Gai Mari

De Viquip??dia

Gai Mari (en llat?? Caius Marius Aemilanus) (Cereatae, prop d'Arpinium 157 aC- Roma 86 aC), o simplement Mari, fou el cap del partit popular a Roma al final del segle II aC i comen??ament del segle I aC.

Caius Marius Aemilianus (Gliptoteca de Munich)

Hisp??nia Ulterior

Vil??la romana de Can Llauder a Matar??, atribu??da a Gai Mari ^[1].

De fam??lia pobra, va ingressar a l'ex??rcit. Va servir a Num??ncia (134 aC) on es va distingir i Escipi?? li va concedir diversos honors i va ser ascendit a sotsoficial. Va continuar a l'ex??rcit per?? no apareix esmentat els seg??ents quinze anys.

Algunes especulacions mercantils i el seu enlla?? amb una dona de la Gens Julia, li va permetre accedir a les magistratures (no havia pogut ingressar anteriorment a les magistratures de la seva ciutat a causa de la seva pobresa, i sols una vegada enriquit va poder accedir a les de la Rep??blica). El 119 aC va exercir com a trib?? de la plebs i va trobar l'oposici?? del senat. Despr??s de la mort de Grac el senat no volia m??s ensurts, a proposta del c??nsol Luci Cotta, el va cridar a donar compte de la seva conducta per?? Mari no estava disposat a doblegar-se i va fer detenir a Cotta i el va amena??ar de mantenir-lo a la pres?? fins que accept??s les lleis que provava d'establir. Cotta va demanar parer al seu col??lega Metel que igualment fou detingut per Mari. Els c??nsols van haver de permetre la convalidaci?? de les lleis proposades per Mari, que va guanyar un gran suport popular.

Degut a aquest fets, quan fou candidat a ser edil curul l'elecci?? fou impedida pels notables del senat. El 115 aC fou pretor amb 42 anys i va romandre a Roma com a pretor urb?? o peregr?? amb comandament sobre alguna prov??ncia a It??lia. El 14 aC fou propretor a Hisp??nia Ulterior on va combatre als bandits. Per aquest temps es va casar amb J??lia, la germana de Gai Juli C??sar (pretor).

El 109 aC era a l'??frica com a llegat del c??nsol Quint Cecili Metel Pius i va desplegar el seu geni militar en la guerra contra Jugurta. Amb el suport de Metel i el seu prestigi fou elegit c??nsol el 107 aC per primera vegada (tenia 50 anys) i va rebre la prov??ncia de Num??dia i va finalitzar la guerra contra Jugurta a comen??aments del 106 aC, en part merc??s al seu llegat Sul??la, despr??s el seu gran enemic. Mari va restar dos anys a Num??dia com a proc??nsol i va pacificar el pa??s.

En aquestos temps (a partir del 113 aC van apar??ixer a N??rica) van assolar Europa els cimbres i teutons. Aquests dos pobles, un celta i un germ??nic, units a altres, com els ambrons (ambrones, potser l??gurs) i els tigurins (helvecis) en un contingent de uns tres-cents mil homes, van derrotar als ex??rcits romans enviats contra ells: Gneu Papiri Carb?? primer, despr??s Marc Juli Sil?? (el 109 aC), Luci Cassi Long?? (c??nsol col??lega de Mari) el 107 aC, Marc Aureli Escaure el 106 aC i dos exercits consulars dirigits pel c??nsol Gneu Mal??li M??xim i el proc??nsol Gneu Servili Cepi?? el 105 aC.

El 1 de gener del 104 aC va iniciar el seu segon consolat i va entrar a Roma en triomf (amb Jugurta com a presoner) i era saludat com l'??nic home que podia derrotar als b??rbars. Mentre els cimbres en lloc de dirigir-se a It??lia van passar a Hisp??nia i van assolar la prov??ncia un parell d'anys. Mari els esperava a It??lia i mentre va comen??ar l'entrenament de tropes per fer front a l'amena??a. El 103 aC fou altre cop c??nsol per?? com que els b??rbars no es presentaven van comen??ar a sortir candidats pel consolat. Es va poder imposar com a c??nsol pel 102 aC sobre el popular trib?? de la plebs Luci Saturn??. Aquest any finalment els b??rbars es van dirigir a It??lia; els cimbres que retornaven d'Hisp??nia es van reunir als teutons. Mari els va esperar a la uni?? entre els rius Roine i Isara (Isere). Els cimbres van entrar a It??lia pels Alps i els teutons i ambrons van marxar contra Mari. Els dos exercits es van trobar a Aquae Sextiae i Mari va obtenir una completa vict??ria. La matan??a fou immensa i la naci?? teut??nica va quedar exterminada ja que els que van sobreviure es van su??cidar. Els cimbres mentre havien entrat a It??lia i els soldats del seu col??lega Quint Lutaci Catul es van retirar esparverats; la vall del riu Po va quedar exposada als saquejos dels b??rbars. Mari, que mentre havia estat reelegit c??nsol pel 101 aC, fou cridat urgentment a It??lia; el triomf que el senat li va concedir fou rebutjat fins que pogu??s expulsar als cimbres; es va unir a les forces de Catul i finalment es van trobar amb els cimbres a Vercelli (als Raudii Campi) i es va lliurar batalla el 30 de juny del 101 aC i altre cop Mari va obtenir un ??xit complert; els cimbres van c??rrer la mateixa sort que els teutons.

El 100 aC fou altre cop c??nsol (per sisena vegada). En aquest any va voler arru??nar al seu vell enemic Metel. El trib?? Saturn?? va proposar una llei agr??ria que inclo??a una cl??usula per la que si la llei era aprovada el senat l'hauria de jurar en cinc dies i si alg?? s'hi oposava seria expulsat del senat i hauria de pagar una multa de 20 talents. Maria va declarar que ell mai feria el jurament i Aletel va fer la mateixa declaraci??; per?? quan Saturn?? va demanar als senadors a fer el jurament, Maria el va fer immediatament i va recomanar al senat de fer el mateix; nom??s Metel va refusar i fou desterrat. Mari que havia tingut el suport de Saturn?? per ser elegit c??nsol, havia donat a canvi suport als m??todes anticonstitucionals emprats pel tribu, per?? quan li va semblar que anava massa lluny, el va abandonar i es va posar al costat del senat i va emetre el decret , Videret, nequid res publica detrimrenti caperet, que donava al senat tot el poder i va reunir un ex??rcit que va assetjar el Capitoli on eren Saturn??, Glaucia i els seus aliats; va tallar l'aigua al Capitoli i els va obligar a rendir-se tot seguit foren executats encara que Mari va mirar de salvar les seves vides.

Aix?? li va fer perdre suport popular sense aconseguir el del senat (Tot i els seus consolats, sempre les seves costums plebees el van separar de l'aristocr??cia, sobretot de la senatorial) i a les eleccions no es va presentar a censor, que era el que podia aspirar. El 99 aC va abandonar Roma al no poder evitar el retorn del seu enemic Metel i va anar a Capad??cia i Gal??cia. En abs??ncia fou escollit ??ugur (el 104 aC les vacants en els col??legis sacerdotals, abans cobertes per cooptaci??, van passar a ser cobertes per votaci?? popular).

L'ex??rcit es reclutava entre els propietaris, segons l'ordre de classes: els cavallers i altres cinc classes, fins a un cens de quatre mil asos. Per?? la infanteria ja es col??locava en les seccions de hastaris, pr??nceps i triaris, segons els anys de serveis. A m??s es va admetre als confederats italians tamb?? per classes. Per?? els cavallers havien desaparegut pr??cticament de les seves funcions i la infanteria era dif??cil de reclutar sense rec??rrer als s??bdits italians, als cavallers de Tr??cia, a la cavalleria lleugera d'??frica, a la infanteria lleugera dels Ligurs, i als foners de les illes Balears (tots els quals eren reclutats sobretot per a les legions establertes en els seus propis pa??sos o pels voltants, per?? tamb?? per a altres punts). Es va acceptar tamb?? als ciutadans romans pobres (menys de quatre mil asos) obrint-se la llista de reclutament des del 107 aC. Es va fer necessari abolir la forma d'acc??s a les seccions (velites, hastaris, pr??nceps i triaris) depenent del oficial corresponent la seva col??locaci??. La legi?? es va modificar: en lloc dels trenta maniples de la infanteria pesada (cada manipul es dividia en dues cent??ries de seixanta homes per a la primera i segona l??nia de hastaris i pr??nceps, i de trenta homes per als triaris), es van crear deu cohorts (cadascuna amb el seu estendard), cadascuna de les quals comptava cinc o sis cent??ries de cent homes, amb el que cada legi?? va passar de 4200 homes a 6000. La fila es va arreglar pel nombre d'ordre del soldat i la secci??. Les ins??gnies de les antigues divisions de la legi?? (el llop, el minotaure, el cavall i el senglar) van ser suprimides i sol es van conservar els estendards de les cohorts, i l'emblema de la Legi?? (una ??guila platejada). La gu??rdia personal del general en cap, que des de l'episodi de Num??ncia tenia una exist??ncia extraoficial, es va convertir en norma i es va crear el quarter general (Gu??rdia Pretoriana o gu??rdia del general en cap) els membres de la qual tenien m??s sou i estaven dispensats dels treballs del campament.

Amb l'entrada dels proletarii a l'ex??rcit aquest va tendir a convertir-se en professional. Els seus integrants no efectuaven un cost??s servei per a l'Estat, sin?? que se servien a si mateixos. La seva p??tria era el campament i el seu cap el general. Es creu que a finals del Segle I aC hi havia a l'ex??rcit dos italians per cada rom??, en una poblaci?? de m??s de cinc-cents mil ciutadans romans i m??s de set-cents mil italians.

El 100 aC el partit popular, dirigit per Mari i per altres dos destacats l??ders de nom C. Servili Glaucia i L. Apulei Saturni, va copar les principals magistratures (c??nsol, trib??, pretor). La colonitzaci?? a ??frica, interrompuda, es va reprendre, repartint-se lots de cent jouades (24,188 hect??rees ??s a dir cinc vegades m??s que les parcel??les que podien repartir-se a It??lia). Als nous posse??dors se'ls pagaria a m??s les despeses d'instal??laci?? a c??rrec dels tresors confiscats en les campanyes militars. A la colonitzaci?? a ??frica i la G??l??lia Transalpina s'admetia a romans i italians sense distinci??, i les noves col??nies rebien el dret de ciutat.

Es va rebaixar fins i tot m??s el preu de la Annona^[2] (de costar un as i un ter?? d'un altre per modi de 52,5 litres, es va passar a 5/6 d'as). Per?? els favors als italians van portar als cavallers, i a molts romans, al b??ndol dels optimates. El mateix Mari es va separar de l'ala radical dels populars i va vacil??lar entre els dos partits. Les viol??ncies radicals van obligar a Mari a acceptar les ordres del Senat i prendre el comandament de l'ex??rcit que havia de posar fi a les activitats dels radicals, que van ser aixafats ( 99 aC).

Les Lleis Apuleies (rebaixa de l'Annona i la colonitzaci?? provincial) van ser abolides. Sol es va permetre una col??nia a C??rsega. Les Lleis presentades pels c??nsols abolien els plebiscits en el Comicis Tribunats. Per a la presentaci?? d'una Llei (Rogatio) i la seva votaci??, havia de transc??rrer un termini de setze dies, i les rogatio no podien incloure projectes diferents. El Senat havia perdut poder a les prov??ncies, doncs els seus proc??nsols o propretors se sentien vinculats als cavallers que eren els qui formaven els jurats i comissions permanents encarregats de jutjar-los. El poder dels Publicani (gaireb?? tots cavallers) a les prov??ncies, s'augmentava dia a dia. El proc??nsol que, honrat o no, s'oposava als abusos dels publicani, era acusat i jutjat per aquests. Si deixava actuar, ell mateix podia enriquir-se i a m??s sortir-ne ben lliurat. Contra aquests tribunals dels cavallers es va desencadenar una general oposici??.

Es va presentar a votaci?? la Llei L??via (pel seu instigador M. Livi Drus, el Trib?? del Poble de l'any 91 aC pertanyent al partit popular, que la va presentar). Preveia augmentar les distribucions de Annona i la distribuci?? del Ager publicus que fins i tot quedava en Camp??nia i Sic??lia. El Jurat i les Comissions passaven a ser compet??ncia del Senat, el qual passaria de tres-cents a sis-cents membres. La Llei va ser votada amb el suport del Senat (al qual interessava eliminar als cavallers del jurat) per?? l'amena??a de rebel??li?? dels cavallers va obligar a anul??lar la Llei i Drus va ser assassinat. Drus havia prom??s la ciutadania romana a tots els italians.

La rivalitat de Mari amb Sul???la va anar creixent primer pels ??xits militars i despr??s quan el rei Boccus I de Maurit??nia va erigir al capitoli unes est??tues que representaven a Jugurta rendint-se a Sul??la i no a Mari. La guerra social va aturar aquest enfrontament que no va arribar a ser militar.

Els Italians es van aixecar en armes (menys Etr??ria i ??mbria dominades per l'aristocr??cia dels cavallers) i sol algunes ciutats on predominava la classe mitjana van seguir lleials a la Rep??blica. Els mars van ser els primers a rebel??lar-se, seguits per la Lliga dels brucis o dels Abru??os.

Va caldre restringir l'Annona. Els senadors i els cavallers es van aliar (i els elements sospitosos van ser expulsats). Els populars de Roma, que abans proposaven l'extensi?? de la ciutadania a tot It??lia, van recolzar al govern de la Rep??blica.

Els rebels van crear una Rep??blica i van transformar la ciutat de Corfinium (avui San Pelino), al pa??s dels mars, en capital del seu Estat, amb el nom d'It??lia (Estat que abra??ava tal ciutat, com equivalent de Roma, tenint com ciutats aliades totes les altres rebels, i seguint per tant el sistema de Ciutat-Estat vigent per a Roma). Els seus ciutadans es van arrogar el dret de ciutadania italiana (equivalent a ciutadania romana) extensiva a totes les ciutats rebels (considerades subjectes a la Ciutat Estat d'It??lia i no a Roma). Es va formar un Senat de cinc-cents membres, amb dos c??nsols i dotze pretors, de la mateixa manera que a Roma. L'idioma samnita va ser declarat cooficial juntament al llat?? dels mars i picentins. Es va emetre moneda. No era, per tant, un Estat, sin?? una ciutat (com Roma) amb domini eminent sobre altres.

La guerra va ser llarga i dif??cil. El 90 aC una moci?? va treure als cavallers la jurisdicci?? en els casos d'alta tra??ci?? per donar-l'hi a jutges de lliure elecci?? en el comicis tribunats, sense condici?? de classe. Poc despr??s es va concedir la ciutadania a tots els italians de ciutats no rebel??lades, per?? amb restriccions per al vot. A la G??l??lia Cisalpina les col??nies llatines van rebre la ciutadania i les ciutats confederades van rebre una ciutadania limitada (dret llat??), per?? amb l'excepci?? de les aldees dependents, que quedaven subjectes a aquestes ciutats com tribut??ries per?? sense ciutadania.

Aix?? totes les ciutats de l'antiga Lliga Llatina, les col??nies llatines, i moltes ciutats confederades d'It??lia, van passar a tenir la ciutadania romana, si b?? en alguns casos, i mitjan??ant tractats especials, algunes ciutats van poder conservar les seves institucions, exempcions i llengua (com N??pols, Rhegium i altres).

A proposta d'un dels vencedors, Gai Juli C??sar Estrab?? Vopisc, es va aprovar la Lex Julia ( 90 aC) que concedia la ciutadania romana a tots els soldats distingits en la lluita, i a les ciutats fidels. La ciutadania es va estendre a la majoria dels rebels el 89 aC i la revolta va concloure uns dies despr??s.

La derrota dels rebels va deixar a moltes ciutats en una situaci?? irregular. Ni confederades ni suprimides.

En aquest temps molta gent va contraure deutes amb els banquers a les quals no van poder fer front. Es va iniciar un moviment a favor de la condonaci?? dels deutes. Els banquers (de la classe dels cavallers) es van aliar a l'aristocr??cia senatorial. Per?? tamb?? els senadors i altres integrants de l'aristocr??cia tenien deutes, i la seva caiguda podia arrossegar als deutors.

En aquesta ??poca els senadors, a m??s de les seves possessions territorials, tenien altres aspiracions: la gl??ria, una dignitas i una auctoritas a la ciutat, tot la qual cosa s'obtenia mitjan??ant els "honors" (c??rrecs), els triomfs militars, l'eloq????ncia, l'??xit en certes missions i el patronatge. Els diners (grans jocs, repartiments...) era el mitj?? per aconseguir els c??rrecs que permetien accedir a la dignitas i auctoritas. A una escala diferent el sistema es va traslladar a les ciutats, fins i tot de prov??ncia. Alguns Senadors van contraure grans deutes.

El 88 aC es van aprovar lleis relatives als deutes dels senadors (els senadors amb grans deutes van quedar exclosos), a l'anul??laci?? de veredictes emesos per certs jurats i sobretot a la reorganitzaci?? dels nous ciutadans en les tribus i el vot per als emancipats, normalment proletaris per?? al seu torn clients dels grans. Aquest conjunt de lleis anomenades Sulpicianes (pel trib?? de la plebs que les va proposar, Publi Sulpici Rufus) van trobar l'oposici?? del Senat, el l??der del qual era el c??nsol del 88 aC Lluci Corneli Sul??la que havia obtingut tamb?? el comandament de la guerra contra Mitridates VI Eupator del Pont. Publi Sulpici Ruf proposava una llei per la que els ciutadans italians aliats serien inclosos en les tribus romanes; com que el nombre d'aliats era superior al d'antics ciutadans romans, aix?? garantiria a Mari poder fer el que volgu??s als comicis. Per evitar-ho els c??nsols van declarar el justinium, durant el qual no es podia tractar cap afer legal. Mari i Sulpici van entrar al f??rum amb una for??a armada i van exigir als c??nsols retirar el justinium; va seguir un tumult i el fill de Pompeu, el col??lega de Sul??la al consolat, va morir i Sul??la es va salvar al refugiar-se a casa de Mari; els c??nsols van haver de retirar el justinium i la llei Sulp??cia fou aprovada; amb la nova majoria els comicis van donar a Mari el comandament de la guerra al Pont. Va enviar a uns tribuns militars a agafar el comandament de l'ex??rcit que havia de marxar a l'??sia, que era a Nola, per?? ja Sul??la era al lloc i va ordenar desobeir; el tribuns foren morts i Sul??la va amena??ar de marxar sobre Roma. Mari que no disposava de tropes, va formar un exercit d'esclaus per?? tot fou en va; Sul??la va entrar a la ciutat i Mari i els seus amics van haver de fugir i foren declarats enemics de l'estat i condemnats a mort. Mari va anar al sud d'It??lia i una turmenta els va aturar a Circeii; despr??s de molts sofriments va aconseguir arribar amb els seus companys a Minturnae on va rebre l'ajut d'una dona de nom F??nnia i es va poder escapar cap a Ischia (Aenaria) i despr??s a ??frica. El seu fill Gai Mari el Jove havia aconseguit arribar abans a Num??dia i havia demanat ajut a Hiempsal II, per?? aquest el va fer presoner; el jove Mari va seduir a una de les concubines del rei de Num??dia que el va ajudar a escapar i es va poder reunir amb el seu pare a ??frica; el governador Sextili tenia ordre de complir el decret de matar-lo com enemic de l'estat, per?? Mari, el seu fill i els altres van poder fugir a Cercina (Qerqenna)

Un altre conjunt de Lleis (conegudes per Lleis Corn??lies) van ser aprovades a l'any 88 aC:

Es va fixar el limit m??xim d'inter??s anual en el deu per cent, que nominalment ja estava en vigor.
Es van crear noves col??nies.
Es van crear tres-cents nous senadors aristocr??tics.
Es van reformar el comicis centuriats assignant a la primera classe a prop de la meitat dels vots com van tenir antigament.
Es va establir una riquesa m??nima prefixada per als que exercissin certes magistratures (concretament per a c??nsols, censors i pretors).
I es va restringir la iniciativa legislativa del comicis tribunats (tota moci?? o rogatio havia de ser aprovada pel Senat amb car??cter previ a la seva votaci??).

Els c??nsols del 87 aC, Gneu Octavi i Luci Corneli Cinna, un aristocr??tic i un popular havien estat tolerats per Sul??la amb la condici?? de no fer cap alteraci?? a les lleis de l'estat i despr??s el futur dictador havia sortit a fer la guerra al Pont, per?? tan bon punt va sortir Cinna va restaurar les lleis de Mari sobre la incorporaci?? dels italians a les tribus. Els dos consols es van enfrontar i Cinna fou derrotat i expulsat de Roma, i el senat va declarar a aquest destitu??t i va nomenar a Luci Corneli Merula en el seu lloc; per?? Cinna, amb el suport dels italians, va reunir un nou ex??rcit i es va disposar a tornar a Roma. Maria assabentat, va sortir d'??frica i es va dirigir a Telamo a Etr??ria i va comen??ar a reunir una for??a; va enviar una delegaci?? a Cinna al que va oferir obeir i recon??ixer com a c??nsol, i Cinna va acceptar i va nomenar a Mari proc??nsol.

El Senat va acordar concedir la ciutadania a totes les ciutats italianes compromeses en la rebel??li?? per treure suport a aquesta; per?? els samnites i Nola, que fins i tot seguien rebels, van presentar majors exig??ncies, que el Senat va rebutjar. Cinna i Mari van acceptar aquests exig??ncies i es van aliar a les ciutats rebels; a m??s van prometre la llibertat als esclaus que s'allistessin en el seu b??ndol, i molts esclaus van engrandir les seves files. Van tallar el subministrament de gra a Roma, van ocupar ??stia i finalment el Senat va haver de rendir-se i Mari, Cinna i Sertori (lloctinent de Mari) van entrar a Roma. Es va procedir a una matan??a sistem??tica d'arist??crates als quals es van confiscar els b??ns (la matan??a es va estendre despr??s a tot It??lia) de la qual cosa es van aprofitar principalment els cavallers (que per aix?? van ser anomenats sacculari ??s a dir escamotejadors). Sul??la va ser declarat fora de la Llei.

Cinna i Mari es van fer elegir c??nsols pel 86 aC. Quant mari portava 80 dies al c??rrec va morir d'una pleura, despr??s de set dies de malaltia. Sertori es va desfer dels seus seguidors personals, b??sicament esclaus, que van ser els qui havien perpetrat les matances. Cinna va continuar el consolat (que va exercir durant quatre anys) i va restablir les Lleis Sulpicianes i probablement es van abolir les Lleis Corn??lies. Tamb?? es van suprimir les restriccions a la Annona i es van reduir els deutes a un quart del deute real (aquesta llei va privar a Cinna del suport dels cavallers).