Hèrnics
De Viquipèdia
Els hèrnics foren un poble del centre d'Itàlia que habitava l'alta vall del Trerus (avui Sacco) i la part muntanyosa al nord del riu. Tenien al nord als eques, al sud i est als volscs.
El seu nom derivava de la paraula sabina o màrsica "herna" que vol dir "roca", potser pel caràcter pedregós del seu territori. Se'ls considerava emparentats amb els sabins o amb els mars, i aquest dos darrers també estaven emparentats. Les ciutats hèrniques formaven una lliga coneguda per Lliga hèrnica. Els límits del seu territori probablement va variar amb el temps, però es sap segur que eren ciutats dels hèrnics Anagnia (capital de la Lliga hèrnica), Ferentinum, Alatrium i Verulae. Probablement també ho eren Capitulum i Trebia. Frusino sembla mes probable que pertanyés als volscs, encara que potser molt antigament fou hèrnica. Dionís dona una llista de 47 ciutats que feien sacrificis al Mont Albà, de les quals 16 foren probablement hèrniques, encara que probablement viles de muntanya de poca importància. Estaven separats dels volscs per les muntanyes Lepini.
Els hèrnics van aparèixer a l'història de Roma durant el regnat de Tarquí el Superb, quant aquest rei va fer amb ells un tractat d'aliança que va unir a llatins i hèrnics en una lliga amb Roma contra els volscs i eques. Una tradició conservada per Festus presenta al cap hèrnic Laevius Cispius d'Anagnia dirigint un cos auxiliar hèrnic a Roma, Després de l'expulsió dels Tarquins de Roma, els hèrnics van ser per un temps hostils a la república però aviat es va establir un tractat d'amistat que va signar Sp. Cassius el 486 aC. Tit Livi diu que el tractat va seguir a una derrota militar dels hèrnics i que aquestos foren privats de dos terços del seu territori, però es probable que el tractat fos simplement un complement del signat poc abans pel mateix Cassius amb els llatins, i que buscava una lliga contra eques i volscs; aquestos darrers ja s'havien apoderat de la ciutat hèrnica de Ferentinum i intentaven expulsar als hèrnics de la vall del Trerus.
Durant mes d'un segle els hèrnics van romandre aliats de Roma i van combatre als eques i volscs en primera línea. Poc després de la invasió dels gals i la conquesta de Roma (387 aC) les bones relacions de romans i hèrnics es van trencar i els hèrnics i llatins van lluitar contra Roma al costat dels volscs. Una situació de guerra i treva que va seguir durant mes de 25 anys fins que el 361 aC, després d'uns anys de pau, va esclatar la guerra: al començament els hèrnics van obtenir algunes victòries i van ocupar la ciutat de Ferentinum, però el 358 aC els hèrnics foren derrotats i sotmesos (devicti subactique sunt) pel cònsol C. Plautius. Un tractat de pau va admetre als hèrnics a l'aliança amb Roma en favorables termes.
Al esclatar la guerra amb els llatins el 340 aC els hèrnics van romandre lleials al tractat; mes tard la seva lleialtat fou mes dubtosa i el 306 aC es va trobar auxiliars hèrnics lluitant al costat dels samnites, i quant el senat va ordenar investigar, els hèrnics van al·legar que era una ofensa i van declarar la guerra a Roma: la ciutat d' Anagnia, la principal dels hèrnics, va encapçalar el partit de la guerra però les ciutats d'Alatrium, Ferentinum i Verulae van refusar prendre part a les hostilitats; en aquestes condicions el cònsol Q. Marcius va sotmetre als hèrnics en una sola campanya. El termes foren prou favorables: les tres ciutats que no havien participat a la guerra van conservar les seves lleis i magistrats i els privilegis anteriors, i Anagnia i altres ciutats van rebre la ciutadania romana sense dret de sufragi i els seus magistrats foren privats de la jurisdicció civil i foren degradats a la condició de prefectura.
Des llavors els hèrnics van desaparèixer de l'història. Els hèrnics en conjunt van obtenir els drets de sobirania per la Lex Julia del 90 aC i el seu territori fou inclòs en el Latium. Les característiques del poble es van mantenir fins al temps del imperi.
