Lavinium
De Viquipèdia
Lavinium (Λαουΐνιον) fou una antiga ciutat del Latium a uns 5 km de la costa entre Laurentum i Ardea i a uns 25 km de Roma.
La tradició la fa fundada per Enees que li va donar el nom de la seva dona Lavínia, filla del rei Latinus. La llegenda també diu que el fill d'Enees, Ascani, va traslladar la capital dels llatins de Lavinium a Alba Longa, trenta anys després de la fundació, però que el intent de treure de la ciutat als déus Penates no va reeixir i els Penates van retornar a la seva seu original.
El més probable es que Lavinium derivi del nom del poble, i que fos la seva capital fins que Alba va assolir l'hegemonia.
La primera noticia es romana i parla de Tatius que fou mort a la ciutat en revenja per depredacions fetes al territori de Lavinium o potser al de Laurentum. Poc després es va fer un tractat amb Roma, i la tradició presenta a Lavinium i Laurentum en amistat amb Roma. Collatinus, exiliat de Roma, es va refugiar a Lavinius. Poc abans de la batalla del Llac Regillus la ciutat va entrar a la Lliga Llatina contra Roma. El 493 aC va signar un tractat amb Roma.
Durant els atacs de Coriolà la ciutat fou assetjada per aquest que finalment la va ocupar. No torna a aparèixer a l'història fins a la gran guerra llatina del 340 aC en que la ciutat va tornar a estar al costat de la Lliga però les seves forces van arribar amb retard (si es que no es tracta d'un error per Lanuvium, error freqüent en els escriptors clàssics ja que Laurentum no va participar a la guerra i Lavinium i Laurentum sempre feien la mateixa política).
Durant tot el domini romà va anar decaient i Estrabó l'esmenta com un llogaret només important pels ritus sagrats suposadament derivats del temps d'Enees. Els cònsols romans i els pretors abans de prendre possessió del càrrec, feien ofrenes i sacrificis a Lavinium als Penates i a Vesta.
Probablement en el regne de Trajà va rebre una colònia que va permetre recuperar la ciutat; en aquesta ocasió Laurentum i Lavinium foren unides en una comunitat anomenada Laurento-Lavinium La ciutat encara existia al segle IV (391) i apareix a l'Itinerari d'Antoní. Però la fi del paganisme i per tant dels ritus que es feien a la ciutat va suposar la seva fi.
Es la moderna Practica.
