Pannònia
De Viquipèdia
Pannònia o Panònia fou una regió del centre d'Europa al sud i oest del Danubi que la limitava per el nord i est. Limitava també al sud amb Il·líria i a l'oest amb el Nòric i en part amb Venètia.
S'estenia pel Danubi des de Vindobona (Viena) a Singidunum i abraçava Àustria, Caríntia, Carniola, part d'Hongria (entre el Danubi i el Save), Eslovènia i part de Croàcia. Formava una plana rodejada a l'oest i sud per muntanyes de considerable altura; el turons que la creuaven eren de poca rellevància; les muntanyes a l'oest i sud foren anomenades Alps Pannònics dividits en les muntanes Carcvancas, Cetius, Albii Montes, Claudius, i Alma o Almus.
Els rius principals (molts dels quals naixien a les muntanyes del sud i oest) eren el Dravus (Drave) i el Savus (Save) afluents del Danubi; el Murius era afluent del Dravus pel nord i al sud rebia al Nauportus, Carcorus, Colapis Oeneus, Urpanus, Valdasus i Drinus (Drina); el riu principal al nord-oest era l' Arrabo. A la part nord del país hi havia el llac Pelso o Peiso i alguns de petits coneguts com Ulcaei Lacus entre el Save i el Drave prop de la desembocadura.
Produïa molta fusta si be més tard els boscos es van aclarir per afavorir l'agricultura. La vinya hi fou introduïa per Probe a la regió de Sirmium. Nemesianus esmenta als gossos de casera. La pesca es practicava als rius i era abundosa.
Les tribus mes importants eren els escordiscs, els breucs, els carns o carnis (mes aviat a Venètia), els dardanis (al sud-est) i els tauriscs (a la vora del Danubi).
[edita] Tribus
- A l'Ata Pannònia
- Azals (azali)
- Citnes (Cytni)
- Bois (boii)
- Coletians (coletiani)
- Oseriats (oseriates)
- Serrets (serretes)
- Serrapils (serrapilli)
- Sandrizets (sandrizetes)
- Latòbics (latobici)
- Varcians (varciani)
- Iapodes o iapides
- Colapians (colapiani)
- Escordiscs (scordisci)
- A la Baixa Pannònia
- Arabiscs (arabisci)
- Herquisniates (herciiniatae)
- Hercuniates (Hercuniata)
- Andiants (andiantes)
- Iasis (iasii)
- Breucs (breuci)
- Amàntins o àmants (amantini o amantes)
- Cornucats (cornucates)
- Arivats (arivates)
- Belgits (belgites)
- Catars (catari)
- Lussonium
- Mazaei
[edita] Ciutats
- A l'Alta Pannònia
-
- Vinbodona
- Carnuitum
- Flexum
- Scarbantia
- Sabaria
- Arabo
- Paetovis
- Síscia (Siscia)
- Aemona
- Nauportus
- Lugionum
- Murocincta
- A la Baixa Pannònia
-
- Bregetio
- Aquincum
- Mursia
- Cibalae
- Acimincum
- Taurunum
- Sirmium
- Bregentium
- Budàlia
- Petòvio
- Teutiburgium
