Gasc??

De Viquip??dia

El gasc?? (en occit??: gascon) ??s el dialecte m??s occidental de l'occit??, prou diferenciat per ra?? d'un substrat basc. L'aran??s ??s un subdialecte del gasc?? pirinenc.

Aquesta varietat occitana t?? una forta personalitat i ??s for??a diferenciada de la resta dels dialectes d'oc i per aix?? alguns ling??istes afirmaren que es tractava d'una llengua diferent. Aquesta opini?? ??s molt minorit??ria avui i la majoria dels usuaris de la varietat gascona fan servir la norma alibertina i adhereixen a l'occitanisme. El gasc?? es divideix en diversos subdialectes entre els quals domina a nivell normatiu la varietat bearnesa (que en molts aspectes presenta m??s peculiaritats que l'allunyen del llenguadoci??). Els parlars pirinencs presenten tend??ncies peculiars com l'article pirinenc eth (femen?? era), la conservaci?? possible del s?? [-a] final ??ton pel grafema -a final i, m??s localemt, uns plurals femenins en [es] (l'aran??s transcriu generalment aquesta particularitat amb la grafia -es en lloc de -as).

P??ire B??c, un dels estudiosos m??s valuosos del gasc??, va proposar de canviar la divisi?? supradialectal tradicional de l'occit?? (dos grups: nord-occit?? i sud-occit??) separant el gasc?? del sud-occit??, formant aix?? una nova entitat m??s marcada. Tamb?? se sol adjuntar el gasc?? al llenguadoci?? meridional per a formar una entitat dita aquitanopirinenca.

[edita] Trets propis del gasc??

Algunes de les caracter??stiques particulars del gasc?? s??n:

• Canvi de f a h (que en alguns indrets no es pronuncia) -> Huec (foc). Heugu??ra (falguera).
• Caiguda de n intervoc??lica -> Haria (farina), Lua (lluna).
• Transformaci?? de ll llatina en th en posici?? final i en r en posici?? intervoc??lica -> Cast??th (castell), b??th b??ra (bell bella).
• Conservaci?? de QUA i GUA llatins (a la resta de l'occit?? passen a [ka] i [ga]).
• Reducci?? de -MB- i -ND- llatins a [m] i [n] com en catal?? i en part del llenguadoci?? meridional.

[edita] Codi escrit

El gasc?? fa servir algunes grafies particulars com h-, -th, -sh i n??h (com a in??h??rn per a evitar una possible confusi?? amb -nh-).

Aquest article sobre llengua i literatura occitanes ??s un esborrany i possiblement li calga una expansi?? substancial o una bona reestructuraci?? del seu contingut. Per aix??, podeu ajudar la Viquip??dia expandint-lo i millorant la seua qualitat traduint d'altres Viquip??dies, posant textos amb el perm??s de l'autor o extraient-ne informaci??.