Aquit??nia

De Viquip??dia

Aquit??nia


Informaci??
Capital:	Bordeus
Poblaci?? - Total - Densitat de poblaci??	3.045.000 hab. (2004) 74 hab/km??
Superf??cie	41.309 km??
Districtes	18
Cantons	238
Municipis	2 296
President del consell regional	Alain Rousset (PS)
Departaments
Dordonya Gironda Landes Olt i Garona Pirineus Atl??ntics
Localitzaci??

Aquit??nia ??s una regi?? administrativa del sud-oest de Fran??a, dins del territori d'Occit??nia (part de Gascunya, el Bearn i l'Iparralde). Compr??n els departaments de Dordonya, Gironda, Landes, Olt i Garona i Pirineus Atl??ntics. La capital ??s Bordeus.

Aquit??nia prov?? del llat?? Aquitainia, derivat de dues arrels prec??ltiques, que volen dir "proper al mar". En gasc?? occit??, Aquit??nia es diu Aquit??nia [aki??tanj??], en basc Akitania i en poitev??-saintong??s Agui??ne.

[edita] Administraci??

Article detallat : Consell Regional d'Aquit??nia

[edita] Hist??ria

Antigament va ser un ducat que comprenia la Septim??nia i G??tia, des el 781, i despr??s un regne erigit per Pip??, fill de Llu??s el Piet??s, que mes tard va derivar en ducat. Per la successi?? feudal va passar a Anglaterra, i finalment va retornar a Fran??a.

[edita] Prov??ncia romana i alta edat mitjana

La regi?? apareix al comen??ament de l'historia poblada per tribus que semblen ser d'origen iber per?? anomenades simplement aquitanes. Eren unes trenta i entre elles:

Consoranni (Coserans)
Camponi (Campons)
Bigerrionni (Bigorra)
Huronensi (Auloron)
Benarnensi (Bearn)
Tarbelli (Tarba, Dax)
Tarusati o Aturensi (Aire)
Sotiati (Sos)
Elusis (Eusa)
Auscii (Aush)
Vasati (Vasats)
Convenae (Comenge)

Juli C??sar va encarregar a Crasus de sotmetre Aquit??nia. A la batalla de Sos els Sotiats foren derrotats. Crasus va continuar la seva feina i va anar dominat el pa??s. El 27 aC la G??l??lia es va dividir en tres prov??ncies: la G??l??lia Aquitania (capital Burdigala), la G??l??lia Celta i la G??l??lia Belga.

El segle II la part sud de la prov??ncia es va convertir en prov??ncia de Novempopul??nia (o Aquitania Tertia) separada de la resta de la G??l??lia Aquit??nia. La resta es va dividir en dues prov??ncies: Aquitania Prima (al nord-est amb capital a Bourges) i Aquitania Secunda (nord-oest amb capital a Burdigala o Bordeus).

El 297 Diocleci?? va dividir la G??l??lia en 120 ciutat repartides en 17 prov??ncies. La Novempopulania tenia 12 ciutats.

Ocupada pels visigots el 412 el rei Walia (415-418) es va fer recon??ixer l'Aquit??nia Secunda per l'emperador Honori. A la caiguda del Imperi rom?? tota la regi?? passa a formar part del regne dels Visigots amb capital a Tolosa 460. El 507 els visigots foren derrotats a Vouill?? pels francs i varen perdre la regi??.

[edita] La conquesta d' Aquit??nia pels vascons i l'inici del ducat de Gasconya

El 511 el tron visigot li havia estat disputat al jove Amalaric (tutelat pel seu avi el rei ostrogot Teodoric) pel pretendent i aix?? havia liquidar qualsevol pretensi?? visigoda de recuperar el poder a Aquit??nia tot i que els francs encara no n'havien consolidat el control. Des l'any 511 Aquit??nia fou un domini compartit dels quatre fills del rei franc Clodoveu I: Thierry I de Reims, Clodomir d'Orleans, Xildebert de Par??s i Clotari I de Soissons. Mort Clodomir el 524 i Thierry el 534, el pa??s qued?? en mans de Xildebert i Clotari. Foren aquestos reis que el 541 van fer una expedici?? a Pamplona i Saragossa, que no va tenir ??xit.

El 517 els francs van estar en guerra contra els turingis i el 523 contra els borgonyons; en aquesta darrera els borgonyons van obtenir la vict??ria (524) i el rei Clodomir d'Orleans va morir a la guerra. El 531 Thierry de Reims i Clotari de Soissons-Orleans van fer la guerra altra cop a Tur??ngia i al mateix temps Xildebert de Par??s es va apoderar d'Alv??rnia, que pertanyia a Thierry, que va haver d'anar precipitadament a la regi?? per reconquerir-la. Xildebert portava una pol??tica expansionista que el va portar tamb?? a fer la guerra contra els visigots als que va atacar a la Narbonense, atac en el que va tenir el suport de Clotari de Soissons-Orle??ns. El 532 Thierry encara era en guerra contra Tur??ngia, i Xildebert i Clotari van ocupar Borgonya. Vers el 533 Thierry va anar a Aquit??nia per?? va morir el 534 deixant un fill, Teodobert, al que els seus oncles Xildebert i Clotari van voler arrabassar la seva her??ncia; la guerra va acabar malament pels dos reis que foren derrotats i Teodobert va conservar els dominis paterns. Xildebert i Clotari es van aliar a Te??dat, rei dels ostrogots i van reprendre la guerra contra Teodobert el 535, lliurant-se els combats a la regi?? del Llemos??. L'hostilitat fou permanent per?? la guerra fou de curta durada. Totes aquestes guerres van provocar que els vascons del sud dels Pirineus comen??aren a emigrar cap al nord i s'establiren a Aquit??nia, en un proc??s que sembla que fou lent per?? continuat al llarg dels anys.

El 555 va morir Teodebald de Reims-Metz, fill i successor de Teodobert. Clotari de Soissons-Orleans es va fer elegir rei de Reims i Metz i es va enfrontar amb son germ?? Xildebert de Par??s. Un fill de Clotari anomenat Khrame, va aprofitar l'ocasi?? i amb suport de Xildebert es va revoltar i es va apoderar del Llemos?? i del Chalonnais mentre es produ??en atacs saxons al orient segurament tamb?? instigats per Xildebert. La guerra civil va durar fins el 557. Una treva es va establir i poc despr??s, el 558, va morir Xildebert, i el va succeir Clotari que aix?? va reunificar tots els territoris francs. Khrame, espoliat, es va rebel??lat de nou per?? al no tenir cap suport fou derrotat i assassinat.

Clotari va morir el 561 i llavors es va produir un nou repartiment de territoris. El mateix any es van produir incursions dels avars que es van reproduir el seg??ent any (562). Dos dels fills de Clotari es van enfrontar aviat en una guerra civil: Khilperic de Soissons va ocupar Reims, que pertanyia a son germ?? Sigebert que estava combatent als avars. Sigebert va retornar, va recuperar Reims i va marxar contra Soissons; despr??s de diverses incid??ncies es va acordar la pau (563). El 566 es va lliurar una guerra entre Austr??sia (Reims) i Borgonya. Caribert de Par??s va morir el 567 i Aquit??nia es va repartir entre Austr??sia, Borgonya i Ne??stria (o Soissons). El 568 els austrasians van combatre contra els avars i contra els turingis, i poc despr??s va esclatar un conflicte entre Austr??sia i Ne??stria (o Soissons), i aquesta darrera va perdre la seva part d'Aquit??nia en favor d'Austr??sia. El 573 i 574 es va lliurar una nova guerra entre Austr??sia i Ne??stria. Durant el seu regnat Khilperic de Soissons (561-584) va lluitar contra els vascons que s'estaven instal??lant a Aquit??nia i ocupant moltes terres, per?? les dates precises no son conegudes, i nom??s consten unes refer??ncies del poeta i bisbe gal Venanci Fortunat, que diu que el comites de Bordeus, Galactori, els va derrotar quant "encara no havien creuat els Pirineus", es a dir probablement quant encara nomes formaven grups redu??ts d'emigrants i la invasi?? no havia estat massiva, o al menys limitada nom??s a les dos vessants dels Pirineus.

Els reis merovingis en van encarregar l'administraci?? a ducs i el 574 el noble Desideri fou nomenat duc d'Aquit??nia. El 584, a la mort del rei merovingi Khilperic de N??ustria, el duc Desideri va donar suport a Gondobald, pret??s fill de Clotari I (ex rei de Soissons) que estava refugiat a la cort de Bizanci i havia retornat a reclamar els seus drets, i que va obtenir tamb?? el de molts altres nobles com Gontr?? Bos??, suposat duc d'Alv??rnia; Gondobald es va proclamar rei a Aquit??nia a la ciutat de Brive, per?? derrotat a Lugdunum Convenarum la rebel??li?? es va acabar i molts dels nobles revoltats van ser executats (Gontr?? Bos?? va fugir); Desideri va ser perdonat per Fredegunda per?? a l'any seg??ent va voler ampliar els seus dominis cap a la Septim??nia visigoda, que s???havia revoltat, i va morir en un combat a Carcassona el 587, i el domini merovingi a Aquit??nia va comen??ar a desapar??ixer.

San Gregori de Tours en la seva ???Hist??ria dels francs??? i referint-se al any 587 diu: ???els vascons es van precipitar des les muntanyes a la plana, tallant les vinyes y destruint els camps, cremant les cases i emportant-se presoners a molts habitants i als seus ramats. El duc Astrovald els hi va fer la guerra sovint per?? fou molt petita la venjan??a que va exercir sobre ells???. D'aix?? es desprendria que al menys des el 587 (probablement dels el 582 quant els visigots es van apoderar de part de les terres vascones al sud dels Pirineus) els vascons van baixar a les planes i com que feien presoners als habitants, als que s'emportaven a les muntanyes, la plana devia quedar buida afavorint mes tard l'assentament dels vascons a la zona, segurament mitjan??ant un tractat o conveni que els hi assegurava la possessi?? de les terres a canvi de parar en els atacs.