Lugdunum
De Viquip??dia
Lugdunun (????????????????????) ??s el nom llat?? de la ciutat de Li?? a Fran??a, a la uni?? entre l'Arar (Saona) i el Rhodanus (Roine). La ciutat romana era situada al territori dels segusians, ve??ns dels edus (aedui), en un tur?? anomenat Fourvi??re (possible Forum Vetus). La ciutat moderna de Li?? ??s entre el Saona i el Roine, i no va sorgir abans del temps de Llu??s X de Fran??a.
L. Munatius Plancus, governador de la G??l??lia Transalpina, hi va establir el 43 aC una col??nia romana amb gent portada de Vienna (Vienne = Viena del Delfinat) que havia estat expulsada d'aquesta pels al??l??broges. En temps d'Estrab?? era la ciutat mes gran de la G??l??lia despr??s de Narbona, centre comercial i de comunicacions i resid??ncia dels governadors romans. En temps de Plini el jove hi havia fins i tot llibreters. En temps de S??neca fou destru??da pel foc, per?? Ner?? la va fer reconstruir.
Fou saquejada pels soldats de Septimi Sever (197 aC) despr??s de la derrota d'Alb?? prop de la ciutat. Encara al final de l'Imperi era un centre important. Essent Juli?? governador de la G??l??lia fou atacada per un grup d'alamans. A la ciutat hi havia l'altar d'August (Ara Augusti a l'angle entre l'Arar i el Roine) constru??t el 12 aC i dedicat a August el 10 aC; el primer sacerdot en fou C. Julius Vercundaridubius, un edu.
A la ciutat hi va n??ixer l'emperador Claudi. A algunes inscripcions apareix com a Colonia Copia Claudia Augusta Lugdunum, nom que probablement li fou donat en temps de l'emperador.
El cristianisme hi va entrar molt aviat. En temps de Marc Aureli hi hagu?? un avalot anti-cristi??, que comport?? la mort d'una quarantena de cristians; el seu bisbe, Pothinus, mor?? a l'arena del circ (172 o 177). Tot i aix??, la comunitat es restabl?? sota el govern del bisbe Ireneu, un dels pares de l'esgl??sia, i cresqu?? en mida i influ??ncia.
La ciutat tenia cases, temples, teatres, palaus i aq??eductes per?? en queden poques restes ja que els materials es van reutilitzar. Hom pot veure unes m??nimes restes del teatre, d'un camp militar. Hi havia tres aq??eductes (Sant Didier, Mont d'Or i Mont Pilat) dels que nomes en queden vestigis.
Lugdunun va donar nom a la prov??ncia de la G??l??lia Lugdunense (Gallia Lugdunensis).
