Tarracina

De Viquipèdia

Tarracina (coneguda també com Anxur) fou una ciutat romana al Latium, arrabassada als volscs, situada a la vora del mar Tirrè.

La ciutat es deia Anxur però fou conquerida pels romans al segle IV aC i li van dir Tarracina. Apareix en un tractat entre Roma i Cartago el 509 aC i era dependència de Roma junt amb Circeii i Antium, però després va tornar als volscs i romangué en poder seu fins el 406 aC quant torna a ser esmentada de nou amb motiu de l’atac de Fabius Ambustus que la prendre per assalt. El 402 aC els volscs la van recuperar per una negligència de la guarnició romana. El 400 aC fou assetjada pels romans dirigits per Valerius Potius i després d’uns assalts rebutjats finalment fou bloquejada i es va rendir. Un atac dels volscs a la ciutat el 397 aC va ser rebutjat.

Vers el 330 aC amb la conquesta romana de Privernum, es va poder establir una colònia romana que es va fundar el 329 aC. Els habitants de Tarracina van demanar exempció del servei militar (a la segona guerra púnica) i del servei naval mes tard, a les que haguera tingut dret com a colònia llatina però no ho era considerada tot i estar al Latium i tampoc era una colònia romana plena sinó una colònia marítima de la ciutat (Colònia marítima civium). La ciutat era el lloc on la via Appia arribava per primer cop a mar.

Va continuar essent una ciutat important durant la república. A la guerra civil entre Cèsar i Pompeu fou ocupada per aquest darrer amb tres cohorts dirigides pel pretor Rutilius Lupus, però en van sortir quant Pompeu es va retirar a Brundisium.

Al imperi, a la guerra civil entre Vespasià i Viteli, fou ocupada pel primer però li fou arrabassada pel segon. Durant l’imperi els romans rics hi van construir viles com a segona residencia. L’emperador Domicià hi va tenir una vila i un altra Galba (que va néixer a aquesta vila que era situada al camí de Fundi).

Al final de l’imperi encara fou una fortalesa important durant les guerres amb els ostrogots