé comú com l'augment de parcs i zones recreatives, la remodelació d'algunes àrees ciutadanes, l'acabament d'obres de desenvolupament urbà, la descongestió de zones superpoblades i aquelles mesures que disminueixin la contaminació de l'aire i de l'aigua. Aquesta data és l'inici de diverses iniciatives per al desenvolupament urbà sostenible i una fita per a les celebracions dels urbanistes de tot el món.

Depassant el marc en el qual per etimologia i definició estava restringit l'urbanisme -la ciutat-, avui és una disciplina d'objectiu molt més ampli i s'utilitza per a l'ordenació integral del territori. L'urbanisme, sinònim de planificació i ordenació, s'ocupa en cas de proporcionar models territorials sectoritzats, on cada un d'aquests àmbits té assignat un desenvolupament concorde amb les seves aptituds. Així, hi haurà uns terres netament urbans, altres urbanitzables, això és, susceptible d'arribar a ser urbans quan les necessitats de creixement i expansió ho determinin, i, per fi, terres no urbanitzables sense cap expectativa d'evolució cap a espais cívics.

[edita] Origen i significat del terme urbanisme

Frankfurt, destruïda durant la Segona Guerra Mundial, la ciutat va reconstruir alguns edificis centenaris que van ser integrats a la "nova ciutat".

Felip II recull diverses idees urbanístiques a les lleis d'Índies, quan tracta de la construcció de noves ciutats en el Nou Món (procés en el qual Espanya va portar a terme una de les majors creacions de ciutats de nova planta de la història). Des del segle XV a tota Europa també es fonguin ciutats, encara que probablement, en la majoria, la idea directora era més demostrar el poder del monarca que fer ciutats útils, el que no treu perquè n'hi hagi unes quantes de gran bellesa.

El terme "urbanisme" procedeix de la paraula llatina urbs ('ciutat'), que en la antiguitat es referia per antonomàsia a la capital del món romà, Roma.

Encara que el terme urbanisme es va utilitzar inicialment per designar tots els fenòmens d'ordenació urbana, a mesura que el fenomen constructiu i edificatori ha traspassant l'espai pròpiament urbà, l'esmentat terme ha estat desplaçat a la pràctica pel de Ordenació territorial: defensa nacional, carreteres, medi ambient, etc. A Espanya, el terme Ordenació del Territori s'empra també per a la planificació en àmbits supramunicipals, en els quals generalment hi ha relacions funcionals importants entre els municipis i s'aprecia la necessitat de coordinar els plans urbanístics municipals.

En l'actualitat el terme urbanisme s'aplica a l'ordenació urbana; a tots els coneixement relacionats amb la construcció de ciutats o nuclis urbans, i es distingeix del terme "urbanització", el qual està, avui en dia, directament relacionat amb els processos constructius, però no amb l'ordenació urbana. El terme ordenació del territori s'utilitza, en canvi, per designar l'activitat urbanística orientada a la planificació del sol interlocal, des d'una òptica més àmplia d'ordenació espacial, incloent àmbits de caràcter rural.

[edita] La Professió d'Urbanisme

En el món des de fa diverses dècades, l'urbanisme s’imparteix a les universitats com a disciplina liberal i independent d'altres professions. Podem trobar més de 100 universitats de diferents països, que brinden aquesta carrera universitària emprant denominacions com a: Urbanisme, Llicenciatura en Urbanisme, Enginyeria Urbana, Planejament urbanístic, Planificació de Ciutats, entre d'altres.

El cas europeu és liderat per Holanda i França i a Amèrica del Nord pel Canadà.

No obstant això, encara perdura la formació d'urbanistes com una especialització al nivell de postgrau de disciplines afins, com ara l’Arquitectura, l’Enginyeria Civil, la Sociologia, l’Economia, el Dret i la Geografia, entre d'altres.

[edita] Algunes definicions d'urbanisme

Ernesto Vinatier (El disseny urbà i l'arquitectura per a la sustentabilitat de l'home en el seu entorn 2007) L’Urbanisme és la capacitat de l'ésser humà que li permet adaptar-se al seu entorn transformant-lo partint de les seves necessitats, utilitzant els mitjans i coneixements necessaris per a aquest finalitat, depèn directament de la capacitat tecnològica, de la cultura i ideologies en la que es desenvolupa, té com a finalitat ser un sistema de suport per a les civilitzacions i el desenvolupament de societats complexes.