Sèquans
De Viquipèdia
Els sèquans (sequani, Σηκουανοί) foren un poble gal de l'alta vall de l' Arar o Saône. Cèsar descriu el seu territori i diu que era a la regió del Rin; el Jura els separava dels helvecis; al sud tenien el Roine però el territori que feia angle amb el Saône no el posseïen completament, amb una part del territori en mans dels al·lòbroges, un altra en mans dels segusians i una tercera en mans dels ambarris (dependents dels eduins); a l'oest tenien el riu Arar o Sauconna (Saône) que els separava dels eduins; i al nord tenien als leucs i els lingons. Cèsar també diu que el seu territori arribava fins al Rin.
La seva capital era Vesontio (Besançon) al Doubs. Va estar governats per reis que no eren vitalicis. Els sèquans estaven aliats als arverns i eren hostils als eduins. En la lluita contra aquestos els sèquans i arverns van demanar ajust de grups germànics que en temps de Cèsar s'havien establert a la regió en nombre que Cèsar estimava en mes de cent mil. Amb el seu ajut van aconseguir derrotar al eduins. Ariovist fou el cap d'aquest germans i es va apoderar d'un terç de les terres dels sèquans i hagués ocupat un altre terç si Cèsar no els hagués expulsat cap al Rin, a la vora del qual els va derrotar. El 52 aC els sèquans van enviar homes a Alèsia contra Cèsar.
El territori fou part de la Gàl·lia Belga sota l'imperi, i mes tard de la província romana de Sequània
