Urbanisme

De Viquip??dia

L'urbanisme ??s la disciplina que t?? les ciutats com a element d'estudi; des d'una perspectiva hol??stica enfronta la responsabilitat d'estudiar i ordenar els sistemas urbans. ??s una disciplina molt antiga, que incorpora conceptes de m??ltiples disciplines i una ??rea de pr??ctica i estudi molt ??mplia i complexa. Segons alguns, seria una ci??ncia que s'enquadraria dins de les ci??ncies socials (geografia, sociologia, etc.) i segons d'altres seria un art, associat tradicionalment a l???arquitectura, ??s a dir, un conjunt de sabers pr??ctics que proporcionen les bases fonamentals per resoldre els problemes de les ciutats; en aquesta dualitat s'entreveu el car??cter descriptiu i explicatiu de l'urbanisme com a ci??ncia davant el car??cter prescriptiu de l'urbanisme com art, encara que ambd??s enfocaments necess??riament es realimenten m??tuament.

Brasilia, constru??da a fi de crear una gran ciutat a l'interior de Brasil i aix?? deixar la vocaci?? exclusivament costanera de les ciutats del pa??s.

La pr??pia complexitat de l'objecte ciutat explica la complexitat d'enfocaments de l'urbanisme segons es posi l'??mfasi en la forma i disposici?? de la ciutat o en la din??mica de les activitats econ??miques, socials i ambientals que es desenvolupen en ella. L'urbanisme actua a diverses escales, des del disseny urb??, encarregat de dissenyar l???espai p??blic i els elements que el configuren (des de l'escenografia edil??cia al mobiliari urb??), fins al planejament urban??stic, que defineix el model de desenvolupament de la ciutat, passant per la gesti?? urbana, que defineix com s'executa la planificaci??. La dimensi?? jur??dica de l'urbanisme ??s molt important, especialment en la seva activitat de planificaci?? urbana, ja que el seu ??mbit d'actuaci?? inclou objectes amb diferent estatus jur??dic, com b??ns comunals i propietats p??bliques i privades. D'aquesta forma, els plans urban??stics queden normalment supeditats a un marc legislatiu espec??fic sobre la propietat del terra i els drets d'??s associats als diferents r??gims de propietat. En qualsevol cas, el pla urban??stic sempre t?? un contingut que va m??s enll?? del jur??dic, ja que incorpora els elements t??cnics, pol??tics, econ??mics, socials i ambientals que defineixen un projecte de ciutat.

Taula de continguts

1 Hist??ria
2 Origen i significat del terme urbanisme
3 La Professi?? d'Urbanisme
4 Algunes definicions d'urbanisme
5 Vegeu tamb??
6 Enlla??os externs

[edita] Hist??ria

Bogot??, El sistema de transport col??lectiu de la capital colombiana ??s un exemple d'urbanisme i desenvolupament.

Putrajaya ??s la capital administrativa de Mal??isia. Constru??da a partir de mitjan dels anys 90, ??s la capital m??s nova del m??n.

L???urbanisme va comen??ar sent una teoria complexa que va interessar des del primer moment als estudiosos de la ciutat, i va acabar sent una disciplina que reuneix una suma de coneixements substancials relacionats amb la construcci?? i conservaci?? de les ciutats i amb l'estudi de les relacions soci-econ??mic-ambientals que t?? lloc dins del fenomen urb??, de la qual s'ocupa actualment una multiplicitat de professionals: advocats arquitectes economistes ge??grafs enginyers soci??legs, i de forma exclusiva els urbanistes.

Hipodamo de Mileto (considerat per molts el primer urbanista de la hist??ria) va fer el pla urban??stic d???El Pireu, el port de Atenes, sobre una quadr??cula que ara es coneix com a hipod??mica, i que s'ha repetit multitud de vegades. Ner?? tamb?? es va comportar com un urbanista quan, despr??s de l'incendi de Roma, va fer reconstruir la ciutat sobre un pla diferent del tra??at original.

A iniciativa de l'Institut Superior d'Urbanisme de la Ciutat de Buenos Aires, en 1949 la Organitzaci?? de les Nacions Unides (ONU) declaro el 8 de novembre Dia Mundial de l'Urbanisme com a data per recordar accions necess??ries per al b?? com?? com l'augment de parcs i zones recreatives, la remodelaci?? d'algunes ??rees ciutadanes, l'acabament d'obres de desenvolupament urb??, la descongesti?? de zones superpoblades i aquelles mesures que disminueixin la contaminaci?? de l'aire i de l'aigua. Aquesta data ??s l'inici de diverses iniciatives per al desenvolupament urb?? sostenible i una fita per a les celebracions dels urbanistes de tot el m??n.

Depassant el marc en el qual per etimologia i definici?? estava restringit l'urbanisme -la ciutat-, avui ??s una disciplina d'objectiu molt m??s ampli i s'utilitza per a l'ordenaci?? integral del territori. L'urbanisme, sin??nim de planificaci?? i ordenaci??, s'ocupa en cas de proporcionar models territorials sectoritzats, on cada un d'aquests ??mbits t?? assignat un desenvolupament concorde amb les seves aptituds. Aix??, hi haur?? uns terres netament urbans, altres urbanitzables, aix?? ??s, susceptible d'arribar a ser urbans quan les necessitats de creixement i expansi?? ho determinin, i, per fi, terres no urbanitzables sense cap expectativa d'evoluci?? cap a espais c??vics.

[edita] Origen i significat del terme urbanisme

Frankfurt, destru??da durant la Segona Guerra Mundial, la ciutat va reconstruir alguns edificis centenaris que van ser integrats a la "nova ciutat".

Felip II recull diverses idees urban??stiques a les lleis d'??ndies, quan tracta de la construcci?? de noves ciutats en el Nou M??n (proc??s en el qual Espanya va portar a terme una de les majors creacions de ciutats de nova planta de la hist??ria). Des del segle XV a tota Europa tamb?? es fonguin ciutats, encara que probablement, en la majoria, la idea directora era m??s demostrar el poder del monarca que fer ciutats ??tils, el que no treu perqu?? n'hi hagi unes quantes de gran bellesa.

El terme "urbanisme" procedeix de la paraula llatina urbs ('ciutat'), que en la antiguitat es referia per antonom??sia a la capital del m??n rom??, Roma.

Encara que el terme urbanisme es va utilitzar inicialment per designar tots els fen??mens d'ordenaci?? urbana, a mesura que el fenomen constructiu i edificatori ha traspassant l'espai pr??piament urb??, l'esmentat terme ha estat despla??at a la pr??ctica pel de Ordenaci?? territorial: defensa nacional, carreteres, medi ambient, etc. A Espanya, el terme Ordenaci?? del Territori s'empra tamb?? per a la planificaci?? en ??mbits supramunicipals, en els quals generalment hi ha relacions funcionals importants entre els municipis i s'aprecia la necessitat de coordinar els plans urban??stics municipals.

En l'actualitat el terme urbanisme s'aplica a l'ordenaci?? urbana; a tots els coneixement relacionats amb la construcci?? de ciutats o nuclis urbans, i es distingeix del terme "urbanitzaci??", el qual est??, avui en dia, directament relacionat amb els processos constructius, per?? no amb l'ordenaci?? urbana. El terme ordenaci?? del territori s'utilitza, en canvi, per designar l'activitat urban??stica orientada a la planificaci?? del sol interlocal, des d'una ??ptica m??s ??mplia d'ordenaci?? espacial, incloent ??mbits de car??cter rural.

[edita] La Professi?? d'Urbanisme

En el m??n des de fa diverses d??cades, l'urbanisme s???imparteix a les universitats com a disciplina liberal i independent d'altres professions. Podem trobar m??s de 100 universitats de diferents pa??sos, que brinden aquesta carrera universit??ria emprant denominacions com a: Urbanisme, Llicenciatura en Urbanisme, Enginyeria Urbana, Planejament urban??stic, Planificaci?? de Ciutats, entre d'altres.

El cas europeu ??s liderat per Holanda i Fran??a i a Am??rica del Nord pel Canad??.

No obstant aix??, encara perdura la formaci?? d'urbanistes com una especialitzaci?? al nivell de postgrau de disciplines afins, com ara l???Arquitectura, l???Enginyeria Civil, la Sociologia, l???Economia, el Dret i la Geografia, entre d'altres.

[edita] Algunes definicions d'urbanisme

Ernesto Vinatier (El disseny urb?? i l'arquitectura per a la sustentabilitat de l'home en el seu entorn 2007) L???Urbanisme ??s la capacitat de l'??sser hum?? que li permet adaptar-se al seu entorn transformant-lo partint de les seves necessitats, utilitzant els mitjans i coneixements necessaris per a aquest finalitat, dep??n directament de la capacitat tecnol??gica, de la cultura i ideologies en la que es desenvolupa, t?? com a finalitat ser un sistema de suport per a les civilitzacions i el desenvolupament de societats complexes.