Ferentinum
De Viquip??dia
Ferentinum fou una ciutat dels h??rnics, per?? que com altres ciutats d'aquest poble fou inclosa a efectes administratius al Latium. Era situada a la via Llatina entre Anagnia i Frusino, i era a uns 13 km de la darrera i a uns 11 de la primera. Estava a 77 km de Roma, a un tur?? a l'esquerra de la via Llatina que passava per la part sud de la ciutat per?? no per la ciutat mateixa.
Livi diu que fou originalment una ciutat dels volscs, els quals foren derrotats a la ciutat pel c??nsol L. Furius el 413 aC, per?? els romans van abandonar la ciutat que va caure en mans dels h??rnics. No obstant es probable que fou sempre una ciutat dels h??rnics i en tot cas ocupada pels volscs en algun moment per tornar als h??rnics dels que fou una de les principals ciutats, que va participar de manera destacada a la guerra del poble h??rnic contra Roma el 361 aC, i fou presa per assalt pels c??nsols romans; quant m??s tard els h??rnics es van revoltar, Ferentinum fou una de les tres ciutats dels h??rnics que van refusar seguir la rebel??li?? i com a premi se li va concedir el dret de conservar les pr??pies lleis o el de la ciutadania romana, i els habitants van optar pel primer; el per??ode en que va obtenir la civitas no es coneix.
El 211 aC el territori de la ciutat fou assolat per Ann??bal.
El 195 aC ja apareix com a ciutat amb dret llat??. Una inscripci?? esmenta els censors de la ciutat, i la magistratura dels censors no existia als municipis romans; per?? es possible que la ciutadania romana no fos obtinguda fins a la guerra social. Despr??s va rebre una col??nia romana i els colons, ??tnicament diferents, foren anomenats Ferentinates Novani. La ciutat es diu avui Ferentino i conserva pastant-les restes de l'antiga ciutat; les muralles d'estil ciclopi amb llargs blocs poligonals; una porta que mira a Frosinone, un arc, una esp??cie de ciutadella al punt m??s alt de la ciutat amb la catedral al costat, restes d'edificis i algunes pedres amb inscripcions; una de les inscripcions esmenta tres fundus, dels que dos (Roianum i Ceponianum) encara conserven el nom en dos llogarets (Roana i Cipollara)
