Sociologia
De Viquipèdia
La sociologia és la ciència del fet social i especialment la ciència de la societat humana. La sociologia estudia els processos i les regles socials que governen les interaccions entre les persones, no només com a individus, sinó també com a membres de grups, associacions i institucions amb una determinada ideologia. La sociologia és una de les ciències del significat.
Taula de continguts |
[edita] Orígens
L’origen de la sociologia s’emmarca en un context definit pels aclaparadors canvis propiciats per les ‘dues grans revolucions’ que tingueren lloc a Europa durant el segle XVIII i el segle XIX. La Revolució Francesa assenyala el triomf d'idees i valors seculars com la llibertat i la igualtat sobre l'ordre tradicional (les ciències i les realitats s’independitzen de la religió). La segona gran revolució començà a Gran Bretanya a finals del segle XVIII, fou la Revolució Industrial: un ampli espectre de transformacions socials i econòmiques que envoltà el desenvolupament d'innovacions tecnològiques com l'energia de vapor i les maquinàries que propulsava. L’auge industrial produeix un enorme desplaçament de llauradors cap a les fàbriques de les ciutats, el que generà una ràpida expansió d'àrees urbanes i propicià noves relacions laborals.
La demolició de les formes de vida tradicionals féu que els pensadors acceptaren el desafiament de desenvolupar noves interpretacions tant del món social com del món natural, partint de la constatació d'una existència autònoma de la societat, com a realitat concreta i com a categoria del pensament.
La sociologia va adquirir validesa al llarg del segle XIX com a expressió científica del positivisme d'Auguste Comte, i va assolir la maduresa amb la sociologia marxista i les obres de Émile Durkheim (que derivarien en el funcionalisme) i Max Weber (que derivarien en l'interaccionisme)
[edita] Paradigmes dominants
Des d'un bon començament apareixen diverses branques com la sociologia marxista o del conflicte, el funcionalisme, l'interaccionisme i, a partir de l'obra d'antropòlegs com Claude Lévi-Strauss, l'estructuralisme cadascuna amb les seves tesis, hipòtesis i anàlisis. La varietat del camp d'estudi explica la varietat d'enfocaments i mètodes d'anàlisi però hi ha dos paradigmes dominants: l'holístic i l'atomista.
- Paradgima holístic: Creu que la societat és un tot superior a la suma de totes les accions, persones i conceptes. Aquest tot preexisteix a l'home, que s'hi ha d'adaptar (procés de socialització), sovint amb coerció, en sigui o no conscient. L'èmfasi de l'estudi estarà en les relacions de la història i les institucions.
- Paradigma atomista: Cada individu és com un àtom de la societat, amb la seva especificitat. La societat s'explica pel conjunt de relacions de les persones, en sentit ampli. L'investigador s'ha de fixar doncs en l'acció social, buscant les causes i conseqüències d'allò que fem com a individus.
[edita] La sociologia com a ciència
La sociologia no es redueix a la recopilació i exposició de dades empíriques. Aquestes es basen en l'observació però han de possibilitar les generalitzacions i finalment ha d'elaborar teories sobre la realitat social, que han de sotmetre’s a la verificació. En aquesta fase final poden sorgir altres generalitzacions o bé es pot invalidar tota o part de la teoria i això ens aboca a caracteritzar la sociologia com una ciència oberta, no dogmàtica, cumulativa.
Tanmateix, la sociologia és peculiar quant al grau de generalització de les seues teories, ja que se situa, en la majoria dels casos a mig camí entre les teories omnicomprensives i les teories arrelades. Fou Robert K. Merton, qui suggerí que el marc més adient d'aquesta ciència era elaborar ‘theories of the middle range’, és a dir: plantejaments teòrics d'abast mitjà encaminats a parcel·les restringides de la realitat, facilitant-ne així la comprensió.
[edita] La imaginació sociològica
Aquesta expressió donà títol a una de les obres més conegudes del sociòleg nord-americà Charles Wright Mills, nascut a Waco (Texas) l'any 1916 i mort l'any 1962. Defineix l'enfocament –i l'actitud vital- d'un sociòleg quan encara l'anàlisi de qualsevol realitat social. La imaginació sociològica ens capacitaria per veure les interseccions entre la nostra història i biografia personal i l'evolució de la societat.
Des d'aquesta perspectiva, amb la imaginació sociològica es recorre el camí que va de l'observació quotidiana, individualitzada i íntima cap a les generalitzacions; així el sociòleg pot valorar quins són els factors predominants (culturals, polítics, econòmics, etc.) en cada situació.
[edita] Sociòlegs importants
Clàssics fundadors
- Herbert Spencer
- Karl Marx i Friedrich Engels
- Ferdinand Tönnies
- Émile Durkheim
- Georg Simmel
- Vilfredo Pareto
- Max Weber
Funcionalisme
- Talcott Parsons
- Robert K. Merton
Sociologia crítica nord-americana
Sociologia dramatúrgica
Segona escola de Frankfurt
Teoritzacions recents
- Ralf Dahrendorf
- Pierre Bourdieu
- Ulrich Beck
- Anthony Giddens
- Zygmunt Bauman
Sociòlegs de l'Estat espanyol
- Salvador Giner
- Jesus Ibáñez
- Manuel Castells
[edita] Sociòlegs
[edita] Articles relacionats
- Grups i moviments socials
- Augment demogràfic
- Sociolingüística
- Psicologia
- Iowa gambling task
[edita] Enllaços externs
- Web del Centre de Investigacions Sociològiques
- Arxiu electrònic de referències bibliogràfiques relatives a la Sociologia de l'Alimentació
| Principals camps de les Ciències socials |
|---|
| Antropologia | Arqueologia | Ciències polítiques | Economia | Etnologia | Etnometodologia | Lingüística | Història | Musicologia | Pedagogia | Psicologia | Biblioteconomia | Sociologia |
