Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Latium - Viquip??dia

Latium

De Viquip??dia

Latium (????????????) fou el nom donat pels romans a un districte a la regi?? central d'It??lia entre la mar Tirrena al oest, Etr??ria al nord, i Camp??nia al sud. El seu nom derivava del poble dels latini (llatins) i no al rev??s, encara que els escriptors cl??ssics ho feien derivar del rei Latinus, i existeixen moltes altres teories.

Taula de continguts

[edita] Territori

El nom fou donat a extensions territorials diferents al llarg de l'hist??ria. Originalment era el pa??s dels latini i el Latium era el territori independent governat i habitat pels llatins.

Quant els llatins van diluir-se dins la condici?? de romans es va aplicar a un territori que sobrepassava aquestos l??mits i anava entre el T??ber i el Liris i entre Etr??ria i Camp??nia. Finalment fou aplicat a una regi?? mes extensa creada dins d'It??lia per August. Plini esmenta el Latium original com Latium Antiquum, i els territoris agregats com Latium Adjectum, per?? es creu que aquestes denominacions mai van tenir us oficial.

El Latium antiquum o hist??ric s'estenia entre el T??ber al nord; els Apenins al est; la mar Tirrena al oest; i un l??mit indefinit al sud que va evolucionar tot seguint els curs dels esdeveniments pol??tics i militars, si be Plini el Vell diu que anava de la boca del T??ber fins al promontori Circeis, el que confirma Estrab??. August va fixar la frontera al riu Anio, per?? aquest territori inclo??a ciutats sabines per?? que potser originalment foren llatines. Probablement es els seus habitants els que son esmentats ocasionalment con llatins priscs (vells llatins).

El Latium Novum comprenia els territoris originals del llatins, eques, h??rnics, volscs i ??usons. Al nord no es va modificar per?? al est i sud es va estendre fins arribar al pa??s dels mars, els samnites i Camp??nia. El territori al nord de l'Anio, que era originalment dels sabins, en fou excl??s aix?? com una part del pa??s dels eques, incloent Carseoli i la vall del Turano. La part alta de l'Anio, amb Subiaco, i el districte muntany??s adjacent a la vall del Sacco, que eren eques, fou incl??s a la nova regi??, com tamb?? el pa??s dels h??rnics a la vall del Liris incloent Arpinum i Atina ja a la vora del territori samnita. Al sud Casinum i Sinuessa eren ciutats llatines i Teanum era a Camp??nia. Sembla que inicialment el Liris era el l??mit del territori per?? despr??s es va estendre mes enll?? per incloure Sinuessa

[edita] Rius i maresmes del Latium

  • T??ber
  • Anio
  • Numicius (Riu Torto)
  • Astura (Riu Conca)
  • Nymphiaeus (La Ninfa)
  • Ufens
  • Amasenus
  • Allia
  • Almo
  • Aqua Ferentina (Marrana degli Orti)
  • Albanus (Albano)
  • Maresmes Pontines

[edita] Muntanyes del Latium

[edita] Ciutats del Latium

[edita] Els llatins

Els escriptors antics presenten als llatins om un poble diferenciat dels que els rodejaven com els volscs, els eques, els sabins i els etruscs. Les llegendes en us a Roma feien als llatins descendents d'una col??nia grega emigrada despr??s de la guerra de Troia, sota el rei Enees; els abor??gens eren governats per un rei anomenat Latinus; les dos races es van fusionar per donar origen als llatins sota la direcci?? d'Enees.

La noci?? dels antic es que Alba Longa era la metr??poli del Latium i que totes o casi totes les ciutats llatines eren o havien estat col??nies d'Alba.

La cronologia llarga dels llatins s'inicia al segle X aC (al segle VIII aC la curta) com evoluci?? de les cultures aut??ctones (cultura vil??lanoviana i cultura dels sepulcres de fossa) i la seva cultura t??pica s'acaba al segle VI aC.

Un poble que s'havia barrejat amb els llatins eren els r??tils (rutili) que tenien per capital Ardea, suposadament d'origen anterior i reducte dels habitants nadius.

[edita] Deitats llatines

D'origen llat?? foren Janus o Jano (deu del sol), Saturnus o Saturn (deu inventor de l'agricultura), Faunus (pare del rei Latinus), i Picus. Aquest darrer sembla haver estat connectat estretament amb Mart. El culte dels Penates, encara que no era sols del Latium, era important a la religi?? dels llatins; els Penates eren deus tutelars a Lavinium i despr??s ho foren de tot el poble, i el seu culte es va traspassar als romans: els magistrats al entrar en funcions anaven a Lavidium i oferien sacrificis als Penates i a Vesta (el culta de la qual era connectat al anterior). Lavinium, despr??s d'Alba, fou doncs la metr??polis religiosa dels llatins i potser tamb?? pol??tica.

[edita] La primera Lliga llatina

Els llatins certament van formar una confederaci?? d'unes trenta ciutats ben aviat. La lliga es reunia cada any al mont Alb?? per fer sacrificis i cerim??nies religioses. La llista de les ciutats es coneguda, per?? no totes les ciutats estan identificades i algunes sembla que eren bastant insignificants. Les ciutats que poden ser identificades eren totes menys una a la vora de les muntanyes Albanes i Alba apareix com el seu centre natural. Entre elles cal esmentar Bola, Pedum, Toleria, i Vitellia a la part nord; i Corioli, Longula, i Pollusca a la part sud; les ciutats d'Aricia, Lanuvium, i Tusculum, no formen part de la llista, per?? per una menci?? de Cat?? es pensa que al menys en algun moment van ser part de la lliga.

[edita] Destrucci?? d'Alba Longa

La destrucci?? d'Alba pels romans es llegend??ria per?? hauria de ser interpretada com el primer fet hist??ric dels llatins excloses les circumstancies especifiques. Roma, una vegada conquerida Alba, aspirava a governar les demes ciutats de la lliga, per?? aquestes no la van recon??ixer i van formar una nova lliga. Tarqu?? el Superb no obstant va imposar la superioritat romana a la Lliga llatina (abans del 509 aC quant en el tractat amb Cartago, Roma ja actua en nom d'algunes ciutats llatines (Ardea, Antium, Laurentum, Circeii, Tarracina, i altres).

[edita] La segona Lliga llatina

Per?? poc despr??s la revoluci?? a Roma que va acabar amb la monarquia va suposar un daltabaix i les ciutats llatines van recuperar la seva independ??ncia. Els romans van aconseguir una gran vict??ria al Llac Regillus el 497 o 496 aC per?? no va canviar el fet de que els llatins van romandre independents: el tractat entre Roma i els llatins del 493 aC regulava les relacions entre les dues parts per un llarg per??ode; els llatins entraven en una alian??a ofensiva i defensiva amb Roma per?? com iguals, i el bot?? i territori conquerit hauria de ser compartit per les dues parts, i el comandament segurament repartit cada any a una de les parts.

En aquest moment la llista de les trenta ciutats de la Lliga la dona Dion??s, i son les seg??ents:

La Lliga tenia trenta membres, probablement amb alguna variaci?? d'integrants amb l'antiga lliga, per?? amb el mateix nombre. Tenia llavors com objectiu aturar l'expansi?? d'eques i volscs mes que dels romans. Tenia les reunions anyals a Lucus Ferentinae, prop d'Alba, segurament com a derivaci?? de la primera lliga.

Cada ciutat tenia la direcci?? dels seus propis afers; el cap de cada ciutat era anomenat dictador, segurament emprat dels romans, i aquest va continuar essent els t??tols dels magistrats suprems de les ciutats sota domini rom??. No ha indicis de governs mon??rquics al Latium (excepte els m??tics reis d'Alba).

El comandant suprem de la lliga era elegit per cada ocasi?? concreta. Livi parla el 340 aC d'Annius de Setia i L. Numisius de Circeii, com els dos pretors dels llatins com si fos una magistratura regular de la lliga.

A Lucus Ferentinae hi havia un temple de J??piter a la cimera del Mont Alb?? (Monte Cavo) on es feia una Feriae Latinae en la que participaven totes les ciutats llatines i es feien sacrificis; la fira encara es feia al temps del romans. Els romans celebraven els triomfs a Mont Alb?? coma continuaci?? de costums del per??ode de independ??ncia llatina quant el temple era el final d'una process?? igual que el J??piter Capitolinus o era a Roma.

El 486 aC els h??rnics foren admesos com aliats a la Lliga llatina. Durant mes d'un segle la lliga i Roma foren aliats respectuosos i van compatir vict??ries i derrotes en la lluita contra els volscs i els eques.

[edita] La invasi?? dels gals

El 390 aC la guerra amb els gals va capgirar la situaci??. Els llatins, abans fidels aliats, es van convertir en hostils a Roma, sense que es s??piga perqu?? i li van refusar contingents. Els h??rnics els van seguir i van refusar ajudar a Roma i pel contrari es van aliar als volscs. Si be els llatins van evitar la confrontaci?? directa, l'??poca de l'alian??a es va acabar. Per?? d'altra banda la lliga no estava unida, i algunes ciutats actuaven independentment: aix?? Lanuvium el 383 aC es va aliar als volscs i Praeneste es va declarar contra Roma, mentre que Tusculum, Gabii, i Labicum van continuar essent aliats de la Rep??blica. El 380 aC els romans i els praenestins van iniciar la guerra, i el 360 aC Roma va entrar en guerra amb Tibur, per?? les demes ciutats del Latium no van donar suport a les dues ciutats que feien la guerra individualment o amb aliances menors.

Les repetides incursions dels gals que desorganitzaven la regi??, no van afectar completament a la lliga, que va seguir existint formalment en tots aquells anys i celebrant les seves reunions anyals al Lucus Ferentinae. El 358 aC es va renovar l'alian??a entre Roma i la lliga i els llatins van tornar a enviar contingents al ex??rcit rom??.

[edita] La gran guerra llatina

Al 340aC els llatins, que seguien aliats a Roma despr??s del comen??ament de la primera guerra samnita, es van adonar que el poder rom?? s'havia incrementat en exc??s i que d'aliats en igualtat estaven passant a la condici?? de sotmesos. La lliga va exigir un tractat mes igualitari i com que no el van obtenir va esclatar la gran guerra llatina; els llatins i volscs van combatre aquell any amb els romans al mont Vesuvi en una batalla equilibrada; els llatins seguien dividits: Laurentum i segurament Lavinium van romandre fidels a Roma, mentre que Signia, Setia, Circeii, i Velitres, tot i que tenien col??nies romanes, eren els mes contraris a Roma i partidaris de la guerra.

Al any seg??ent (339 aC) es van produir nous enfrontaments; el 338 aC Furius Camillus va derrotar als llatins en una gran batalla a Pedum, mentre l'altra c??nsol C. Maenius va obtenir una vict??ria tamb?? decisiva al riu Astura. Despr??s d'aix?? les ciutats llatines es van sotmetre una darrera l'altra i el senat va acordar la sort de cadascuna.

Els llatins foren privats de unitat nacional o social i se'ls van prohibir les reunions anyals pol??tiques i les assemblees; algunes ciutats van ser privades del dret de ???connubium??? i de ???commercium,??? per a??llar a les comunitats dels seus ve??ns. Tibur i Praeneste, les dos ciutats mes poderoses de la confederaci?? i destacades a la guerra, foren privades de gran part del seu territori si be van continuar existint com a ciutats independents amb les seves pr??pies lleis i amb respecte dels antics tractats, que van ser renovats al menys nominalment durant molt de temps (al seu temps Polibi encara va poder triar entre Tribur o Praeneste com a lloc d'exili). Pel contrari Tusculum va rebre la ciutadania romana i altres ciutats van rebre drets de ciutadania sense dret de sufragi (Lanuvium, Aricia, Pedum, i Nomentum). Velitres fou durament sancionada, per?? mes tard tamb?? va rebre la ciutadania. Es van crear les tribus romanes dels maeci i scapti per incloure als nous ciutadans.

[edita] Fi de la naci??

Progressivament els llatins van quedar inclosos de la naci?? romana i les seves particularitats nacionals van desapar??ixer. Altres nacions foren incloses tanmateix en la denominaci?? de llatins (eques sotmesos el 304 aC, h??rnics sotmesos el 306 aC, volscs sotmesos vers el 329 aC i ??usons sotmesos abans del 326 aC).

El 300 aC tot el Latium en el sentit ampliat de la paraula era sota domini incontestat dels romans encara que algunes ciutats van conservar una nominal independ??ncia for??a temps. El 280 aC Pirros d'Epir va arribar prop de Praeneste sense arribar a marxar contra Roma. A la segona guerra p??nica Ann??bal va arribar a la via Llatina i va arribar a nomes 7 km de Roma i va arribar a saquejar fins a les portes de la ciutat; aquesta fou la darrera vegada que un exercit estranger va trepitjar el Latium fins al segle V.

Al 90 aC la Lex Iulia va donar a tots els llatins la condici?? de ciutadans romans, per?? llavors tot rastre de nacionalitat ja s'havia perdut. En les guerres entre Gai Mari i Sul??la els auxiliars samnites de Mari van provocar destroces importants al pa??s de les que es va refer amb gran dificultat en alguns llocs i en altres ni tan sols es va refer mai (Gabii, Labicum, Collatia, Fidenae, i Bovillae). Aricia i Lanuvium, tot i que refetes, van ser superades per les ciutats de Camp??nia.

[edita] Regi?? d'It??lia

Amb August fou constitu??da en una regi?? administrativa (Regi?? I) unida a la Camp??nia, per?? amb el temps el nom de Camp??nia fou el que va predominar i la regi?? es va dir Camp??nia sota Constant?? el gran. El nom de Latium va caure en des??s.

Al final de l'Imperi la regi?? es va despoblar degut als assalts dels b??rbars, i despr??s les guerres g??tiques i els llombards van continuar la feina de despoblament. Roma va romandre poblada per?? la regi?? de la rodalia va quedar desolada i deserta. La regi?? es va dir el Camp de Roma (La Campgna di Roma).

Per la moderna regi?? vegeu Laci.