Complutum

De Viquipèdia

Complutum és el nom d'una antiga ciutat de la Península Ibèrica propera a Alcalà de Henares, amb la qual sembla identificar-se. És una denominació que probablement prové del verb llatí “compluere” que significa confluir, o bé del terme “compluo” (confluència d’aigües). El nom fóra força apropiat ja que la primitiva població es trobava a la confluència dels rius Henares, Torote, Bruñuelas i Camarmilla. Una altra teoria, més llegendària i menys probable diu que procedeix del terme grec Komposplutos (camps rics). No tenim un coneixement exacte de la data en la qual els romans van ocupar la ciutadella de San Juan de Viso i el poblament del Salto del Cura, en el pla del Cerro de San Juan de Viso, però les monedes que es van trobar en el “tesorillo de Zulema”, semblen suggerir que fou abans de la caiguda de Numància, vers l’any 80 aC. La romanització començaria en la població preexistent del Cerro del Viso (probablement Iplacea), les quals fortificacions es van reforçar i es va estendre una xarxa de calçades per a afavorir les bones comunicacions. Vers l’any 80 aC , durant les guerres entre Sertori i Pompei, ja trobem mencionat el topònim Complutum. Vers els anys 60 dC, la població romana es va traslladar a les rodalies de l’encreuament dels camins i s’hi formà un suburbi o vilanova, que afavoria millor l’expansió comercial. Es configurà una ciutat de nova planta aprofitant les dues principals vies de comunicació i es planificà un urbanisme amb el típic traçat de les ciutats romanes: el decumanus maximus, la via entre Augusta Emerita i Caesaraugusta i el cardo maximus, la via de Complutum a Carthago. A la intersecció de les dues vies sorgeix el Foro i els principals edificis públics. La ciutat adquirí caràcter de civitas estipendiaria, és a dir, que amb el pagament d’un tribut o estipendi anual, la metròpoli conservava el dret d’autonomia i dels seus propis usos mentre no alterés l’ordre establert. Durant l’època d’August va adquirir gran importància per la seva situació estratègica militar i com a nus de comunicacions. Va pertànyer unicialment a la província de Hispania Citerior i, des de temps d’August, a la Tarraconense. A l’època de Dioclecià depenia del Convent Jurídic de Caesaraugusta, a la província Cartagenense i fou cap d’un territori que comprenia la major part de la província actual de Madrid i incloïa una amplia franja de la província de Guadalajara. A la fi de l’etapa romana, el cristianisme sembla que hi estava molt arrelat i en ser publicat l’edicte de Dioclecià contra els cristians, hi tingueren lloc diversos martiris. En especial, vers l'any 305, és conegut el dels infants Just i Pastor. Prop del seu sepulcre Sant Paulí de Nola hi enterrà les despulles del seu estimat fill Cels, mort pocs dies després de nèixer. ^[1] Complutum fou citada també per Plini i per Claudi Ptolemeu.^[2]

1. ↑ PAULÍ DE NOLA. Carmina XXXI, CSEL 30, Poema XXXIV, De obitu Celsi. p. 328-329.
2. ↑ RASCÓN MARQUÉS,Sebastián. Complutum, Casa de Hippolytus, Alcalá de Henares, España “Comunicación y arqueología. Programas de formación para el empleo e impacto social”.Coloquio internacional e interdisciplinar – APPEAR. Bruselas, 4 y 5 Octubre 2005.