[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Septimi Sever - Viquipèdia

Septimi Sever

De Viquipèdia

Septimi Sever, museu del Louvre
Septimi Sever, museu del Louvre

Luci Septimi Sever (en llatí Lucius Septimius Severus), emperador romà fundador de la dinastia Severa, va néixer l'11 d'abril de l'any 146 a Leptis Magna, a uns 100 km al sud-est de Cartago, a la costa nord de la província d'Àfrica. La seva família pertanyia a la noblesa fenícia. Segons alguns historiadors parlava el llatí amb un marcat accent púnic i destacava per ser summament supersticiós.

El 172 va ser nomenat senador, probablement per l'emperador Marc Aureli. El 190 va aconseguir el càrrec de cònsol. A l'any següent Còmmode li va assignar el comandament de les legions a Pannònia. Després de l'assassinat de Pèrtinax el 193, aquestes legions varen proclamar-l'hi emperador. De seguida se'n va anar cap a Itàlia per a ocupar Roma, sense trobar resistència. Mentrestant, les legions a Síria havien proclamat Pescenni Níger, mentre que a Britània va ser proclamat Clodi Albí com a emperador. Després d'una aliança passatgera amb Clodi Albí va aconseguir derrotar Pescenni Níger, però va trigar fins al 197 per a eliminar també l'altre rival al tron i restablir la unitat territorial de l'imperi.

Com a general va conduir amb èxit una guerra contra els parts. Com a conseqüència, la part nord de Mesopotàmia va tornar sota control romà. Els seus soldats van saquejar la ciutat de Ctesifont i van vendre els supervivents com a esclaus.

Les seves relacions amb el Senat no van ser bones. Es va fer especialment impopular en retallar el poder senatorial amb l'ajuda dels militars. Va fer eliminar i executar dotzenes de senadors després d'acusacions de corrupció o conspiració. Després els substituïa per nous senadors que comptessin amb el seu beneplàcit. Va dissoldre les cohorts pretorianes i les va substituir per la seva pròpia força militar. Uns 50.000 soldats romans fidels a les seves ordres van acampar a Roma i els seus voltants.

Encara que les seves ànsies de poder van convertir Roma en una dictadura militar, Septimi Sever era molt popular entre la població. Va restablir la moral romana després dels anys decadents del govern de Còmmode i va aconseguir limitar la corrupció. En tornar de la seva victòria sobre els parts va aixecar un arc de triomf al Fòrum que duu el seu nom.

En els últims anys Septimi Sever havia de lluitar contra els atacs dels bàrbars, que posaven en perill la integritat territorial de l'imperi. Sobretot tenia problemes amb aixecaments a Britània. Per això va manar renovar el limes d'Adrià abans de morir finalment el 4 de febrer de 211 a Eboracum (York).

Després de la seva mort va ser declarat Divus pel senat. La seva herència va passar als seus fills Geta i Caracal·la. Geta va ser assassinat poc després pel seu germà gran.

Precedit per:
Didi Julià

Emperadors romans

193 - 211

Succeït per:
Caracal·la i Geta

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Septimi Sever