Dècim Magne Ausoni
De Viquipèdia
Dècim Magne Ausoni (Decimus Magnus Ausonius) fou un poeta llatí i mestre en retòrica nascut a Bordeus vers el 310. Fill de Juli Ausoni, un metge que fou prefecte d'Il·líria.
El va educar Emili Magne Arbori, germà de la seva mare. Es va convertir al cristianisme i fou preceptor de Paulí de Nola i de l'emperador Gracià i fou comes i quaestor (sota Valentinià I), i sota Gracià fou prefecte del Latium, de Líbia, de les Gàl·lies i finalment cònsol (379).
Va deixar gran nombre de poesies i escrits, els principals dels quals son:
- Epigrammatum Liber, col·lecció de 150 epigrames.
- Ephemeris
- Parentalia, poemes curts.
- Professores
- Epitaphia Heroum, sobre la guerra de Troia.
- Un catàleg mètric dels primers dotze cèsars.
- Tetrasticlia, dels emperadors entre Juli Cèsar i Elegàbal.
- Clarae Urbes
- Ludus Septem Sapientum, les doctrines del set savis
- Idyllia, 20 poemes entre ells Epicedion in patrem Julium Antonium; Ausonii Villula; Cupido cruci affixus; Mosella (l'obra principal, que tracta d'un viatge pel riu, amb descripcions molt riques i vives); i Cento Nuptialis.
- Eglogarium, poemes curts.
- Epistolae, 25 cartes en part en prosa.
- Gratiarum Actio pro Gonsidatu, dirigida a Gracià.
- Periochae, sobre l'Ilíada i l'Odissea.
- Tres Praefatiunculae
