Helvecis
De Viquip??dia
Els helvecis o helvetis (llat?? Helvetii) foren un poble celta que en temps de Juli C??sar ocupava la regi?? entre el Jura, al oest, el Roine i el llac Leman al sud, i el Rin al est i nord. De les informacions donades per C??sar no es despr??n que en aquell temps els helvecis ocuparen cap part important de la futura Su??ssa i es creu que vivien a la plana i alguns turons pero no pas a les muntanyes. Estrab?? situa al recis fins a una petita part del llac Constan??a i els helvecis i vind??lics ocupant la resta de les ribes d'aquest llac; la part que anomena les planes dels helvecis son les rodalies del llac Leman (la part nord); els recis i n??rics, vivien al est ocupant els passos de muntanya cap a It??lia. Tradicionalment es va pensar que una part d'ells vivia a Germ??nia i T??cit diu que si era aix?? el lloc mes probable era entre la Hercynia Silva, el Rin i el Main (Moenus), per?? en tot cas ja havien estat expulsats en temps de C??sar i no passaven del Rin.
El Jura (Jurassus) separava als helvecis dels s??quans; la part del Jura ocupada tenia per l??mit oriental els llacs de Neuchatel i Bienne, i per occident la vall del Doubs (antic Dubis). C??sar nom??s coneixia un pas entre el pa??s dels helvecis i els des s??quans, pas que era sud-oest de Ginebra.
Claudi Ptolemeu esmenta als helvecis i situa als lingons (lingones) i els situa despr??s d'ells a les muntanyes Jurassus pero els lingons eren als Vosges.
El pa??s dels helvecis estava dividit en quatre districtes (pagi), i tenia dotze ciutats i 400 llogarets segons C??sar, que esmenta dos dels pagi: el de Tigurinus i el de Verbigenus. Potser caldria llegir Urbigenus, possible nom antic derivat d'Urba, que es la ciutat d'Orbe, a la riba del riu Orbe, pero la troballa a Salodorum (Solothurn) d'una inscripci?? que diu "genio verbig." Ha fet suposar que Verbigenus es correcte i era el pa??s de Solothurn; per un altra inscripci?? a Baden-Baden (que esmenta Aquae Verbigenae, ciutat equivalent a Aquae Helveticae) es suposa que els pagus Verbigenus s'estenia fins a Baden, al riu Limmat, afluent del Aar. En quant al pagus Tigurinus, una inscripci?? a Avenches (l'antiga Aventicum) que diu "genio pagi Tigor." Permet situar als tigurins al sud dels verbigens, anant el seu territori del Jura al Roine, sense poder determinar el l??mit oriental, ja que el suggeriment de Z??rich es desvirtuat perqu?? el seu nom fou Statio Turicen segons resulta d'una inscripci??, el que esta d'acord amb el seu nom medieval de Turicum o Turegum, i una inscripci?? que esmenta "genio pagi Tigur." i que es pensava havia estat trobada a Z??rich hauria estat trobada realment a un altra lloc i B. Rhennaus va suggerir Uri, que seria el pagus Tigurinus, opini?? que t?? pocs defensors. Els altres dos pagi no son coneguts pero per una inscripci?? es suposa que un d'ells seria el pagus Tugeni; els tugenis o tugens son esmentats per Estrab?? junt amb els tigurins i una ciutat de nom Tugen, al est del llac de Z??rich, derivaria d'ells el seu nom, i la vall de Toggenburg (o Tuggenburg) a la riba del riu Thur, tamb??. En temps de C??sar potser ocupaven el pa??s del llac Constan??a, el riu Limmat, el llac de Wallenstadt i part del curs del Rin al oest i est del llac; dins aquest territori hi hauria Z??rich, Vitodurum (Oberwinterthur prop de Winterthur), Arbor Felix (Arbon) i Vindonissa (Windisch). El quart pagi podria ser el del poble dels ambrons (ambrones) que son esmentats per Gai Mari juntament amb els tugeni, i Eutropi tamb?? esmenta aquestos dos pobles junts i els suposa gals; si realment foren els quarts, haurien viscut al sud dels verbigens i dels tugens, a la proximitat del llac de Ginebra, a l'alta vall de l'Aar i el Reuss i fins el Roine i el Llac de Constan??a.
C??sar explica l'hist??ria de l'emigraci?? dels helvecis. Un noble anomenat Orgetorix va conv??ncer al poble d'emigrar, doncs, al??legant que eren els gals mes valents, no haurien de tenir dificultats en conquerir un nou pa??s. Es van aliar als Al??l??broges i van respectar als poderosos s??quans i edus; durant dos anys es van fer preparatius i al tercer va comen??ar l'emigraci??. Abans de la sortida, Orgetorix va visitar al cap sequ?? Casticus, el pare del qual Catamantoloedes havia estat rei, i el va conv??ncer per assolir el poder; llavors va conv??ncer a Dunmorix, germ?? del rei dels edus Divitacus, de fer el mateix i li va donar a la seva filla com a dona; amb la promesa del suport dels helvecis considerats un poble molt valent (pero sobre el que Orgetorix no tenia el poder), els dos caps es van fer amb el poder; quant es va saber, els helvecis van portar a judici a Orgetorix i fou condemnat a morir cremat; pero Orgetorix es va revoltar amb deu mil esclaus, parents, clients i seguidors, pero aviat, combatut pels altres caps helvecis, va morir o es va su??cidar. Els helvecis van incendiar les seves dotze ciutats i 400 llogarets i tot el que no es van poder emportar i van sortir del pa??s que ocupaven; els rauracis (de la regi?? de Basilea, probablement dependents dels s??quans), els tulingis (de l'est del Rin) i els latobrigis (tamb?? de l'est del Rin) es van unir a ells, i tamb?? un grup procedent de Germ??nia que probablement no eren germ??nics sin?? les restes dels gals helvecis que vivien a Germ??nia; finalment es va unir tamb?? un grup de bois. Tots junts van avan??ar cap al sud-oest, pero es van trobar amb els romans dirigits per C??sar, que ocupaven les posicions altes prop de Bibracte, capital dels edus.
C??sar explica que els helvecis, que es volien dirigir al pa??s dels santons a la Garona, nom??s podien sortir dels seus territoris per dues vies; una d'elles portava al Roine a la regi?? de la Ginebra a trav??s del pa??s dels Al??l??broges. Els helvecis van elegir aquesta i van creuar el Roine per un pont prop de Ginebra. C??sar diu que els helvecis eren a Ginebra un 28 de mar?? i demanaven pas lliure als al??l??broges que dominaven Ginebra. Juli C??sar era proc??nsol a la G??l??lia Cisalpina i a Provincia (la futura G??l??lia Narbonense), i en aquell moment era a Roma i al tenir noticia dels moviments helvecis va anar a Ginebra; nom??s tenia una legi??, i va ordenar destruir el pont de Ginebra que els helvecis encara no havien creuat.
Els helvecis van demanar pas lliure pero C??sar, amb el precedent d'un ex??rcit rom?? dirigit per L. Cassius que havia estat derrotat pels helvecis el 107 aC, va negar el perm??s per?? va dir que ho consideraria abans del 13 d'abril; en aquest pocs dies C??sar va intentar organitzar totes les seves forces, mobilitzant mes homes i va construir una muralla al sud del Roina d'uns 30 km de llarg i uns 5 metres d'altura, amb torres de quant en quant.
El dia 13 va negar el perm??s als helvecis definitivament i aquestos no van tardar a intentar creuar la muralla constru??da a corre-cuita per C??sar; van creuar el riu amb barques i armadies, i van atacar la muralla de vegades de dia i altres de nit, pero sempre foren rebutjats. Aix?? que els helvecis van haver de buscar un altra cam??.
La segona via passava pels pa??s dels s??quans, era un estret pas entre el Jura i el Roine. Amb la mediaci?? del pr??ncep edu Dumnorix el perm??s els fou acordat pels s??quans. C??sar va deixar encarregat de la vigil??ncia del mur a Labienus i va anar al nord d'It??lia a buscar tropes de refor??, reclutant dues legions, i en va portar tres mes dels seus quarters d'hivern a Aquileia, i amb aquestes forces va passar els Alps pel pa??s dels vocontis, va creuar el riu Is??re (antic Isara) entrant al territori dels al??l??broges on va creuar el Roine cap el pa??s dels segusians, la capital dels quals era Lugdunum (Li??) i tenien una part del seu territori a l'angle entre el Sa??ne (antic Arar) i el Roine. Els helvecis creuaven l'Arar o Sa??ne amb barques i quant tres quarts ja havien creuat la quarta part que restava (els tigurins) fou atacada per C??sar; els tigurins foren el poble que va derrotar a L. Cassius i havia matat a Lluci Calpurni Pis??, l'avi del sogre de C??sar; els tigurins foren derrotats i els que es van escapar es van amagar al bosc. El cap dels tigurins, Divico, que ja era cap el 107 aC en temps de la vict??ria sobre Cassius, va demanar a C??sar la pau.
C??sar es va disposar a atacar a la resta dels helvecis; aquest van veure els seus moviments i tamb?? es van col??locar. La batalla general va durar des migdia fins que va caure la nit i cap helveci va girar cua mentre va durar; ja de nit fosca la lluita encara seguia; finalment els romans van aconseguir el control dels carros i el camp de l'enemic; els helvecis foren massacrats sense pietat; una fila i un fill d'Orgetorix foren fets presoners; de tres-cents mil helvecis que havien iniciat la marxa nom??s cent trenta mil van sobreviure i es van poder escapar cap al pa??s dels lingons; C??sar de moment no els va seguir i es va ocupar dels ferits i dels molts presoners que havia fet, per?? va enviar un missatge als lingons, amena??ant-los en cas d'assistir als seus enemics, i despr??s es va posar en marxa al seu darrera tres dies despr??s; una delegaci?? dels helvecis se li va presentar i li va demanar pietat; C??sar els va dir que s'haurien d'esperar on eren i esperar que ells arrib??s; quant va arribar va demanar les seves armes, hostatges, i l'entrega dels esclaus que s'havien emportat o se'ls havien unit; a la nit sis mil verbigens es van escaparen direcci?? al Rin cap a Germ??nia, per?? C??sar va ordenar al poble que dominava el territori on eren de retornar-los; sis mil homes sense armes foren retornats i sense assist??ncia probablement van morir de gana.
Molts homes helvecis foren massacrats per ordre de C??sar; nom??s un cent deu mil helvecis i aliats van poder tornar a les seves terres i se'ls va ordenar reconstruir les seves llars, i C??sar va ordenar als Al??l??broges d'ajudar-los amb gra fins a la primera collita doncs no volia que l'antic territori dels helvecis (Helv??cia, llat?? Helvetia) qued??s sense ocupants doncs temia que fos ocupat per grups germ??nics. A les tauletes dels helvecis trobades al seu camp, escrites en car??cters grecs, s'havia registrat el nombre total d'homes que podien portar armes i que havien deixat les seves llars, un registres de nens, vells i dones; aquests tauletes donaven 36000 tulingis, 1400 latobrigis, 23000 rauracians, 32000 bois, i 263000 helvecis, es a dir en total 368.000 persones de les que 92.000 eren guerrers.
El 52 aC, uns deu mil helvecis es van unir a Vercingetorix contra Roma.
