Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

G??l??lia Transalpina - Viquip??dia

G??l??lia Transalpina

De Viquip??dia

G??l??lia Transalpina o simplement G??l??lia (llat?? Gallia Transalpina) fou el nom donat inicialment pels romans a la regi?? que anava entre els Pirineus i el Rin. Despr??s de ser conquerida pels romans fou dividida en diverses parts (d'eon l'expressi?? les G??l??lies). Fou tamb?? anomenada G??l??lia Ulterior (per?? mes rarament) i G??l??lia Comata (que no inclo??a la Narbonense), perqu?? els seus habitants tenien el cabell llarg.

La part sud-est de la regi??, que C??sar anomena Provincia, fou inicialment anomenada Braccata, perqu?? era habitada pels braccae, per?? mes tard fou coneguda per Narbonense.

C??sar va dividir el pa??s en quatre parts: la Provincia (mes tard la Narbonense), Aquit??nia, G??l??lia C??ltica i G??l??lia Belga.

Taula de continguts

[edita] Descripcions

Les millors o quasi b?? ??niques descripcions de la G??l??lia Transalpina venen de Juli C??sar (De bello Galli), Estrab?? (basat en C??sar i Posidoni), Pomponi Mela, Plini el Vell i Claudi Ptolomeu (que va fer un mapa de la G??l??lia). La informaci?? mes valuosa es la dels Itineraris, especialment l'Itinerari d'Anton?? i el de Teodosi.

[edita] L??mits, illes, muntanyes

El seu l??mit al sud era el Promontorium Pyrenaeum (Cap de Creus) i a aquesta zona la darrera ciutat era Portus Veneris (Port Vendres) i la ciutat mes al sud a la part oriental era Cervaria. Els Pirineus eren el seu l??mit amb Hisp??nia; el seu l??mit oriental era el Rin i mes al sud els Alps.

Les illes Caesarea (Jersey), Sarnia (Guernsey), i Riduna (Alderney) en feien part.

Zones de Muntanyes destacades:

  • Cevenna (C??vennes)
  • Vosegus (Vosges)
  • Arduenne (Ardenes)

[edita] Hist??ria

La hist??ria comen??a amb l'establiment dels foceus a Mass??lia o Mass??lia vers el 600 aC, en territori dels l??gurs. All?? van aprendre a cultivar el vi, i van ensenyar als gals l'??s del alfabet.

En aquest temps una part dels gals estava emigrant o havia emigrat a It??lia i Germ??nia. Mes tard un altra emigraci?? al orient va originar la Gal??cia.

Pirros tenia un cos de gals al seu exercit suposadament originaris d'Il??l??ria, als que va utilitzar a It??lia i despr??s contra Ant??gon G??nates de Maced??nia que tamb?? tenia un cos militar de gals.

Els gals foren empleats com a mercenaris pels cartaginesos a la primera guerra p??nica, dirigits principalment per Autaritus, per?? van sorgir problemes al acabar i els mercenaris gals foren eliminats despr??s de mes de tres anys de lluita.

El 154 aC els massaliotes van demanar assist??ncia a Roma en la lluita contra els l??gurs oxibis i deceats, que assetjaven les depend??ncies d'Antipolis (Antibes) i Nicaea (Ni??a). Els romans van enviar ambaixadors que van desembarcar a Aegitna (Canes), ciutat dels oxibis prop d'Ant??polis, que no van voler rebre als enviats i, en un enfrontament, dos esclaus romans van morir i el comissionat Flaminius es va escapar amb dificultat. El c??nsol Q. Opimius fou enviat amb una for??a contra els l??gurs i va sortir de Placentia fins arribar a Aegitna, que va ocupar i va fer esclaus a tots els habitants; despr??s va derrotar al oxibis i deceats en dos batalles i els l??gurs es van sotmetre i van perdre una part de les seves terres que foren donades a Mass??lia.

Altre cop els massaliotes van demanar ajut contra els seus ve??ns salis i fou enviat a la zona el c??nsol M. Fulvius Flaccus (125 aC) que va derrotar als salis i va envair el pa??s dels vocontis, al nord dels anteriors, sense que aquests hagueren participat a la lluita. C. Sextius Calvinus, c??nsol el 124 aC, i mes tard proc??nsol a la G??l??lia, va completar la submissi?? dels salis als que va vende com esclaus el 123 aC. El rei o cap dels salis, Teutomal, junt amb altres caps, es va refugiar amb els al??l??broges. Calvinus va expulsar a tots els habitants de la zona costera per assegurar el lliure pas dels romans; prop de Marsella va trobar un lloc d'aig??es termals que li va agradar i all?? va fundar la col??nia llatina d' Aquae Sextiae (Aix-en-Provence), que fou el primer establiment rom?? al nord dels Alps (122 aC).

En aquest temps els edus, un poble entre el Sa??ne i el Loire eren en guerra amb els Al??l??broges, que estaven aliats als arverns (que vivien a Alv??rnia). Els romans van ajudar als edus als que van donar el t??tol d'amics i germans de Roma. El c??nsol Gneu Domici, que governava la G??l??lia (122 aC) va exigir dels Al??l??broges l'entrega dels caps salis per?? el rei Bituit es va negar a lliurar-lo , i amb les seves forces va creuar el riu Isere i es va trobar amb els romans a Vindalium, all?? on s'uneixen el riu Sorgue (antic Sulgas) i Roine, una mica al nord d'Aviny??. Els gals foren derrotats (121 aC). El c??nsol Q. Fabius Maximus, va arribar amb refor??os, va creuar l'Isere i va entrar al pa??s dels Al??l??broges; els arverns i els seus ve??ns i aliats rutenis van avan??ar contra els romans prop del Roine al punt d'uni?? amb l'Isere; el rei arvern (que tamb?? es anomenat Bituit a les fonts) veien que eren inferiors en nombre, els van atacar, per?? fou derrotat i gran part dels seus homes es va ofegar al riu. Bituit rei dels Al??l??broges fou capturat per Domici i enviat a Roma carregat de cadenes, essent empresonat a Alba Longa, i poc despr??s el seu fill Congentiat va seguir la mateixa sort; els romans van ignorar als arverns, el pa??s dels quals era muntany??s i dif??cil, per?? els al??l??broges foren declarats subjectes de Roma, i amb els seus territoris (que arribaven pel nord fins a Ginebra) es va formar la que fou anomenada "Provincia" (abreujant el nom de "Provincia Gallia Transalpina"), una prov??ncia romana fora d'It??lia. Fabius Maximus va obtenir el sobrenom de Al??l??brogic i va construir dos temples a la regi??. Fabius i Domici van celebrar el triomf a Roma.

Els successors de Fabius van estendre la prov??ncia al oest del Roine, per les muntanyes C??vennes, i van sotmetre als helvis, volques arec??mics i sardons, i es van aliar amb els volques tect??sages de Tolosa. El 118 aC el c??nsol Q. Marcius Rex va atacar al poble dels stoenis, un poble l??gur, i els va matar a tots (els que no van morir es van su??cidar).

Per aquest temps els escordiscs de la regi?? del Save, que els antics consideraven gals, van creuar cap a It??lia; el c??nsol C. Porcius Cato va entrar al seu pa??s per?? fou derrotat i mort; els escordiscs van seguir despr??s assolant el nord de Gr??cia.

El 118 aC es va establir la col??nia romana de Narbo Marcius (Narbona) a la riba del Atax (Aude).

El 114 aC el poble dels cimbres va entrar des la N??rica (Noricum) aliats als teutons. El c??nsol del 113 aC, Cn. Papirius Carbo, va creuar els Alps i els va atacar per?? fou derrotat i va escapar amb dificultat i sembla que els cimbres i teutons van passar a la G??l??lia i pocs anys despr??s eren al pa??s dels belgues; tot seguit van assolar la G??l??lia despr??s anomenada c??ltica i de all?? van anar a Provincia , on el 109 aC el c??nsol M. Junius Silanus fou derrotat.

El 107 aC era governador de la G??l??lia Transalpina o Provincia, L. Cassius Longinus quant els tigurins, un dels pobles helv??tics, sota comandament de Divico, van envair el pa??s dels al??l??broges i Longinus va sortir a lluitar contra ells per?? fou derrotat i mort en batalla segurament prop del Llac Leman; aqu?? va morir Calpurni Pis??, avi de Pis??, la filla del qual fou la dona de C??sar. M. Aemilius Scaurus, legat del c??nsol Caepio (106 aC) fou tamb?? derrotat pels cimbres i fet presoner, essent executat per un pr??ncep anomenat Boiorix, quant va advertir als cimbres de no envair It??lia.

El 105 aC el c??nsol Gneu Manli M??xim va anar al nord dels Alps amb Q. Servilius Caepio, c??nsol del any anterior i sembla que fou llavors quant va ocupar i saquejar Tolosa en revenja perqu?? els tect??sages s'havien aliat als cimbres a al menys ho havien intentat; eren acampats a la vora del Roine quant foren atacats pels cimbres i gals i foren aniquilats i es diu que fins a vuitanta mil soldats romans van morir; entre els que es van salvar hi havia Sertori que va poder nedar pel Roine. Llavors els cimbres van creuar els Pirineus i van entrar a Hisp??nia per?? foren rebutjats pels celtibers i van retornar a la G??l??lia on es van reunir amb els teutons.

El 103 aC Gai Mari fou nomenat c??nsol per tercera vegada i va anar a Provincia per lluitar contra els cimbres. Al Roine va fer construir el canal conegut com Fossa Mariana. El seu llegat era Lluci Corneli Sul??la, el qual va derrotar als tect??sages i va fer presoner al seu rei Copill. Els cimbres i teutons es van dividir en dos grups: un, que formaven els cimbres juntament amb els tigurinis helv??tics, va entrar a It??lia pels Alps tridentins; un altre, que formaven els teutons juntament amb un poble anomenat ambrons, va entrar a Lig??ria. Mari fou c??nsol per quarta vegada el 102 aC va establir la seva posici?? a la uni?? del Roine i l'Isere i es va enfrontar als teutons prop d'Aquae Sextiae, derrotant-los completament i dispersant-los; el seu rei Teutobocchus, fou fet presoner i va ser exposat en el triomf de Mari a Roma. El 101 aC Mari fou c??nsol per cinquena vegada junt amb Lutatius Catulus, i va derrotar als cimbres al nord del riu Po, acabant aix?? amb aquest perill per molts anys.

Provincia fou el principal feu dels partidaris de Mari despr??s de la usurpaci?? de Sul??la El 78 aC L. Manlius, proc??nsol de G??l??lia va haver d'abandonar Aquae Sextiae i el llegat L. Valerius Praeconinus, fou derrotat i mort. El 76 aC Gneu Pompeu va anar a Hisp??nia contra Sertori i va passar per Provincia per?? els gals estaven revoltats contra Roma; Pompeu va donar les terres dels helvis i volques arecomics (els mes actius contra Roma) a Mass??lia i va establir a M. Fonteius com a governador de Provincia. Els gals rebels van atacar Massilia i Narbo, per?? Fronteius els va rebutjar; durant els seus tres anys de govern el pa??s fou sotm??s a grans exaccions per cobrir les necessitats de les forces romanes (i per l'enriquiment personal de Fonteius que li va costar un judici de repetundae el 69 aC).

El 66 aC i 65 aC fou governador Gneu Calpurni Pis?? (c??nsol el 67 aC), que el 63 aC fou acusat per Juli C??sar de repetundae i altres ofenses, per?? fou absolt.

El 63 aC el c??nsol Cicer?? es va enfrontar amb la conjuraci?? de Catilina, que va fer propostes als caps al??l??broges, que eren llavors a Roma per queixar-se dels abusos dels successius governadors, per?? aquestos van revelar la conspiraci?? a Cicer??. Com que els caps al??l??broges no van obtenir satisfacci?? per les seves queixes i no van rebre premi per denunciar la conjuraci??, els al??l??broges es van revoltar i van assolar el pa??s fins a Narbona; Manlius Lentinus, llegat del governador C. Pomptinus, es va escapar amb dificultat de la derrota del seu exercit a la riba del Isere, quant va caure en una emboscada dirigida per Catugnat, general dels gals. Per?? Pomptinus va enviar noves forces que van derrotar als rebels prop de Solomum (potser Sallonaz) i van posar fi a la guerra quant van conquerir aquesta ciutat.

Una alian??a dels s??quans i els arverns tenia per finalitat aniquilar als edus; els s??quans a mes van convidar als sueus dirigits per Ariovist, establerts a la zona del Rin. Els sueus van derrotar als edus, un cap dels quals, el druida Divitiacus (que tenia el rang de Vergobretus) es va escapar a Provincia i de all?? a Roma, per demanar ajut contra la tirania dels sueus. Ariovist despr??s de derrotar als edus, es va apoderar d'una tercera part de les terres dels seus propis aliats s??quans, als que a mes va demanar un altre ter?? per altres grups procedents de Germ??nia. Aix?? era l'any 60 aC i al mateix temps va c??rrer el rumor de que els helv??tics volien envair It??lia; els romans ja s'havien enfrontat amb els tigurinis, un dels quatre grups helv??tics, i els hi tenien respecte, el que va crear certa alarma.

El 59 aC Juli C??sar fou nomenat c??nsol i durant el seu mandat Ariovist va rebre el t??tol de "Rex atque amicus" (rei i amic) de part del senat. El 58 aC C??sar va obtenir com a prov??ncies la G??l??lia Cisalpina i Il??l??ria, amb la G??l??lia al nord dels Alps, per cinc anys i comissionat especialment pels afers al nord dels Alps i per protegir als amics i aliats de Roma; C??sar es va assabentar de moviments dels helv??tics cap a Provincia i va sortir de Roma, va creuar els Alps i en pocs dies era a Ginebra. Despr??s de derrotar als helvecis i fer-los tornar als seus assentaments va declarar la guerra a Ariovist avan??ant cap a Vesontio (Besan??on) capital dels s??quans, i de all?? va arribar a una plana on va derrotar a Ariovist suposadament a uns 10 km del Rin (altres diuen 100) que es suposa es algun lloc al nord de Basilea. Aquesta derrota va impedir que altres pobles germ??nics creuessin el riu Rin. C??sar va passar el hivern al pa??s dels s??quans.

Aquell hivern les nacions belgues van formar una lliga defensiva al sospitar que C??sar els volia atacar i aliats als gals celtes de mes al sud. La guerra amb els belgues va esclatar el 57 aC; els primers a sotmetre's foren els rems i van seguir els suessions, bel??l??vacs i ambianis; els nervis i altres aliats foren derrotats a una batalla a la vora del Sabis (Sambre) i la fortalesa dels aduatucs (descendents de cimbres i teutons) fou conquerida, i els sobrevivents venuts com esclaus (C??sar diu que foren 53.000). El llegat de C??sar, P. Crassus, amb una sola legi??, fou enviat contra venetis, unelis, osismis, curiosolites, sesuvis, aulercs, i redons (C??sar els anomena els estats mar??tims, perqu?? eren a la vora del oce??).

C??sar va passar el hivern entre el Sena i el Loire, i al sud del Loire al pa??s dels carnuts, els andecavis i els turons, i despr??s va anar a It??lia. Aquell hivern el seu llegat Servi Falba, va anar al pa??s dels nantuats, veragris i sedunis i va ocupar aquest territoris, al nord-est dels al??l??broges i del llac Leman; Galba va passar el hivern al pa??s dels nantuats a Octodurus (Martigny) on fou atacat pels gals i es va haver de retirar cap el pa??s dels al??l??broges on va passar la resta del hivern.

C??sar va tornar d'It??lia el 56 aC quant els estats mar??tims es van revoltar al rebutjar la petici?? de subministraments feta per Crassus, que passava el hivern a Angers. Per aquesta lluita vegeu venetis. C??sar va agafar el comandament i va enviar Crassus a Aquit??nia amb dotze cohorts, per prevenir l'ajut aquit?? als venetis. Crassus va derrotar als sotiats, i despr??s als vocats i tarusats; els aquitans foren derrotats a la plana del Gironde i la major part dels pobles aquitans es van sotmetre.

C??sar mentre havia derrotat als rebels i a tots els que se li oposaven menys els morinis (regi?? al est de Boulogne fins a Cassel) i menapis. L'atac als morinis fou un ??xit per?? pluges torrencials van obligar a C??sar a retirar-se no sense assolar el seu pa??s. Va establir els seus quarters d'hivern als pa??sos dels aulercs i lexovis.

El 55 aC els usipets i tencteris (que havien estat expulsats de les seves terres pels sueus) van creuar el Rin i van caure sobre els menapis; C??sar va anar al pa??s dels menapis i de all?? va passar mes al sud, als territoris dels eburons i els condrusis que eren dependents dels treviris; els germans havien arribat fins a Lieja quant C??sar va arribar i els va derrotar finalment prop de la uni?? del Mosa i el Rin, i els que van poder escapar es van ofegar al riu.

La resta del estiu C??sar va fer l'expedici?? contra els gals de Brit??nia. Quant va tornar de les illes els morinis, que s'havien declarat amics de Roma, van atacar a 300 soldats que van quedar a??llats, per robar-los, per?? foren perseguits per la cavalleria romana i van perdre molts homes, i Labienus va entrar a les seves terres i els va obligar a sotmetre's; llavors els romans van tornar al pa??s dels menapis, i els va sotmetre i tot i les pluges torrencials no es va aturar i va assolar el pa??s durant la tardor. C??sar va passar el hivern al pa??s dels belgues.

El 54 aC va preparar la invasi?? de Brit??nia; la primavera va visitar el pa??s del treviris; despr??s va iniciar la segona expedici?? a les illes Brit??niques i va desembarcar al mateix lloc que a la primera expedici??. A la seva tornada va acampar les seves tropes per passar el hivern a llocs diversos. C??sar havia nomenat rei dels carnuts a Tasget, un noble carnut descendent de reis, i C??sar va planejar fer-lo rei de tota la G??l??lia, per?? als tres anys fou assassinat; aquell hivern l'ex??rcit rom?? fou derrotat al pa??s dels eburons, i Q. Cicer??, germ?? de Marc Tuli Cicer??, fou atacat al pa??s dels nervis i va resistir justet fins a l'arribada de C??sar. Els s??nons transalpins tamb?? tenien un rei, Cavarin, nomenat per C??sar, per?? el poble va decidir matar-lo i el rei es va escapar; C??sar va cridar al senat dels s??nons per?? aquest no hi va anar; els treviris van atacar el camp de Labienus i nomes es va salvar perqu?? el l??der treviri, Induciomar, va resultar mart a la lluita i llavors, desorganitzats, els treviris foren derrotats.

El 53 aC C??sar (el seu mandat s'havia prorrogat per cinc anys mes) va incrementar les seves forces i va convocar una assemblea dels pobles gals per la primavera a la que no van acudir els carnuts, els s??nons i els treviris. No se sap el lloc on es va fer la reuni?? inicialment per?? es va traslladar a Lutetia o Lut??cia (Par??s), prop del territoris s??nons, que aviat es van sotmetre i tamb?? els carnuts; nom??s els treviris estaven en rebel??li?? aix?? com Ambiorix, rei dels eburons, aliat als menapis. C??sar va entrar al pa??s dels menapis i va fer grans destroces; seguidament va anar contra els treviris i encara que Labienus fou derrotat inicialment despr??s va arribar C??sar i es van haver de sotmetre; els ubis, que llavors encara vivien al altra costat del riu, es van sotmetre i van poder passar al costat rom??. Finalment va entrar al pa??s dels eburons que va saquejar; llavors els romans foren atacats pels sigambris per?? van poder salvar el bot?? i van seguir assolant el pa??s que va quedar sotm??s i arrasat; els romans es van establir a Aduatuca (probablement Tongern). Despr??s es va fer una enquesta sobre les causes de la revolta i Acco, considerat l'instigador, fou executat; C??sar va establir els seus quarters d'hivern al pa??s dels treviris, als dels lingons i a Agendicum (Sens) al pa??s dels s??nons, i va tornar a It??lia.

Va c??rrer el rumor de que C??sar seria empresonat i els carnuts i els arverns es van revoltar sota la direcci?? de Vercingetorix al que va seguir casi tota la G??l??lia. C??sar va tornar corrent (hivern del 52 aC) i va atacar als arverns que no l'esperaven; Vercingetorix va marxar contra C??sar des el pa??s del bit??riges i C??sar es va retirar cap a Vienna (Viena del Delfinat) i va reagrupar tropes i va avan??ar cap a Vellaunodunum, ciutat dels s??nons, i Genabum (Orleans) ciutat dels carnuts, que va ocupar i incendiar; tot seguit va entrar al pa??s del bit??riges (Berri) i va ocupar Noviodunum i de all?? va passar cap a la capital Avaricum (Bourges), defensada per muralles, que fou presa i quaranta mil defensor moriren a mans dels romans. Despr??s de resoldre una disputa local dels edus (dos caps havien estat elegits per la mateixa magistratura i la costum era nom??s un) fallant a favor d'un dels dos elegits, va deixar a Labienus amb quatre legions a la regi?? de Par??s per assegurar la comunicaci?? entre el nord i sud de la G??l??lia i va passar al sud amb la intenci?? de prendre Gerg??via, al pa??s dels arverns; all?? va patir una derrota davant Vercingetorix i C??sar es va retirar al nord per unir-se a Labienus; llavors els edus el van trair i van ocupar Noviodunum (mes tard Nevirnum, avui Nevers) on C??sar tenia els seus magatzems i el bot??, i C??sar es va retirar cap a Sens. Tota la G??l??lia central i occidental estava revoltada i Vercingetorix fou nomenat comandant en cap dels rebels. Els rems i els lingons van romandre aliats a Roma, i els treviris foren neutrals. Vercingetorix va incitar als gabals i arverns contra els helvis que vivien a Provincia, i els rutenis i carducs foren enviats contra els volques arecomics tamb?? a Provincia. C??sar va passar al pa??s dels s??quans i els rebels el van atacar per?? foren derrotats gracies al ajut que C??sar va rebre d'algunes tribus germ??niques aliades. Vercingetorix derrotat es va refugiar a Alesia, una ciutat dels mandubis on fou assetjat i finalment capturat (51 aC).

Despr??s d'aix?? el pa??s va estar en general tranquil; els bit??riges van intentar alguna revolta sense ??xit; despr??s els carnuts van atacar als bit??riges quant ja havien estat sotmesos, i Roma va haver d'acudir a posar pau, i finalment van derrotar als carnuts a Genabum.

La resist??ncia major fou dels bel??l??vacs i algunes tribus o pobles aliats. Finalment foren derrotats i C??sar va considerar aquest fet el final de les guerres g??l??liques. Nomes quedava castigar a Ambiorix, rei dels eburons; el seu pa??s fou arrasat. Finalment C??sar va arribar a Uxellodunum, ciutat dels carducs, dominada per dos caps rebels.

Des el 52 aC un l??der dels s??nons, Drappes, junt amb alguns aventurers i esclaus, va formar una banda que es va unir a Dumnacus, l??ders dels andecavis que estava revoltat al pa??s dels pictons (Poitiers). Finalment el 51 aC fou derrotat per C. Caninius i C. Fabius. Drappes es va escapar amb dos mil homes, i es va unir amb un altre aventurer, Lucterius, un carduc, i junts van entrar al pa??s dels carducs on van acabar finalment a Uxellodunum. En aquell moment encara els carnuts, derrotats recentment i dispersats, tornaven a estar revoltats per?? tamb?? foren sotmesos i el seu l??der Gutruat executat; i els rebels dels estats d'Arm??rica van seguir el seu exemple i es van sotmetre.

C??sar va encarregar a Carninius el setge d'Uxellodunum (51 aC) per?? finalment C??sar el va dirigir personalment i els c??stigs que va aplicar foren una part negra de la seva biografia. C??sar mai va visitar Aquit??nia. Despr??s d'anar a Narbona, va visitar tots els convents de Provincia. Va establir les seves forces per passar el hivern a la G??l??lia Belga (4 legions) i al oest del C??vennes (2 legions al pa??s dels edus); ell mateix va passar el hivern a Nemetocenna (Arras) al actual departament de Pas de Calais. Al final del hivern va anar a It??lia i va assegurar la dominaci?? total de la G??l??lia. Despr??s va tornar a Nemetocenna i va reunir tropes amb les que es va acostar al pa??s dels treviris, i prop d'aquestes terres el Pont??fex M??xim dels romans va fer la cerim??nia de lustratio, o purificaci?? (50 aC). C??sar va dividir el pa??s en tres prov??ncies (a part de la pr??pia Provincia): B??lgica, C??ltica i Aquit??nia (conegudes en conjunt com G??l??lia Comata).

C??sar va establir una legi?? de gals a la que va donar el nom celta d'Alauda i va refor??ar la col??nia de Narbo i va crear la de Arelate (Arle) i potser les de Baeterrae (Besiers) i Forum Julii (Frej??s).

Di?? Casi diu que M. Emili L??pid va governar com una sola prov??ncia l'Hisp??nia Citerior i la Provincia el 44 aC, mentre Hirtius governava B??lgica i L. Munatius Plancus la C??ltica. El 43 aC L??pid encara governava les dues prov??ncies. L. Munatius Plancus va fundar la col??nia de Augusta Rauracorum (Augst), a Su??ssa, i Lugdunnm (Li??), per?? la primera no va ser completada fins mes tard, en temps d' August.

L'establiment final dels romans a la G??l??lia fou obra de Octavi August que abans de ser emperador en va tenir l'administraci??, gracies al ajut de Marc Vipsani Agripa, que va sotmetre Aquit??nia, revoltada, i va portar als soldats fins al Baix Rin el 37 aC creuant aquest riu cap a Germ??nia; Agripa va permetre l'establiment del poble dels ubis a la G??l??lia i la seva capital, Oppidum Ubiorum, va esdevenir despr??s col??nia romana amb el nom de Colonia Agrippinensis (Col??nia); un altre poble germ??nic, els tungris, tamb?? es van poder establir a la G??l??lia, al pa??s dels eburons.

Durant la guerra civil entre Octavi i Marc Antoni, Nonius Galli va sotmetre als treviris revoltats; Caius Carinas va derrotar als morinis i va rebutjar als sueus que havien creuat el Rin.

El 28 aC els aquitans que seguien en armes foren sotmesos per M. Valerius Messalla,. El 27 aC la G??l??lia fou definitivament organitzada i August va assumir personalment l'administraci?? de les prov??ncies (el que comportava el control d'una important for??a militar). Provincia fou rebatejada G??l??lia Narbonense sense modificar els l??mits; Aquit??nia va conservar el nom per?? es va estendre fins el Loire (abra??ant aix?? una part de la G??l??lia C??ltica); la resta de la C??ltica va ser rebatejada Lugdunense o Lugdunensis; la G??l??lia Belga va conservar nom i l??mits.

Les ciutats van rebre noms romans, cosa que ja havia comen??at C??sar (Juliomagus, actual Anger). Gerg??via, lloc on C??sar fou derrotat, fou degradada i la ve??na Augustonemetum la va substituir. La capital dels suessions, Noviodunum, esdevingu?? Augusta Suessionum; la capital dels treviris es va dir Augusta Trevirorum; la capital dels edus, Bibracte, va rebre el nom de Augustodunum. Els antics estats es van dividir entre els federats i els lliures. Entre aquestos darrers es sap dels segusians; els lingons i els rems, amics dels romans des el principi, eren federats. Els ausquis o Ausci d'Aquitania tenien el dret llat??. La ciutadania romana era concedida a alguns membres de grans fam??lies pels seus serveis a Roma. El llat?? es va imposar progressivament i la religi?? es va mantenir per?? va sorgir una barreja de la religi?? romana i la gala que es va desenvolupar r??pidament mentre el temples romans creixien all?? on s'establia poblaci?? romana. August va visitar les G??l??lies el 16 aC despr??s de rebre queixes del seu procurador C. Licinius. Es va completar el cens i es va assegurar la frontera del Rin amb nombrosos fortins.

En una ??poca indeterminada en temps d'August la frontera entre la G??l??lia Belga i la Lugdunense fou canviada i els territoris dels leucs, lingons, s??quans i helvecis foren units a B??lgica i separats de la Lugdunense. De la G??l??lia Belga es van formar dues prov??ncies: Germ??nia Inferior i Germ??nia Superior que abra??aven la part occidental del Rin, des la mar fins a la ciutat de Moguntiacum (Mag??ncia). Ptolomeu esmenta a la Germania Superior els nemets, vangions, tribocis i rauracis, i diu que la ciutat mes al sud del districte era Augusta Rauracorum (Angst), una mica al nord de Basilea; es possible que les dos prov??ncies foren establertes per marcar la zona d'establiment de tribus germ??niques a la G??l??lia.

Tamb?? es van formar sota l'Imperi tres prov??ncies alpines: els Alps Mar??tims (que va rebre el dret llat?? de Ner?? l'any 63 i el 69 formaven un prov??ncia sota un procurador); els Alps Cotis, regne vassall sota August i que va ser convertida en prov??ncia sota Ner??; i els Alps Penins, esmentats com a prov??ncia durant l'imperi. Les tres prov??ncies per?? son incloses dins It??lia a la Geografia de Claudi Ptolomeu i no foren part de la G??l??lia fins al segle III.

L'any 21 les G??l??lies es van revoltar sota la direcci?? de Juli Flor, del poble dels treviris, i Juli Sacrovir, dels edus, ambd??s nobles gals i ciutadans romans. Els andecavis i turonis o turons foren els primers a revoltar-se per?? foren derrotats; els treviris no van secundar a Florus, i el cap Juli Indus va ajudar a posar fi al intent, fugint Florus cap a les Ardenes, on finalment es va su??cidar. Els edus si que es van revoltar i Sacrovir va obtenir algunes vict??ries parcials per?? fou derrotat per C. Silius, prop d' Augustodunum, i es va retirar a una vila amb alguns seguidors on es va su??cidar.

Claudi l'emperador va n??ixer a Lugdunum, va perseguir la religi?? dels gals i va organitzar l'expedici?? i conquesta de Brit??nia. Degut a les queixes dels nobles gals, els que tenien ciutadania foren admesos al senat (48) comen??ant pels edus i despr??s van seguir altres.

El 68 el governador de la Lugdunense, C. Juli V??ndex, aquit?? de naci?? i el pare del qual havia obtingut la ciutadania, es va revoltar contra Ner?? i va proclamar emperador a Galba, governador de la Tarraconense. Lugdunum va romandre lleial a Ner?? per?? Vienna va seguir a Galba. Verginius Rufus, comandant de les legions de la Germ??nia Superior, no va voler donar suport a una elecci?? feta per rebels i va entrar al pa??s dels s??quans (favorable a Galba) i va assetjar Vesontio (Besan??on) defensada per Vindex; aquest fou derrotat i es va su??cidar. Galba va arribar a la Narbonesa per?? Rufus, assabentat de la mort de Ner??, va decidir no oposar-se mes a la seva proclamaci??.

Per?? poc despr??s Vitel??li, nomenat per Galba com a comandant de la Germ??nia Inferior (en lloc de Fonteius Capito, assassinat per les tropes), es va revoltar i es va proclamar emperador a Col??nia (69). Galba fou assassinat per?? un altra emperador, Ot??, es va proclamar tamb??; Vitel??li va marxar amb les seves forces cap a It??lia formant dos divisions sota comandament dels generals Valent i Caecina; un cap gal boi, de nom Maric, va assolir el t??tol de Vindicator dels gals i deu, i va reunir vuit mil homes, amb els que es va enfrontar a Vitel??li quant passava per la G??l??lia de cam?? a Roma, per?? fou derrotat i executat. Un quart aspirant al tron, Vespasi??, es va proclamar a Alexandria el mateix 69 (1 de juliol) i va acabar triomfant.

Durant la lluita entre Vitel??li i Vespasi?? es va produir una rebel??li?? a la G??l??lia, iniciada a Holanda, sota la direcci?? d'un noble batavi, Claudi Civilis, que havia servit a l'ex??rcit rom?? i era ciutad?? rom??. El seu germ?? Paulus Civilis havia estat assassinat per ordre del governador de Germ??nia Inferior, Fonteius Capito, i el mateix Claudi fou empresonat, encara en temps de Ner??, per?? fou alliberat per Galba; al tornar, va preparar la revolta que va esclatar poc despr??s aprofitant la guerra civil, expulsant a les tropes romanes que restaven a la Insula Batavorum i assetjant dos legions a Castra Vetera, prop del Rin. Inicialment es suposava que lluitava per Vespasi?? per?? quant Vitel??li va morir va seguir lluitant per la independ??ncia del seu poble i dels pobles oprimits. Hordeonius Flaccus, un vell i feble comandant partidari de Vespasi??, fou mort pels seus soldats, el que va debilitar als romans; Classicus, un treviri de descend??ncia reial que dirigia un cos de cavalleria es va unir a Civilis; tamb?? Juli Tutor, un treviri, i Juli Sab??, un lingon es van posar al costat de Civilis. Una part de la G??l??lia (el nord i una part del est) estava per la revolta; els s??quans no es van voler revoltar; els conspiradors van intentar subornar a les legions ara dirigides per Dil??li V??cula, que fou assassinat per un desertor i Tutor, amb unes ins??gnies, va assolir el comandament del que va anomenar "Imperi Gal". Les forces romanes assetjades a Castrum es van rendir i van haver de jurar fidelitat al Imperi gal. Civilis va buscar l'ajut de les tribus germ??niques. En aquest temps una dona dels br??cters, una verge anomenada Veleda, pregonava que els germ??nics guanyarien la guerra i les legions romanes serien destru??des. Civilis i Classicus van decidir que seria bo que els seus homes poguessin saquejar Col??nia que era objecte del odi dels pobles ve??ns. La ciutat (poblada d'una barreja de romans i ubis) va haver de permetre als germans, sobre tot als tencteris, de passar pel seu territori sense pagar taxes. Per?? al pa??s dels lingons la rebel??li?? va ser un frac??s: Juli Sab?? es va proclamar C??sar (deia que era fill de C??sar per una relaci?? il??leg??tima de la seva mare amb el conqueridor rom??) i va atacar territori dels s??quans, lleials a Roma, que els van derrotar; Sabinus es va escapar i es va poder amagar durant nou anys merc??s a l'ajut de la seva dona Epponina. A aquesta derrota va seguir l'arribada de forces des It??lia sota comandament d'Annius Gallus i Petilius Cerialis, amb set legions. Els rems, sempre propers dels romans, van convocar als estats gals a decidir sobre la pau o la guerra (esperant que sota pressi?? fos decidida la pau); el delegat treviri, Tullius Valentinus va advocar per la guerra i el remi Juli Auspex per la pau; els estats estaven dividits i no es van posar d'acord. Civilis pel seu costat es va enfrontar a una facci?? dirigida per Labeo, i d'altre banda ni Classicus ni Tutor van fer preparatius adequats per la defensa. Tutor amb forces romanes lleials al Imperi gal i forces dels treviris, vangions, tribocis i caracats, es va enfrontar als romans, per?? els seus soldats van desertar i els germ??nics els van seguir; Tutor es va retirar a Bingium (Bingen) on fou sorpr??s i derrotat. El general Cerialis va entrar a Mag??ncia i va marxar de all?? a Rigodulum, on Valentinus era amb una for??a dels treviris, per?? en fou expulsat r??pidament i el rom?? va entrar a Colonia Trevirorum (Tr??veris), capital dels treviris, l'endem??. Cerialis va obtenir la submissi?? dels treviris i lingons i amb aix?? es va acabar de fet la revolta gala, i ja nomes quedaven els bataves i els seus aliats germ??nics.

Civilis, Classicus i Tutor van atacar el campament de Cerialis prop de Tr??veris, per?? foren rebutjats. Colonia Agrippinenses fou evacuada i la ciutat es va declarar a favor de Roma. La dona i la germana de Civilis i la filla de Classicus foren entregades a Cerialis; els germans que eren a la ciutat foren massacrats. La ciutat va demanar ajuda urgent a Cerialis, mentre Civilis marxava contra la ciutat per?? quant va arribar ja era en mans dels romans. Cerialis va passar llavors a la Insula Batavorum. Civilis va demanar la pau i va obtenir el perd??.

Les divisions administratives casi be no van canviar durant l'Imperi. La Lugdunense es va dividir al segle III en Prima, Secunda i Sequ??nia; la B??lgica en Prima i Secunda; Germ??nia Superior fou Germ??nia Prima, i l'Inferior, Germ??nia Secunda; Aquit??nia es va dividir en Prima, Secunda i Novempopul??nia; i Narbonense en Prima, Secunda i Vienense.

Encara durant les invasions dels b??rbars, al segle V, es va crear un nou imperi gal per?? ja fou dels gals-romans.

[edita] Nacions de la G??l??lia c??ltica

[edita] Societat

La principal riquesa eren les vinyes. Els bit??riges tenien mines de ferro.

Els estats gals eren en general petits i els mes gran intentaven exercir supremacia sobre altres. Els dirigents eren el rics. Per la religi?? dels gals cal un article separat (vegeu: Druida o Dru??disme).

Els celtes tenien esclaus i alguns es feien esclaus dels nobles volunt??riament quant no podien pagar les deutes o impostos. Els pobres no tenien terra pr??pia i la posse??en en tinen??a dels nobles als que pagaven una renta en diners o especies. Els nobles eren immensament rics; els rics tenien diverses dones i tenien el poder de vida o mort sobre dones i fills.

El poder dels l??ders religiosos, els druides, era tamb?? notable. El druida m??xim era succe??t a la seva mort per el seg??ent en m??rits (dignitas) per?? quant n'hi havia diversos amb els mateixos m??rits era elegit per votaci?? i fins i tot de vegades despr??s d'un conflicte armat ; els druides eren no sols l??ders religiosos sin?? tamb?? jutges, i no participaven als combats ni pagaven taxes.

C??sar esmenta uns senats per els pobles gals, el cap dels quals era electiu. Un cap del senat dels edus,Vergobretus, fou elegit per un any. Les usurpacions eren freq??ents i els mes rics volien usurpar el poder i no es podien establir dinasties regulars.