Émile Durkheim

De Viquipèdia

Emile Durkheim

David Émile Durkheim (15 d'abril de 1858 – 15 de novembre de 1917), va ser un sociòleg i antropòleg francès.

Durkheim va náixer a Épinal, a la regió francesa de la Lorena, fill d'un rabí i estava destinat a seguir el camí de son pare, però el seu agnosticisme es va manifestar ben aviat. El 1879 va entrar a l'Escola Normal Superior, on estudià amb Fustel de Coulanges i conegué Henri Bergson i Jean Jaurès. En acabar els estudis es va incorporar al cos de professors de secundària de filosofia. El 1893 es va doctorar amb De la divisió del treball social i dos anys després, el 1895 va publicar Les regles del mètode sociològic. Poc després aconseguí la nova càtedra de Ciències Socials de la Universitat de Bordeus. El 1902 s'incorporà a la Universitat de París, on arribà a ser catedràtic d'Ètica i Moral el 1906. La mort del seu fill durant la Primera Guerra Mundial l'afectà tant que la seua pròpia mort es va produir abans que la guerra acabés.

Com Auguste Comte, considerava que la sociologia s'havia d'estudiar amb mètodes científics, deia que els fenomens socials s'havien d'estudiar amb la mateixa objectivitat que un científic estudia les lleis físiques o naturals. Va explicar els conceptes de divisió del treball i d'especialització, els quals, segons ell, feien perdre als treballadors l'esperit col·lectiu de l'època gremial i feien desaparèixer la consciència de classe. Aquest individualisme, conduïa a la societat a un estat d'anomia, és a dir d'absència de lleis i normes i de carència de solidaritat col·lectiva. Aquest fet, juntament amb la pèrdua de la fe i la religió ( que suposava un trencament de l'home amb el seu vincle tradiconal, i per tant, el desorientava) va submergir a la societat de l'època en un malestar generalitzat, el màxim exponent de la qual va esdevenir la Primera Guerra Mundial.