Henri Bergson
De Viquip??dia
 |
| Premi Nobel de Literatura (1927) |
Henri Louis Bergson ( Par??s, Fran??a 1859 - ??d. 1941 ) fou un escriptor, fil??sof i professor universitari franc??s guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1927.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Va n??ixer el 18 d'octubre de 1859 a la ciutat de Par??s fill de mare anglesa i pare jueu polon??s exiliat. Va estudiar humanitats a l'??cole Normale Sup??rieure de la capital gala, on es va graduar el 1881, fou deixeble d'Oll??-Laprune i Boutroux i conegu?? ??mile Durkheim. Entre 1897 i 1900 fou professor d'Humanitats en aquell centre, continuant els seus estudis i aconseguint el doctorat a la Universitat de Par??s. A partir de 1900 va ser catedr??tic de filosofia occidental del Coll??ge de France, on fou mestre docent fins el 1921, any en el qual es va retirar de l'ensenyament.
Cos?? de Marcel Proust, l'any 1914 ocup?? el seient 7 de l'Acad??mie fran??aise. Bergson va morir a la ciutat de Par??s el 4 de gener de 1941.
[edita] Obra filos??fica
Bergson, hereu d'un pensament rom??ntic, propugna, sobretot, l'acci??. Reflecteix per tant certa impaci??ncia sobre la cautela i el desapassionat exercici de la ra?? dels cient??fics i fil??sofs. Ataca la principal qualitat d'ambd??s, el seu afany de precisi??.
En comptes de les formes r??gides que imposen la ra?? a la imatge del m??n, Bergson aposta per la realitat del flux viva?? de les experi??ncies. Al contrari que el fil??sof angl??s Francis Herbert Bradley que volia trobar la veritat, Bergson directament ataca la l??gica mateixa com una influ??ncia nefasta que cal v??ncer, motiu pel qual se l'introdueix dins el moviment irracionalista. Rebutja a m??s la teoria de l'evoluci??, ja que la seva forta sustentaci?? racionalista no permet que sorgeixi espont??niament res enterament nou. Aquest ??s un exemple de ref??s radical a tot el que freni un entusiasme vital. Aquesta doctrina s'exposa en la seva obra L'??volution cr??atrice ("L'evoluci?? creadora", 1907) on aposta per una evoluci?? "art??stica" on els canvis evolutius de la naturalesa es facin per impulsos creadors, a la manera d'un artista que vulgui fabricar caracter??stiques noves inexistents. Nega aix?? la lenta i grisa evoluci?? cient??fica presentada per Charles Darwin.
De l'home considera que ha arribat a una etapa on l'intel??lecte ha sobrepassat a l'instint. Aix?? per a ell ??s una desgr??cia ja que a l'eliminar-se el seu instint s'elimina tamb?? la seva llibertat vital. La forma m??s elevada d'instint ??s la "intu??ci??", que ??s una esp??cie d'activitat mental que li proporciona una veritat directament d'acord amb el m??n. All?? on l'intel??lecte deforma la realitat, la intu??ci?? capta l'experi??ncia tal com ??s.
L'any 1927 li fou concedit el Premi Nobel de Literatura en reconeixement de les seves riques i vitalitzants idees i l'habilitat brillant amb la qual les ha presentat.
[edita] Obra seleccionada
- 1889: Essai sur les donn??es inm??diates de la conscience
- 1896: Mati??re et m??moire
- 1899: Le Rire
- 1907: L'??volution cr??atrice
- 1919: L'??nergie spirituelle
- 1932: Les deux sources de la morale et de la religion
