Henri Bergson
De Viquipèdia
 |
| Premi Nobel de Literatura (1927) |
Henri Louis Bergson ( París, França 1859 - íd. 1941 ) fou un escriptor, filòsof i professor universitari francès guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1927.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Va néixer el 18 d'octubre de 1859 a la ciutat de París fill de mare anglesa i pare jueu polonès exiliat. Va estudiar humanitats a l'École Normale Supérieure de la capital gala, on es va graduar el 1881, fou deixeble d'Ollé-Laprune i Boutroux i conegué Émile Durkheim. Entre 1897 i 1900 fou professor d'Humanitats en aquell centre, continuant els seus estudis i aconseguint el doctorat a la Universitat de París. A partir de 1900 va ser catedràtic de filosofia occidental del Collège de France, on fou mestre docent fins el 1921, any en el qual es va retirar de l'ensenyament.
Cosí de Marcel Proust, l'any 1914 ocupà el seient 7 de l'Académie française. Bergson va morir a la ciutat de París el 4 de gener de 1941.
[edita] Obra filosòfica
Bergson, hereu d'un pensament romàntic, propugna, sobretot, l'acció. Reflecteix per tant certa impaciència sobre la cautela i el desapassionat exercici de la raó dels científics i filòsofs. Ataca la principal qualitat d'ambdós, el seu afany de precisió.
En comptes de les formes rígides que imposen la raó a la imatge del món, Bergson aposta per la realitat del flux vivaç de les experiències. Al contrari que el filòsof anglès Francis Herbert Bradley que volia trobar la veritat, Bergson directament ataca la lògica mateixa com una influència nefasta que cal vèncer, motiu pel qual se l'introdueix dins el moviment irracionalista. Rebutja a més la teoria de l'evolució, ja que la seva forta sustentació racionalista no permet que sorgeixi espontàniament res enterament nou. Aquest és un exemple de refús radical a tot el que freni un entusiasme vital. Aquesta doctrina s'exposa en la seva obra L'évolution créatrice ("L'evolució creadora", 1907) on aposta per una evolució "artística" on els canvis evolutius de la naturalesa es facin per impulsos creadors, a la manera d'un artista que vulgui fabricar característiques noves inexistents. Nega així la lenta i grisa evolució científica presentada per Charles Darwin.
De l'home considera que ha arribat a una etapa on l'intel·lecte ha sobrepassat a l'instint. Això per a ell és una desgràcia ja que a l'eliminar-se el seu instint s'elimina també la seva llibertat vital. La forma més elevada d'instint és la "intuïció", que és una espècie d'activitat mental que li proporciona una veritat directament d'acord amb el món. Allà on l'intel·lecte deforma la realitat, la intuïció capta l'experiència tal com és.
L'any 1927 li fou concedit el Premi Nobel de Literatura en reconeixement de les seves riques i vitalitzants idees i l'habilitat brillant amb la qual les ha presentat.
[edita] Obra seleccionada
- 1889: Essai sur les données inmédiates de la conscience
- 1896: Matière et mémoire
- 1899: Le Rire
- 1907: L'évolution créatrice
- 1919: L'Énergie spirituelle
- 1932: Les deux sources de la morale et de la religion
