[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Gascó - Viquipèdia

Gascó

De Viquipèdia

Extensió del gascó
Extensió del gascó
Mapa d'isoglosses
Mapa d'isoglosses

El gascó (en occità: gascon) és el dialecte més occidental de l'occità, prou diferenciat per raó d'un substrat basc. L'aranès és un subdialecte del gascó pirinenc.

Aquesta varietat occitana té una forta personalitat i és força diferenciada de la resta dels dialectes d'oc i per això alguns lingüistes afirmaren que es tractava d'una llengua diferent. Aquesta opinió és molt minoritària avui i la majoria dels usuaris de la varietat gascona fan servir la norma alibertina i adhereixen a l'occitanisme. El gascó es divideix en diversos subdialectes entre els quals domina a nivell normatiu la varietat bearnesa (que en molts aspectes presenta més peculiaritats que l'allunyen del llenguadocià). Els parlars pirinencs presenten tendències peculiars com l'article pirinenc eth (femení era), la conservació possible del só [-a] final àton pel grafema -a final i, més localemt, uns plurals femenins en [es] (l'aranès transcriu generalment aquesta particularitat amb la grafia -es en lloc de -as).

Pèire Bèc, un dels estudiosos més valuosos del gascó, va proposar de canviar la divisió supradialectal tradicional de l'occità (dos grups: nord-occità i sud-occità) separant el gascó del sud-occità, formant així una nova entitat més marcada. També se sol adjuntar el gascó al llenguadocià meridional per a formar una entitat dita aquitanopirinenca.


[edita] Trets propis del gascó

Algunes de les característiques particulars del gascó són:

  • Canvi de f a h (que en alguns indrets no es pronuncia) -> Huec (foc). Heuguèra (falguera).
  • Caiguda de n intervocàlica -> Haria (farina), Lua (lluna).
  • Transformació de ll llatina en th en posició final i en r en posició intervocàlica -> Castèth (castell), bèth bèra (bell bella).
  • Conservació de QUA i GUA llatins (a la resta de l'occità passen a [ka] i [ga]).
  • Reducció de -MB- i -ND- llatins a [m] i [n] com en català i en part del llenguadocià meridional.

[edita] Codi escrit

El gascó fa servir algunes grafies particulars com h-, -th, -sh i n·h (com a in·hèrn per a evitar una possible confusió amb -nh-).



Llengua occitana Aquest article sobre llengua i literatura occitanes és un esborrany i possiblement li calga una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seua qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.