Paulí de Nola

De Viquipèdia

Paulí de Nola o Meropi Ponci Anici Paulí (Meropius Pontius Anicius Paulinus o Paulinus Nolanus, Paulinos {polytonic|Παυλι̂νος}}), fou bisbe de Nola al començament del segle V.

Va néixer prop de Bordeus, a una ciutat anomenada Embromagum vers el 353, en una família il·lustre. Va tenir de mestre a Ausoni. Va arribar a consol sufecte abans dels 26 anys i es va casar a una rica dama de nom Teràsia, amb la que va harmonitzar perfectament.

Al cap d'uns anys va descobrir el cristianisme i va adoptar aquesta religió de la ma de Delfini, bisbe de Bordeus vers el 389; va distribuir les seves riqueses entre els pobres i se'n va anar a Hispània amb la seva dona. Allí va tenir un únic fill, que es digué Cels i que va morir a al cap de 8 dies d'haver nascut i fou enterrat a Complutum actual Alcalá de Henares,prop de la tomba dels infants màrtirs Just i Pastor. Aquesta desgracia i altres, com la mort del seu germà, el van distanciar del món; va passar quatre anys de retirament i després va decidir una retirada definitiva dedicat a la vida religiosa.

A Barcelona fou forçat pel poble a acceptar el càrrec de prevere (393) però no va restar molt de temps a Catalunya i se'n va anar a Itàlia, passant per Florència, Roma (on fou rebut pel papa Sirici I) i finalment Nola a Campània on tenia algunes terres (394); prop de la ciutat hi havia la tomba miraculosa amb les relíquies de Fèlix de Nola, confessor i màrtir on s'havia edificat una església i aquí es va acomodar Paulí amb alguns seguidors i la seva dona; va restar 15 anys en actes de meditació i caritat fins que vers el 409 fou nomenat bisbe de la ciutat.

Excepte pels atacs gots la resta del seu bisbat fou pacífic. Va morir el 431.

Va escriure, i es conserven:

• Epislolae (51 cartes)
• Carmina (32)
• Passio S. Genesii Arelatensis

Altres obres no conservades i que li són atribuïdes:

• 1. Ad Theodosium Panegyricus
• 2. De Poenitentia et de Laude generali omnium Martyrum
• 3. Epistolae ad Sororem
• 4. Epistolae ad Amzicos
• 5. Suetonii Libri III. de Regibus in epitomen versibus redacti
• 6. Traducció de les Recognitiones (suposadament de Climent Romà)
• 7 i 8. Un Sacramentarium i un Hymnarium