Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Il??l??ria - Viquip??dia

Il??l??ria

De Viquip??dia

Il??l??ria fou una regi??, prov??ncia romana i regne de la costa oriental de la mar Adri??tica. El seu nom grec fou Illyris i llat?? Illyricum. El nom Illyria pr??cticament no fou usat pels autors cl??ssics.

Taula de continguts

[edita] Regi?? d'Il??l??ria

Illyris pels grecs era un expressi?? geogr??fica que abra??ava les terres poblades per il??liris (Illyroi). Scylax exclou Lib??rnia i ??stria i diu que anava des el sud de Lib??rnia fins a Ca??nia a l'Epir. L'habitaven diverses tribus entre ells els enquelans, nestes, bulini al extrem nord i els amantini al extrem sud. Her??dot inclou com il??liris als v??nets. El fet de que aquest territori hagu??s sofert invasions dels gals vers el 400 aC i el desconeixement dels autors cl??ssics fa dif??cil precisar l'origen dels diferents grups. En general es pot dir que Il??l??ria anava del Neretva (antic Naro) al Drin o Drina (Drilo) i que al est quedaven els triballi. Aquesta descripci?? es conforme a diversos autors fins al segle II i en especial Estrab?? i T??cit.

Les muntanes principals eren les actuals Dinarsko Gorje o Prolog que anaven des ??stria a Alb??nia.

Les illes eren dividides pels grecs en dos grups: Absyrtides i Liburnides. El primer grup son les illes mes al nord com Cres i Krk; al segon destaquen Lissa, Brattia, Issa, Melita, Corcyra Nigra, Pharos i Olynta.

Al interior hi havia el llac Lychnitis del que sorgeix el Drilo (a l'edat mitjana la ciutat d'Ochrida, la antiga Lychnidus, fou capital del imperi b??lgar).

[edita] Prov??ncia romana

Il??l??ria b??rbara o Il??l??ria romana fou el nom que es va donar al territori d'Il??l??ria mes al est de ??stria mes enll?? del riu Arsia (avui Arsa) i fins al riu Drilo al est i sud i el Savus al nord. Correspon a les actuals Cro??cia (amb Dalm??cia), B??snia i Hercegovina, Montenegro i una part d'Alb??nia.

Estava dividida en tres districtes:

  • Iap??dia al nord, fins al riu Tedanius (Zermagna)
  • Lib??rnia, entre el riu Arsia (al est d'??stria) i el Titius. La part nord d'aquest districte es conegu?? per Dalm??cia v??neta.
  • Dalm??cia entre el Naro i el Tilurus o Nestus

Il??l??ria grega fou el nom que es va donar al territori d'Il??l??ria des el riu Drilocapo al sud-est fins a les muntanyes Cer??uniques. Tenia al nord l'Il??l??ria romana i al oest la mar J??nica, al sud l'Epir i al est Maced??nia. Correspon a part de les actuals S??rbia i Alb??nia. A la part sud la ciutat d'Amantia era la capital dels amantis o amantians o amantinis, i al costat els bulliones, seguits pels taulantis (al nord del riu Aous fins Epidamnus o Dyrrhachium). Altres pobles foren els dassaretes, els autariates, els ardiaei i els parthini (els dos darrers al nord dels autariates)

Vers el 65 aC el Illyricus Limes o frontera d'Il??l??ria era formada per les prov??ncies de N??rica, Pan??nia (Inferior i Superior), M??sia (inferior i Superior), D??cia i Tr??cia. Aquesta concepci?? va seguir fins al temps de Constant?? que li va separar la M??sia Inferior i la Tr??cia per?? li va afegir Maced??nia, Tess??lia, Acaia, Epirus Vetus, Epirus Nova, Prevalitana i Creta i fou una de les quatre grans divisions del imperi sota prefectes del Pretori. El 395 l'Il??l??ria oriental amb Maced??nia, Tess??lia, Vell Epir, Nou Epir, Acaia, Prevalitana i Creta fou incorporada al Imperi oriental i N??rica, Pan??nia, Dalm??cia, S??via (Savia) i Val??ria Ripense (Valeria Ripensis) al occidental.

La principal via era la via Egn??tia a la qual hi havia les seg??ents estacions a la prov??ncia d'Il??l??ria:

  • Dyrrhachium o Apollonia.
  • Clodiana (al riu Skumbi).
  • Scampae (Elbasan).
  • Trajectus Genusi (al riu Genusus).
  • Ad Dianam (al riu Skumbi).
  • Candavia (al riu Skumbi).
  • Tres Tabernae (al riu Skumbi).
  • Pons Servilii et Claudanum (al riu Drina)
  • Patrae (al riu Drina)
  • Lychnidus (Ocrida).
  • Brucida (prop de Prespa).
  • Scirtiana (prop de Prespa).
  • Castra (Prop de Prespa).
  • Nicaea (prop de Prespa).
  • Heracleia (Prop de Prespa).

A finals del segle III Diocleci?? va dividir la prov??ncia d'Il??l??ria o Dalm??cia en dos parts: al oest la Dalm??cia i el est la Prevalitana.

[edita] Hist??ria

Els il??liris apareixen a la hist??ria a la guerra del Pelopon??s quant Br??sides i P??rdicas es van retirar al seu pa??s i es va produir un primer enfrontament.

El il??liris van formar un regne, el primer rei hist??ric del qual fou Bardilis I (vers 385-358 aC); les tribus del nord van fer incursions al regne de Maced??nia i es van apoderar del oest del pa??s, empesos pels gals que havien enva??t Il??l??ria, i el rei P??rdicas III de Maced??nia va morir en lluita contra els il??liris. Filip II de Maced??nia nom??s arribar al tron els va atacar i va conquerir part dels seus territoris el 358 aC; totes les tribus al est del Lychnidus van haver de jurar obedi??ncia al rei Filip. El regne va continuar amb capital probablement prop de la moderna Dubrovnik.

Alexandre el Gran va combatre al cap il??liri Cleitus (Clitos) al que va derrotar i soldats il??liris van acompanyar al conqueridor en la seva expedici?? a P??rsia; per?? a la mort d'Alexandre el regne il??liri va tornar a ser independent.

El 312 aC el rei Glauquies (Glaucias) va expulsar els grecs d'Epidamnus i al segle seg??ent el regne tenia capital prop de la actual Skhoder (Scutari).

Molts il??liris es dedicaven a la pirateria i el 233 aC eren un poder naval a considerar a la mar Adri??tica i van entrar en conflicte amb els romans, assolant les costes i obstaculitzant la navegaci?? dels aliats romans. Llavors va pujar al tron la reina Teuta, v??dua del rei Agron i regent del seu fill menor d'edat Pinnes (Pineus); els romans van enviar ambaixadors a la reina demanant reparacions, per?? la reina va contestar que les pirateries eren un h??bit del seu poble i finalment va matar els ambaixadors. Un ex??rcit rom?? va creuar la costa de la mar J??nica i va obtenir la vict??ria per?? es va ajustar una pau en termes honorables i els estats de C??rcira, Apol??l??nia i Epidamnus, dominats pels il??liris, van rebre la seva llibertat com a regal de Roma.

Teuta va morir vers el 228 aC i Demetri de Faros es va fer amb la reg??ncia del jove Pineus, i va usurpar el poder; pensant que els romans estaven molt ocupats amb les guerres g??l??liques d'It??lia, va tornar a permetre actes de pirateria, el que va portar a la segona guerra d'Il??l??ria (219 aC) que va suposar la conquesta del pa??s. Pineus va seguir al tron com a client rom?? al menys fins al 217 aC i probablement fins vers el 212 aC; el va succeir el seu oncle Skerdelaidas (vers 212 aC-206 aC) a la mort del qual va pujar al tron el seu fill Pleuratos III (Pleuratus III), que va ser fidel als romans durant la guerra contra Maced??nia i fou recompensat amb els territoris de la regi?? del llac Lychnidus i el pa??s dels parthini que abans pertanyien a Maced??nia.

El 180 aC va pujar al tron el seu fill Gentius (Genthios) i les tribus del sud de Dalm??cia es van revoltar contra ell i es van fer independents i van establir la capital a Dalminium i van prendre el nom de d??lmates. El seu territori fou entre el Naro (Narenta) i el Tilurus o Nestus (Cetina) amb 20 ciutats, i es van estendre cap al Titius (Kerka) governant-se com una rep??blica posant fi a la monarquia al seu pa??s.

Els romans van atacar el regne d'Il??l??ria el 168 aC i va lliurar una guerra de 30 dies en la que va conquerir la capital a Scodra on Gentius s'havia fet fort. Il??l??ria fou incorporada a Roma. Es van produir algunes revoltes, la darrera de les quals fou a Dalm??cia. Des l'any 12 en que Dalm??cia va quedar totalment sotmesa, aquesta regi?? i Il??l??ria, tot i que eren regions diferents, reberen els dos noms indeferentment (t??cnicament Il??l??ria era el pa??s entre el Save i la mar Adri??tica).

El 27 aC Il??l??ria fou una prov??ncia senatorial governada per un proc??nsol per?? les revoltes que es van produir van aconsellar mantenir una for??a militar important a la regi?? i el 11 aC fou feta prov??ncia imperial amb P. Cornelius Dolabella com a legatus. Diverses legions es van estacionar a la zona i inscripcions de la VII Legio i la XI Legio encara es poden veure avui dia. La prov??ncia, sens capital determinada, es va dividir en convents jur??dics subdividits en dec??ries; Scardona, Salona (amb 382 dec??ries segons Plini) i Narona. Iadera, Salona, Narona i Epidaure d'Il??l??ria foren col??nies romanes i Apol??l??nia d'Il??l??ria i C??rcira ciutats lliures. Es creu que el llegat nomes tenia jurisdicci?? sobre una part i que la part al interior depenia del governador de Pan??nia. Salona va acabar esdevenint capital provincial i el governador anomenat praeses. El historiador Di?? Casi i el seu pare Casi Aproni?? foren governadors d'Il??l??ria.

A la divisi?? del Imperi el 395 el patrici Marcel??l?? de l'oest va assegurar el control de la part occidental i va tenir el control de la mar Adri??tica amb una flota. Il??l??ria va quedar en poder dels visigots, desviats pels bizantins, i Alaric en fou reconegut magister militum el 398 pels bizantins (fins que en va sortir el 401) i el 405 pel emperador d'Occident (fins que en va sortir el 408).

??tila fou derrotat a la regi?? a la fortalesa d'Azimus, a la frontera amb Tr??cia, el 447 aC.

El bizantins nom??s van poder assegurar la possessi?? de Dyrrhachium que dominava la via mar??tima de la mar Adri??tica a Constantinoble, i van deixar l'interior als avars i als eslaus que s'hi van establir permanentment. Heracli (610-641) va dominar altre cop el pa??s i hi va establir col??nies d'eslaus, mentre la poblaci?? original il??l??ria era absorbida o empesa m??s al sud.

[edita] Reis d'Il??l??ria

[edita] Ciutats