Marcel Proust

De Viquip??dia

Valentin Louis Georges Eug??ne Marcel Proust, ??s a dir, Marcel Proust (Auteuil, Par??s, (10 de juliol de 1871 - 18 de novembre de 1922) fou un escriptor franc??s, fill d'un prestigi??s professor de medicina, integrat en una fam??lia benestant que li assegura una vida f??cil i li permet freq??entar els salons mundans. La seva mare, Jeanne Weil, filla d'un agent de canvi jueu, li proporciona una cultura rica i profunda, a m??s d'un afecte de vegades invasiu. El seu pare, Adrien Proust, fill d'un comerciant d'Illiers-Combray (departament Eure et Loir), professor de la Facultat de Medicina de Par??s, ??s el primer gran higienista franc??s, conseller del govern per lluitar contra les epid??mies.

Despr??s d'estudiar al Lyc??e Condorcet, on es fa amic de Jacques Bizet, fill del compositor Georges Bizet, i de Lucien Daudet, fill de l'escriptor Alphonse Daudet, segueix la crida de la bandera i realitza un voluntariat a Orleans. De tornada a la vida civil, assisteix a l'Escola Lliure de Ci??ncies Pol??tiques, amb Albert Sorel (que el considera "poc intel??ligent" despr??s de l'examen oral de llicenciatura) i amb Anatole Leroy-Beaulieu. Tamb?? passa per la Sorbona amb Henri Bergson, el seu cos??. Proust faria de padr?? en el casament de Bergson. Sempre s'ha considerat for??a important la influ??ncia de l'obra del cos?? en Proust, tot i que l'autor sempre se n'ha defensat.

L'any 1894, publica Els plaers i els dies, un recull de poemes en prosa, retrats i narracions en un estil decadentista. Il??lustrat per Madeleine Lemaire, el sal?? de la qual freq??enta Proust en companyia del seu amic Reynaldo Hahn, el llibre passa gaireb?? desapercebut i aporta a Proust una reputaci?? de mund?? i diletant que no s'esvaeix fins a la publicaci?? dels primers volums d'A la recerca del temps perdut.

A partir de l'estiu de 1895, empr??n la redacci?? d'una novel??la que relata la vida d'un jove lletraferit del Par??s mund?? de finals del segle XIX. Publicat el 1952, aquest llibre, amb el t??tol p??stum Jean Santeuil, el nom del protagonista, constitueix un recull de fragments per?? no una obra acabada. Proust hi evoca sobretot el cas Dreyfus, en el qual va prendre part activa. Tamb?? fou un dels primers de fer circular una petici?? favorable al capit?? franc??s acusat de tra??ci??, que va fer signar a Anatole France.

Vers el 1900, abandona la redacci?? d'aquesta novel??la i estudia l'esteta angl??s John Ruskin. Aquest intel??lectual tastaolletes que havia prohibit que en tradu??ssin els llibres en vida, va ser descobert per Proust a partir dels seus texts i d'articles i obres que en parlaven, per exemple, la de Robert de la Sizeranne, Ruskin et la religion de la beaut??. En morir Ruskin el 1900, Proust es posa a traduir-lo. Amb aquesta intenci?? empr??n diversos "peregrinatges ruskinians" al Nord de Fran??a, a Amiens i sobretot a Ven??cia, on s'estar?? amb la seva mare.

Aquest episodi es retroba a Albertine disparue. Els pares de Marcel tenen un paper determinant en la tasca de traducci??. El pare l'accepta com una feina seriosa per al fill, que sembla, des de sempre, rebel??lar-se contra qualsevol funci?? social i que acabava de dimitir d'una feina no remunerada a la Biblioth??que Mazarine. La mare hi t?? un paper for??a m??s directe. Com que Marcel Proust no domina b?? la llengua anglesa, ??s ella qui prepara una primera traducci?? lletra per lletra del text angl??s i, a partir d'aquest desxiframent, Proust pot ??escriure Ruskin en un franc??s excel??lent??, com va observar un cr??tic en sortir publicada la primera traducci??, La Bible d'Amiens (1904).

Si b?? aquesta feina, igual que la segona traducci??, S??same et les lys (1906), ??s ben rebuda per la cr??tica, incl??s Henri Bergson, la tria de les obres tradu??des no sembla ser la millor i el conjunt resulta en un frac??s editorial. Tanmateix, es tracta d'un moment clau per al futur escriptor en el qual s'afirma la seva personalitat. De fet, acompanya les traduccions amb abundants notes i llargs pr??legs que, de vegades, ocupen tant d'espai com el text tradu??t. En especial, mentre tradueix Ruskin, Proust se'n va distanciant, fins al punt de criticar-ne les posicions est??tiques. Resulta especialment visible en el darrer cap??tol del prefaci a La Bible d'Amiens, que s'allunya de l'admiraci?? de vegades cega dels tres primers. Proust retreu a Ruskin la idolatria est??tica, cr??tica que dirigeix a m??s a Robert de Montesquiou i que fa que comparteixin Swann i Charlus a La recerca. Segons Proust, ??s pervertir l'art apreciar una obra perqu?? un determinat escriptor en parla: cal estimar l'obra en ella mateixa.

Despr??s de la mort del seus pares, la seva ja fr??gil salut s'acaba de deteriorar (asma). Viu enclaustrat i treballa fins a l'extenuaci?? en la seva obra principal, A la recerca del temps perdut, que es publica entre 1913 i 1927. El primer volum s'edita per compte del propi autor a les ??ditions Grasset despr??s que l'editorial Gallimard l'hagu??s rebutjat seguint el criteri d'Andr?? Gide. El llibre va ser un gran ??xit i Gallimard va rectificar i tamb?? disculpar-se a Proust per tal de ppoder pu blicar el segon volum, ?? l???ombre des jeunes filles en fleurs, que va valdre a Proust el premi Goncourt de 1919. La seva homosexualitat, inconfessable en la societat de l'??poca, resta latent en gran part de l'obra. Treballa sense descans per escriure els cinc llibres seg??ents d'?? la recherche du temps perdu, fins el 1922. Mor d'esgotament el 18 de novembre de 1922, a causa d'una bronquitis mal curada; es va negar a rebre tractament m??dic, segons va explicar a les seves mem??ries (Monsieur Proust) C??leste Albaret, la que va ser ajudant personal de Proust durant els ??ltims nou anys de vida. Marcel Proust est?? enterrat al cementiri P??re Lachaise de Par??s, juntament amb el seu germ??, Robert Proust, i el seu pare, Adrien Proust.

En catal?? ha estat tradu??t per Manel Pla, Jaume Vidal Alcover (amb Maria Aur??lia Capmany), Anna Casassas, J. Bofill i Ferro i Joan Casas.

Obra:

Centrant-nos en La recherche, cal deixar una cosa clara abans de comen??ar: l'objectiu d'aquest univers literari no ??s assolir una concepci?? abstracta del temps, una idea filos??fica, tal com ha estat cregut amb una ceguesa sorprenent per molts pensadors i literats. El temps perdut de Proust ??s la seva joventut, que caduca en el moment de la mort de la seva mare l'any 1905, tal com va senyalar George D. Painter en la seva biografia monumental. A trav??s del narrador, mentint, manipulant i retallant - tal com ha de fer tot escriptor - Proust intenta reproduir el m??n d'aquesta joventut, des de la inf??ncia fins l'inici d'una maduresa retardat per la malaltia: de mica en mica, de personatge en personatge, de llum en llum, va anar reconstruint all?? que havia viscut, li insufla una exist??ncia nova per al lector, i el fa reviure per ell mateix. La recherche no ??s nom??s una catedral (com pretenia Proust); per sobre de tot - magnificat per la lupa del verdader art - fa les funcions d'herbari.

[edita] Obres

• 1894 Els plaers i els dies
• A la recerca del temps perdut
  • 1913 Du c??t?? de chez Swann
    • Part 1: Combray
    • Part 2: Un amour de Swann
    • Part 3: Nom de pays: le nom
  • 1919 ?? l'ombre des jeunes filles en fleurs
  • 1921 Le c??t?? de Guermantes
  • 1923 Sodome et Gomorrhe I et II
  • 1925 La prisonni??re (p??stum)
  • 1927 Albertine disparue (p??stum)
  • 1927 Le Temps retrouv?? (p??stum)
• 1919 Pastiches et M??langes
• 1927 Cr??niques
• 1952 Jean Santeuil (p??stum)
• 1954 Contre Sainte-Beuve (assaig p??stum).

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Marcel Proust

A Viquidites hi ha frases fetes, frases c??lebres i proverbis relatius a Marcel Proust

Aquest article ??s un esborrany sobre literatura i ??s possible que li calgui una expansi?? substancial o una bona reestructuraci??. Per aix??, podeu ajudar la Viquip??dia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquip??dies, posant textos amb el perm??s de l'autor o extraient-ne informaci??.