Ariovist

De Viquipèdia

Ariovist fou un cap germànic que va fer la guerra a Juli Cèsar el 58 aC.

Els gals estaven dividits en dos grans camps, un encapçalat pels [eduins] i un altre pels arverns i sèquans. Aquestos darrers van cridar en ajut als germans que van creuar el Rin en nombre de 15000 inicialment per acabar essent 120000, membres de les tribus harudes, marcomans, tribocs, vangions, nèmets, sedusis, i sueus, I al front de tot ells estava Ariovist possible forma llatinitzada de "heerfurst" (heer: host; furst: príncep) que era tan poderós que va rebre del senat romà el títol d'amic (amicus) de Roma.

Va sotmetre als eduins als que va obligar a donar hostatges als sèquans i a renunciar a ser aliats de Roma. Però dels mateixos sèquans es va apoderar d'una tercera part del seu territori com a preu pel triomf i després els va demanar un altra tercera part.

Divirtiac (Divirtiacus) un noble eduí, junt amb altres caps de tribu, va demanar ajut a Juli Cèsar. Aquest, que era a Itàlia, va ordenar a Ariovist que cap més germànic creués el Rin, i també restaurar els hostatges als eduins. Ariovist va rebutjar les peticions i les dues parts es van disposar per la guerra.

Els romans van ocupar Vesontio (Besançon) capital dels sèquans que estaven aterrats per la gent d'Ariovist. Abans del combat Ariovist i Cèsar es van entrevistar però no van arribar a cap acord, si be la batalla es va demorar uns dies perquè una profecia deia als germànics que havien de combatre al canviar la lluna. Finalment es va lliurar la batalla i Ariovist fou derrotat i el cap germànic va fugir cap al Rin, a menys de 100 km, i el va creuar en un bot, i molts dels seus homes van creuar nedant. Les seves dues dones van morir en la fugida, una filla fou feta presonera i un altra fou assassinada.