Bordeus
De Viquip??dia
|
|||
Localitzaci?? | |||
El port de Bordeus | |||
Estat ??? Regi?? ??? Departament ??? Districte ??? Cant?? |
Fran??a Aquit??nia Gironda Bordeaux (Chef-lieu) Capital de 8 cantons |
||
Superf??cie | 49,36 km?? | ||
Altitud | 6 m | ||
Poblaci?? (2007) ??? Densitat |
230.000 hab. 4.659,64 hab/km?? |
||
Coordenades | (i) | ||
Codi postal | 33000,33100,33200 |
||
Codi INSEE | 33063 |
||
Web |
Bordeus (Bord??u en occit??; Bordeaux en franc??s) ??s un municipi franc??s, situat al departament de Gironda i a la regi?? d'Aquit??nia. L'any 2007 tenia 230.000 habitants.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
??s travessada pel riu Garona. T?? un port accessible per als bucs, per?? la majoria es detenen m??s baix, a la Gironda, principalment en Verdon. Posseeix l'??ltim pont sobre el Garona, el pont d'Aquit??nia, m??s enll??, el riu i, m??s tard, la Gironda solament ??s franquejable mitjan??ant transbordadors.
Despr??s d'un r??pid per??ode de despoblament i d'importants treballs de renovaci?? dels barris m??s antics, la poblaci?? de la ciutat s'ha estabilitzat. Al mateix temps, la seva ??rea metropolitana s'est?? desenvolupant a un ritme r??pid, a causa d'una forta expansi?? urban??stica. Aquesta expansi?? ??s deguda a que els habitatges rarament excedeixen de les dues o tres plantes, fins i tot en els suburbis pr??xims al centre de la ciutat.
Despr??s d'haver abandonat un projecte de metro lleuger autom??tic del tipus VAL (Vehicle Autom??tic Lleuger), la ciutat es va dotar d'una xarxa de tramvia, inaugurada el 21 de desembre de 2003. Una de les seves particularitats ??s l'abs??ncia de caten??ria en les zones tur??stiques ja que els tramvies reben el subministrament el??ctric des del s??l.
[edita] Demografia
Segons el cens de 1999, tenia 215.363 habitants en el districte municipal i 925.253 en l'??rea metropolitana. Al febrer de 2004, s'estimava una poblaci?? d'uns 229.500 habitants a la ciutat.
[edita] Etimologia del nom
El primer nom de Bordeus fou Burdigala en l'??poca pre-romana. Etimol??gicament Burdigala va poder ser un nom basc-aquit??: Burdi (ferro) i Gala (fosa), per tant podia significar fosa de ferro, designant aix?? el lloc on es forjaven les armes i els objectes de la vida quotidiana. El nom va evolucionar en Bordigala, despr??s en Bordale en euskera, despr??s Bord??u en gasc?? i finalment Bordeaux en franc??s i Bordeus en catal??.
[edita] Hist??ria
Va ser fundada en el segle III aC sota el nom de Burdigala pels Bituriges Vivisques, un poble gal de la regi?? de Bourges, dels que fou la capital. El primer empla??ament va estar situat en la desembocadura del Dev??ze, un afluent del Garona. El naixement de la ciutat no est?? associat a les qualitats del lloc, ja que en la desembocadura estava sobre un pla amb aiguamolls pestilents.
Sota els romans fou un centre comercial. Ausoni (segle IV) era nascut a la ciutat i va escriure sobre ella un poema titulat Ordo Nobilium Urbium. Esmenta una font anomenada Divona que preveia d'aigua a la ciutat. Un aq??educte subterrani tamb?? li portava aigua. T??tric I, governador d'Aquit??nia, fou proclamat emperador a la ciutat. Fou la capital de la prov??ncia Aquit??nia Secunda (Metr??polis Civitas Burdegalensium). Fou ocupada pels visigots i inclosa al regne visigot de Tolosa i fou despr??s possessi?? dels francs amb els que va sorgir el ducat d'Aquit??nia.
Es conserva d'aquesta ??poca l'amfiteatre (conegut com les Ar??nes o Palais Gallien). Un temple que es conservava va ser demolit durant el regnat de Llu??s XVI de Fran??a
Va ser saquejada per les tropes d'Abdul Rahman Al Ghafiqi en 732, despr??s d'haver derrotat al duc Eudes.
Fou un comtat del ducat d'Aquit??nia. Vegeu Comtat de Bordeus.
Del segle XII al XV va ser feu d'un rei angl??s. El segle XVIII va ser la seva ??poca daurada, a causa del comer?? amb les ??ndies orientals. Els hotels dels molls procedeixen d'aquest per??ode. Durant la Primera Guerra Mundial el govern franc??s es va retirar a aquesta ciutat.
[edita] Viticultura
La regi?? de Bordeus ??s llar dels m??s prestigiosos productors de vi del m??n. Existeixen al voltant de 14.000 productors de vi, 117.514 hect??rees de vinyers, 400 comerciants i un volum de negoci de 14.500 milions d'euros.
[edita] Llocs d'inter??s
- La pla??a de la Bourse (Borsa) i la font amb el seu mirall d'aigua.
- L'esplanada Quinconces i el monument als Girondins.
- La pla??a de la Com??die i el Gran Teatre.
- La pla??a Pey Berland, el palau Rohan i la catedral.
[edita] Articles relacionats
[edita] Enlla??os externs
Articles relacionats amb Occit??nia |