Besan??on

De Viquip??dia

Besan??on ??s una ciutat de Fran??a, capital del departament de Doubs i de la regi?? del Franc Comtat, a la vora dreta del riu Doubs.

[edita] Economia

??s un centre industrial (ind??stria de rellotgeria, de bicicletes, d'autom??bils i de teixits); tamb?? ??s tamb?? coneguda com a estaci?? balne??ria. ??s nus de comunicacions (carretera, ferrocarril) i t?? un centre d'ensenyament superior: la Universit?? de Franche-Comt??, fundada l'any 1961.

[edita] Hist??ria

Era l'antiga fortalesa dels s??quans anomenada Vesontio, per?? Juli C??sar la conquer?? l'any 58 aC, i sota l'Imperi Rom?? esdevingu?? la metr??poli dels s??quans, segons esmenta Dio Casi. Reimarus escriu Besontiona, i Ausoni escriu Visontio. En una inscripci?? en temps de Traj?? s'esmenta com Vesant. La ciutat era rodejada pel riu Doubs (antic Dubis). El 58 aC Juli C??sar va marxar contra el rei germ??nic Ariovist al pa??s dels s??quans, i va arribar a la ciutat de Vesontio abans que els germans. La ciutat estava emmurallada i les muralles connectaven la part alta amb la ciutat. La ciutat va proveir de subministraments a C??sar, que la va convertir en base contra el rei germ??nic al que va derrotar a la plana entre els Vosges i el Rin, prop d'aquest riu (a uns 8 km). El hivern del 58 al 57 aC C??sar el va passar a la ciutat.

Fou destru??da varies vegades pels Alamans, els huns i d'altres, per?? cada vegada fou reconstru??da. S'han trobat moltes restes romanes. A la vora hi ha un pont roma de pedra i un aq??educte. A la ciutat hi ha un arc triomfal de data desconeguda, decorat amb escultures.

Fou conquerida pels burgundis el 456. El 1032 pass?? a ??sser una ciutat governada pels seus arquebisbes i, alliberada del domini d'aquests, fou una ciutat imperial (s XIII).

L'emperador Carles V i Felip II n'afavoriren l'activitat comercial, i el 1595 fou unida a la corona d'Espanya. Conquerida per Cond?? (1674), fou incorporada a Fran??a per la pau de Nimega (1678). Llu??s XIV, alhora que li suprim?? totes les llibertats, la convert?? en lloc d'assentament del parlament (1676) i de la universitat (1691). Del 1790 al 1825 fou refugi d'una col??nia de rellotgers su??ssos ???afins a les idees revolucion??ries???, que foren l'inici de la ind??stria rellotgera local.

[edita] Llocs d'inter??s

Entre els seus monuments sobresurten la catedral de Saint-Jean, rom??nica i g??tica, el palau renaixentista Granvelle (s XVI), la casa de la ciutat (s XVI), l'edifici de la prefectura (s XVIII), d'estil Llu??s XVI, i el teatre edificat per Ledoux (1778-84). El Mus??e des Beaux-Arts de Besan??on cont??, a m??s d'una secci?? d'arqueologia, un fons important de pintura de diversos pa??sos europeus.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Besan??on